Rialles, complicitat, confiança i compromís, tant en el vessant esportiu com en el personal. Aquesta combinació és la clau dels èxits de l’equip de veteranes del Xon’s Rem Empuriabrava. Joyce Alonso és la més jove i té 38 anys i Montse Vallès i Peña Corella, amb 55, són les més grans. La forma física del conjunt femení dirigit pel tècnic Carles Fàbrega és envejable.

L’equip –falta Dès Serra a la foto, que no va poder assistir a l’entrevista– davant la barca amb què s’han proclamat campiones | MAIRENA RIVAS

En aquest grup, no hi ha individualitats: «No som deu dones, som una barca», afirmen. Aquesta cohesió de grup i el bon rotllo que destil·len les ha portat a guanyar el títol del campionat de Catalunya de rem i a classificar-se en el quart lloc al 17è campionat de llaüt mediterrani d’Espanya. Ara, un cop assaborits aquests triomfs, ja es preparen per a la Lliga de Llagut Català, que arrenca el 13 de juny, i per al campionat de Catalunya.

Joyce Alonso és viticultora als Vilars, a Espolla, i té dos fills, de 6 i 8 anys. «Moltes som mares, sí, però tenim la sort que els nostres fills ens poden acompanyar al rem», afirma. Reconeix que, per a ella, compaginar feina, família i esport no és fàcil, però que la motivació supera qualsevol dificultat. «Quan en Carles et diu que has d’entrenar quatre dies a la setmana, el primer que penses és que no podràs, però un cop t’hi poses vens sis dies, si cal, perquè tens moltes ganes de fer-ho», s’encoratja l’espollenca.

Emocions a flor de pell d'un equip amb un esforç i una dedicació molt grans BILLY FOTÒGRAF

Montse Vallès és advocada i ve de Pont de Molins. Assegura que el rem, tant per a ella com per a les seves companyes, és una via d’escapament de les rutines diàries. «Quan vens a entrenar, portes amb tu totes les històries acumulades del dia, però, un cop aquí, les oblides de cop, perquè tota la teva concentració es troba en la barca i en res més», explica Montse Vallès, i hi afegeix: «Aquesta és la millor teràpia per descarregar tensions».

Peña Corella treballa d’administrativa a Empuriabrava mateix, però viu a Palau-saverdera. Afirma que la seva feina sovint és estressant, perquè «tothom ho vol tot de pressa i a l’instant», però és posar-se a remar i oblidar-se de tot. «El rem és sacrificat, però si no ho fas et falta alguna cosa, tens mono de rem. En acabar el campionat d’Espanya, vaig buscar a Internet què podíem fer en el descans de dues setmanes que ens venien. Què fer quan no remes? La resposta no era fàcil de trobar», somriu.

Bet Brunsó, de 53 anys, també és administrativa i ve a Empuriabrava des de l’Escala. Els seus dos fills ja són grans i, per a ella, el rem «t’ordena la vida». «És dur i a vegades et preguntes perquè fas tant d’esforç. Perquè l’esforç que fem és molt gran, per la dedicació en els entrenaments i el sacrifici de deixar qualsevol altre cosa per estar aquí, però la satisfacció que en traiem és més gran que qualsevol moment que ho puguis passar malament», comenta Bet Brunsó, que aconsella la pràctica del rem a qualsevol edat perquè és «un esport completíssim».

En els mateixos termes que Bet Brunsó s’expressa Laura Portal, restauradora de mobles de Figueres, que té 47 anys i una filla a la universitat: «Se’t llaguen les mans i el cul, pots agafar tendinitis o mal d’esquena, i ho saps, però quan decideixes passar del rem d’oci al rem de competició el compromís és tan gran que tot val la pena».

Viure a Olot o Palamós no frena els ànims i la il·lusió pel rem de Sònia Pla, de 40 anys, i Judit Cunillera, de 44

Laura Portal és de l’opinió que la concentració i la disciplina que requereix la pràctica d’aquest esport «per força et fa desconnectar de tota la resta». Ella és la timonera i testimoni directe del bloc compacte del conjunt d’esportistes: «Es diu que aquell que porta el timó escolta fins i tot la respiració de l’equip a l’uníson». Laura Portal dona les ordres i dirigeix l’equip, seguint les decisions que pren l’entrenador.

Al WhasApp són una pinya

Té sentit que el seu grup de WhatsApp l’hagin denominat «Pinya». Per això, com diu Eli González, que té 52 anys, és comptable i resideix a Roses, totes tenen assumit que els entrenaments s’han de seguir d’acord amb el programa establert. Per preparar els campionats de Catalunya i Espanya, per exemple, han entrenat quatre dies de barca i dos de treball físic a la setmana. «Aquest és un esport a l’aire lliure. Encara que plogui, faci fred, sigui de nit a l’aigua o bufi la tramuntana, hem d’entrenar. L’única excepció que ens fa no sortir a remar és quan hi ha tempesta de llamps», anota Eli González.

Viure a Olot o a Palamós no frena els ànims i la il·lusió pel rem de Sònia Pla, de 40 anys, i Judit Cunillera, de 44 anys. L’olotina, dissenyadora industrial i mare de dos nens, de 9 i 11 anys, agraeix al club les facilitats que li han donat sempre amb els seus fills, perquè l’acompanyen i «ja són una part de la barca». Judit Cunillera, per la seva banda, compagina la seva responsabilitat com a mare d’un nen de 7 anys amb la seva feina com a gestora administrativa i l’equip de rem. La palamosina comenta que se sent tan a gust a l’equip que els desplaçaments a Empuriabrava des del seu poble valen la pena, perquè el rem «enganxa».

S’han convertit en una família

De fet, el sentiment comú de totes les dones de l’equip és que s’han convertit en una família. «Passem moltes hores juntes, ens coneixem molt bé, parlem molt entre nosaltres i compartim les coses que ens passen. Hem après a remar juntes i, fins i tot, a respirar a l’hora», observa Judit Cunillera. És tan gran la cohesió de grup que, fins i tot, coincideixen a dir que, durant la pandèmia, han protegit la seva salut fins a l’extrem pensant en l’equip, en els campionats i en el rem.

«La barca és com una casa mòbil i nosaltres, la família que l'habitem», afirma Eva Castillo, advocada de Roses

Eva Castillo delata el seu origen valencià amb el seu accent. És advocada, té 49 anys i viu a Roses, i assegura que se sorprèn que l’equip sigui una part tan «necessària» de la seva vida. «Mira si és necessària, que, l’any passat, vaig tenir l’oportunitat de tornar a València, a la meva terra, i vaig buscar la forma de fer rem allà, a València mateix i també a Tarragona. Però allà no trobava el que tenia aquí, amb les meves nenes, i vaig decidir tornar, perquè les trobava molt a faltar», relata Eva Castillo.

El conjunt femení de veteranes del Xon’s té clar que si una de les dones falta a un entrenament falla tot, perquè l’equip ha de ser sòlid i equilibrat. A la barca, hi ha vuit llocs per ocupar i, per tant, és imprescindible per remar omplir els vuit buits. A l’equip, actualment són deu, però hi ha dues dones més que per la seva recent maternitat estan de baixa esportiva: Kirsten, que està a la recta final del seu embaràs, i Isa, que el gener va tenir un fill. Per a aquest reportatge, Dès Serra, que té 40 anys, és filòloga i viu a Pedret i Marzà, s’excusa, per motius personals. Ella, que és mare d’un petit d’un any, va estar fent de timonera embarassada.

Companyes de rem amb una molt bona relació d’amistat

L’equip de veteranes del Xon’s Rem Empuriabrava es va constituir fa quinze anys, però en fa tres, des del setembre del 2018, que l’actual composició de l’equip de dones es va engrescar a remar a la una. En aquest esport, tot i que les habilitats físiques són importants, ho és molt més l’actitud mental, com coincideixen a dir les membres del conjunt femení. Són companyes d’esport però també s’han convertit en un grup d’amigues, amb una relació molt estreta. Les unes es preocupen constantment per les altres. «La barca és com una casa mòbil i nosaltres som la família que l’habitem». Aquesta frase la diu Eva Castillo, mentre somriu a les seves companyes d’equip. Més enllà del rem, es troben per dinar o per sopar sovint.

El conjunt de veteranes del Xon's Rem Empuriabrava, en el seu hàbitat natural, navegant BILLY FOTÒGRAF

Dos triomfs destacats, als campionats de Catalunya i Espanya

L’equip de veteranes del Xon’s Rem Empuriabrava encara assaboreix els triomfs: el cap de setmana del 22 i 23 de maig ha aconseguit la quarta posició al 17è campionat de llaüt mediterrani d’Espanya, d’un total de 22 tripulacions, en una exigent final, a menys d’un segon de la tercera posició i a un segon i mig de la segona. Van anar a competir a l’estatal, a Dénia, quan encara estaven assimilant la primera posició en el Campionat de Catalunya de Rem, una de les cites més esperades dins el calendari de banc fix i en modalitat de llaüt mediterrani. Aquest va ser el primer títol en veterà femení en els seus 15 anys d’història.