El president del Club Hoquei Figueres, Roger Ferré i Puig (Montbrió del Camp, 1977), deixa el càrrec després de més d’una dècada de treball per impulsar l’hoquei a la capital de l’Alt Empordà.

Deixa el càrrec tretze anys després. Per què?

He pres aquesta decisió per diferents motius. Són tretze anys, són molts, des de la seva fundació, ho vam crear des de zero. Aquest any de pandèmia ha estat molt dur, ens ha desgastat moltíssim a tots. La incertesa i totes les mesures addicionals que hem hagut d’assumir ha generat molt d’estrès a tothom i tot s’ha agreujat. Una altra cosa que va fer-me decidir va ser la reunió amb l’Ajuntament de Figueres on se’ns va comunicar que es tirava enrere el projecte del pavelló i que s’havia de tornar a dissenyar.

Aquest últim va ser la gota que va vessar?

Sí. Figueres té un gran dèficit d’instal·lacions esportives, parlo en general, no només amb l’hoquei. Des dels clubs portem molts anys demanant amb moltes propostes per a solucionar problemes, però aquí estem obsessionats amb un pavelló enorme, van passant legislatures, els anys, i seguim igual o pitjor. Figueres no necessita un pavelló, en necessita dos per ràtio d’habitants per equiparar-nos amb altres ciutats. Si amb deu anys no poden fer-ne un, imagina fer-ne dos.

Això la gent del club ho veu, no?

És clar. Nosaltres competim per tot Catalunya, i veiem els altres pavellons i parlem amb les famílies dels equips contraris. Sentim enveja de la quantitat d’hores que entrenen. La nostra gent ho veu, i tenim una fuga de talent esportiu important cada any. Les famílies volen que els seus fills facin esport i han de marxar de Figueres per poder gaudir de l’esport fora de la ciutat amb clubs de l’Alt Empordà o el Gironès.

El desgast com a màxim responsable de l’hoquei sembla que ha marcat la decisió de plegar.

Totalment. Picar pedra i aquesta no s’estova. Marxo trist, és molt important que la gent pugui fer esport i falten moltes coses a Figueres. Altres municipis, quan els clubs treballen bé i comencen a aglomerar gent i equips, els ajuntaments posen a la seva disposició espais per poder treballar a gust i seguir creixent. Aquí ha passat al revés, els clubs ens adaptem a les instal·lacions i estem limitats. No és qüestió de pavellons: carpes, naus industrials adaptades, pistes cobertes... hem fet tota mena de propostes per intentar anar tirant i no se’ns ha fet ni cas. Portem deu anys amb la broma del pavelló, ja no només marxa la gent, sinó clubs sencers.

També tocava donar la cara davant les famílies.

Exacte. Això qui paga els plats som els membres de la junta, no l’ajuntament. Les queixes les rebem nosaltres per les poques hores que podem entrenar, els horaris o qualsevol altra cosa que es pugui comparar amb altres clubs on sí que tenen espai i horaris. Ens ha desgastat massa tot plegat i no podem donar solucions contundents o definitives davant un problema que no ens toca resoldre a nosaltres. Al final penses: «que vingui algú altre i faci el que pugui, jo ho he intentat».

Hi ha relleu per a la presidència a la vista?

Sí, M’han mostrat interès per assumir el càrrec, no sé si hi ha més gent, però sembla que no haurem de patir pel relleu. Si el nou president vol, jo seguiria formant part de la junta per donar un cop de mà.

I com es planteja aquesta nova junta perquè no hi hagi aquest desgast?

Jo he de reconèixer que sóc molt patidor, m’agrada tenir-ho tot controlat i potser no he sabut delegar prou. En la nova junta hi haurà diferents àrees per distribuir millor la feina i que quedi més repartida. Esperem que s’apunti molta gent pel bé del club. Penso que tots els clubs socials fem una feina que no està pagada amb diners. Si no se’ns posen facilitats, Figueres corre el perill que moltes altres juntes directives decideixin deixar-ho i ens anirem quedant sense esport amb tot el que implica. És una feina impagable i seria bo facilitar-nos la vida a les juntes de les entitats. L’esport a Figueres està tocat de mort.

La llista d’agraïments deu ser llarga.

I tant. M’agradaria agrair a totes les famílies que durant aquests tretze anys han passat o han format part del Club Hoquei Figueres. Ens han dipositat la confiança amb el pas dels anys i això sempre ho haurem d’agrair. També a tothom que m’ha acompanyat en la junta o l’estructura per tota la feina que ha fet que, com he dit abans, és impagable. I a la meva companya, durant tots aquests anys ha hagut d’ajudar-me amb les tasques familiars i personals que no he pogut fer per la dedicació al club, tretze anys que acaben avui.