Gerard Asparó Huix (24 de febrer del 2000) va debutar aquest cap de setmana passat amb el Peralada a Tercera Divisió. En el seu segon any, el vilafantenc va aconseguir acabar el partit amb la porteria a zero contra la Montañesa i amb bones sensacions pel futur.
Com va viure el seu debut a Tercera Divisió?
Va ser un moment que portava esperant molt de temps, tenia moltes ganes de debutar. A més, va ser bastant idíl·lic, ja que vam jugar a casa en un partit on vam ser dominadors de la pilota. També vaig tenir la tranquil·litat dels companys i Aroca, que em va ajudar a calmar moments abans del partit. Tota aquesta pressió o neguit que tenia de tant de temps es va convertir en sensacions positives.
Porteria a zero en el debut, i la Montañesa va tenir alguna oportunitat a la segona meitat.
Sí, van tenir alguna ocasió a la segona meitat, però vaig poder afrontar la primera part tranquil·la i em va ajudar a la segona. Crec que vaig tenir la confiança suficient com per estar bé i transmetre tranquil·litat a l'equip.
Jugar sota pals es tracta de transmetre seguretat?
Exacte. És el que he vist aquests dos anys amb David Aroca, aquestes coses es transmeten i crec que ells em van ajudar, igual que jo a ells.
La seva paraula clau és paciència?
Sí, tu ho has dit. Hi ha moments que ho veus més a prop, o més lluny, però has d'estar preparat sempre. Em va arribar el moment al final de la segona temporada a l'equip i es tracta d'aprofitar les oportunitats.
Entenc que deu ser complicat entrar a l'onze, amb tot un David Aroca a la porteria.
Sí, al final és l'entrenador qui decideix i tenim un porter que transmet molta seguretat. Aroca ha fet guanyar punts importants a l'equip, però sé que puc donar bon rendiment i ajudar l'equip.
Aquests dos anys també l'han ajudat a absorbir tot això i poder fer un pas endavant.
El no poder competir et regala altres coses com madurar, estar tranquil i treballar en silenci quan no ets protagonista. La clau, però, és sempre estar preparat per poder entrar.
Val la pena aquest patiment en silenci?
Sí, cent per cent. El moment del debut és on penses que ha valgut la pena, i més quan surt bé. Es deixen enrere els moments difícils.
L'equip té la salvació a tocar, seria molt maco fer-ho a Igualada, i jugant, no?
Sí, la salvació és una cosa maca de viure i el nostre objectiu com a grup. Si jugo o no, és decisió de l'entrenador, però el més important és salvar el Peralada.
