Dol al futbol gironí per la mort, ahir i als 77 anys, de Josep Franch, que va ser jugador del Banyoles, Figueres, Girona, Badalona, Barcelona i Sabadell. Natural de Santa Cristina d’Aro, la seva passió per aquest esport li va venir de família. Perquè el seu pare havia sigut futbolista com també el seu germà Joan, davanter que també va vestir la samarreta del Girona, on van arribar a coincidir.

Molt abans de convertir-se en lateral dret al Camp Nou, va donar les seves primeres puntades de peu a una pilota amb sentit a La Penya Les Àguiles de Banyoles. Allà va demostrar les seves habilitats per la banda, sobretot per la dreta. Va ser al Banyoles on va completar la seva formació. Sent juvenil, primer, per passar després al primer equip, amb el qual acabaria jugant a Regional.

Va ser l’any 1961 quan va decidir canviar d’aires i se’n va anar al Figueres, on s’estaria dues temporades jugant a la Tercera Divisió. Des del 1963 fins al mes de desembre del 1965, a la mateixa categoria, va defensar l’escut del Girona. Era encara a Vista Alegre i just en aquesta etapa és quan va deixar de ser un extrem més ofensiu per convertir-se en lateral.

La seva progressió no tenia aturador i posteriorment va fer el salt a la Segona Divisió, en aquest cas amb el Badalona, abans de fitxar pel Barça. Hi va arribar el 1968 i, com a blaugrana, durant tres temporades, acabaria disputant 87 partits entre totes les competicions. En aquesta etapa, un dels dies més especials va ser el 21 de maig del 1969, quan va viure la final de la Recopa de Basilea contra l’Slovan de Bratislava. Aquell dia va rebre una dura entrada de Jan Capkovic que li va fracturar una costella i va haver de marxar del camp lesionat al quart d’hora de joc. Es va perdre el duel (2-3) i el propi Franch, anys després, afirmava que «si no m’hagués lesionat, el Barça hauria guanyat la Recopa», en una entrevista al Diari de Girona. Després del Camp Nou va jugar al Sabadell, però tornaria a vincular-se després al club blaugrana, sent directiu de l’Agrupació de Jugadors i la Fundació. Els últims anys ha viscut entre Banyoles i Barcelona.