El Reial Madrid va despertar de manera brusca del seu somni europeu en una freda nit londinenca, després que el Chelsea el superés amb tanta rotunditat (2-0) que el marcador gairebé es va quedar curt. Un gol de cap de Timo Werner, no sempre encertat però indetectable per a la defensa blanca, i un altre de la joia anglesa Mason Mount van enviar al Chelsea a un escenari que no trepitja des de 2012, quan va guanyar en els penals contra el Bayern. Allà l'espera ja el Manchester City de Pep Guardiola. Hi haurà final anglesa, una nova mostra de l'hegemonia europea dels clubs de la Premier. El Madrid haurà de concentrar el que li quedi d'energia a conquistar una Lliga que encara té a l'abast.

«Possessió llarga!», cridava als seus companys Sergio Ramos, recuperat per a la causa a temps de disputar el transcendental matx. El pla dels anglesos era un altre: pressió asfixiant, atacs verticals, mobilitat constant. Els primers minuts van transcórrer amb el parsimoniós control blanc, que només trencaven els robatoris dels anglesos en zones calentes.

Després de la demostració de l'anada a Valdebebas, Kanté va tornar a evidenciar que Tuchel l'ha ressuscitat per a convertir-se en un dels grans migcampistes totals del futbol. La seva jugada trencant línies per a habilitar Havertz en el primer gol mereix ser repetida mil vegades. Només davant Courtois i amb la classe que li sobra, l'alemany va elevar la pilota per sobre de Courtois. La pilota podia haver anat dins o fora, però va voler colpejar el travesser. Mentre Militao es quedava mirant, passiu, la pilota, Werner va córrer com un diable a pescar el rebuig per a empènyer-lo amb el cap endins de la porteria.

Malgrat tot, va gaudir el Madrid de dues grans ocasions de la mà de Benzema, que van ser desbaratades amb brillantor pel porter Mendy. S'esperaven variacions tàctiques de Zidane per a retocar a un Madrid que no funcionava, però no van arribar. L'única cosa que van arribar, una vegada i una altra, van ser les ocasions dels «Blues».

A vegades el travesser, com en una acció de Havertz (m.59), en altres Courtois, i en unes altres la defensa, com en un tall providencial de Valverde davant Kanté, van impedir que arribés el segon gol local. No trobava el Madrid el camí. Tampoc els canvis el van millorar. Amb un mig del camp absolutament desbordat i una exhibició tàctica de Tuchel, el segon gol, obra de Mason després d'un nou robatori de Kanté, va tancar la incertesa mínima. El Chelsea va tenir el premi que mereixia i el Madrid haurà de continuar esperant per atrapar la seva catorzena copa contintental.