No ha de ser fàcil deixar-ho tot, la família, els amics, els estudis, per anar-te'n a l'altra punta del món, a 9.500 quilòmetres de casa, en cerca d'una oportunitat per triomfar en el futbol. Això és el que va fer Hwang Seomgyu, migcampista del Peralada de 21 anys, autor diumenge del gol de la victòria contra el Santfeliuenc, i no se'n penedeix. Ans el contrari, amb un somriure assegura que ha gaudit des del primer cop que va posar el peu a Espanya, fa tres anys, tot sol, sense parlar cap més idioma que el coreà, ni tenir clar quin seria el seu destí. «Jo jugava a Seül, auna hora i mitja de la meva ciutat, Daejeon, amb el Yeouido High School, i a més tenia un entrenador personal. Ell va ser qui em va dir que coneixia un agent que ja havia dut d'altres jugadors de Corea a Espanya, i ho vaig provar. A casa el meu pare em va dir que ho agafés, ell volia el millor per a mi i que pogués progressar», confessava ahir, feliç perquè s'ha anat guanyant la confiança del tècnic Albert Carbó i diumenge va tornar a ser decisiu amb el gol del triomf.

Així va ser com va aterrar a Barcelona fa tres anys. El va anar a buscar el seu representant i va estar a prova amb la Fundació Marcet, on va rebre una beca. Quatre mesos i marxava a Almendralejo per fer una prova de tres o quatre dies amb l'Extremadura. Hi va anar amb una motxilla, sense tenir clar si se'l quedarien. I hi va estar tres temporades, primer al juvenil i més tard dos anys amb el filial, a Tercera, amb qui va jugar un play-off d'ascens a Segona B, amb notable protagonisme. Amb el primer equip a Segona A i Rodri a la banqueta d'aquest «veia que tenia la seva confiança», però al final el van destituir i l'estiu passat va optar per canviar d'aires, en busca d'una nova oportunitat per progressar «i seguir fent passos cap a l'elit, que és on m'agradaria arribar».

El va seduir la trucada del tècnic Albert Carbó. I no va dubtar a venir cap a l'Alt Empordà. Es defineix com un migcampista «més tècnic que físic» i per això agraeix que «tenim un bon camp, de gespa natural, que m'ajuda a fer el meu joc». A Corea també havia jugat d'extrem. Li agrada projectar-se en atac i sempre sol fer gols. Aquest curs es va estrenar en el penúltim partit a casa, contra l'Igualada, i va repetir diumenge davant del Santfeliuenc. Li va costar tenir minuts, però cada cop ha anat assumint més protagonisme, fins a tenir un paper destacat en la fase de descens que els xampanyers han encarrilat. «La permanència està encarada», admet.

A Peralada comparteix pis amb Papa Diounkou, Muritala, Buba Jalow i Salim Diaby. Hi està a gust, tot i que «com que no tinc cotxe, estic a vegades una mica avorrit sense poder anar gaire enlloc». D'aquesta temporada n'està content perquè segons ell «he progressat, aquí hi ha mes nivell que a la Tercera Divisió d'Extremadura, volem jugar amb la pilota, tenim un bon camp, i sortim a dominar els partits. Aquest és el futbol que m'agrada».

No es vol marcar objectius a llarg termini. Primer confirmar la salvació del Peralada. Després ja pensarà en el curs vinent. La idea és seguir progressant tot i que també a l'horitzó hi té fer el servei militar de 20 mesos a Corea, del qual quedaria exempt si arribés a l'elit. Si no, el pot anar ajornant fins als 26 o 27 anys.