Van ser el primer club català amateur d'acceptar el repte, hi han protagonitzat gestes increïbles, però l'idil·li entre el Bordils i la Divisió d'Honor Plata d'handbol sembla que arriba al final. El descens encara no és matemàtic, està clar, però gairebé, i al Blanc-i-Verd ho estan paint sense fer-ne cap trauma. La certificació arribarà dissabte si no es guanya el Trapagarán a casa. Li queden deu punts en joc al Bordils, i els llocs de salvació els té a nou. Fins i tot guanyant, en funció dels rivals, també es podria certificar el retorn a Primera Nacional, vuit anys després.

Pau Campos, l'històric tècnic que va dur l'equip a Plata el maig de 2013 a Sòria, assegura que el descens «no hauria de ser cap funeral, el que cal és celebrar els vuit anys que haurem estat a Plata». Per això el club ja ha començat a preparar, dins les limitacions que marqui la pandèmia, un acte de comiat i homenatge a tots aquells que han fet possible aquest històric cicle a la segona categoria de l'handbol espanyol. Es farà coincidint amb l'últim partit a casa, el 22 de maig, contra el Zamora, precisament el mateix equip contra qui l'any passat es van celebrar els 200 partits a la categoria. Al final n'acabaran sent 229, en aquesta etapa.

D'aquell equip que va ascendir encara hi queden Joan Vilanova, David Masó, Esteve Ferrer, Ignasi Moreno, i Marc Prat, ara lesionat. Campos també hi era, i va dirigir l'equip els quatre primers cursos a Plata. Després van venir dos anys amb Sergi Catarain, fins que ell va tornar a la banqueta el curs passat, que va acabar precipitadament per la pandèmia. Enguany les dificultats han sigut màximes. Moltes lesions, i la covid-19, que ha provocat aturades i una lliga dividida en dos grups, amb una segona fase on cinc equips quedaran condemnats a perdre la categoria. «Ha sigut una fita èpica per recordar», insisteix Campos, que afegeix que «hem normalitzat l'èxit, molta gent ens deia que no duraríem res a la categoria, o que ens hipotecaríem i que acabaríem desapareguent». El Bordils, segons ell, «ha demostrat que un club amateur podia fer viable competir a la categoria» i recorda que, darrere seu, d'altres equips catalans de característiques semblants com La Roca, l'Adrianenc o el mateix Sarrià han acceptat el repte.

La vista està posada a acabar de la millor manera possible la temporada i pensar en l'any que ve. «Construirem un equip a Primera Nacional de plenes garanties amb ganes de tornar a gaduir de Plata. Els macarrons són molt bons, però hem tastat el caviar. Farem tot el possible perquè en algun moment poguem tornar tot i saber que pujar és molt difícil perquè vol dir quedar entre els dos primers de la lliga i fer després una promoció contra rivals que potser es poden reforçar, o que demanen la fase a casa i tenen el públic a favor», va afegir. Jugadors com Bañeras, Oliver, Carles Pou, Ferran Pou, Adrià Fornés, Jairo Montes, David Mach i Adrià Batlle, habituals ja a Plata, hauran de liderar un projecte on també apunten noves generacions com les de Roger Montemayor o Gerard Parals.