Miquel Àngel Muñoz és el tercer entrenador que s'asseu a la banqueta de l'Olot aquesta temporada. La seva estrena no era fàcil. Tenia la missió de capgirar una dinàmica de dues derrotes seguides del conjunt garrotxí, pel que es veia obligat a guanyar sí o sí. Ho va fer gràcies a un autèntic golàs d'Alan Baró, que ja en suma tres en aquesta fase de permanència.

L'Atzeneta d'Albelda ho va intentar, sobretot a la segona part, però no va aconseguir foradar la defensa de l'Olot que es va mostrar molt concentrada durant tot el duel. L'Olot no va acabar de sentir-se còmode en els primers compassos del duel. En un camp petit com és el Regit, crear ocasions i trenar diverses passades seguides és complicat per les dimensions reduïdes del terreny de joc. A l'Atzeneta li era més familiar i tenia més facilitat per dominar la pilota, però tampoc aconseguia generar perill. El que si hi havia era intensitat i Amagat i Soler van veure targeta groga ben aviat, un fet que va condicionar clarament el transcurs del partit. En definitiva, molta igualtat i poques ocasions. La primera va arribar per part dels locals fregant la mitja hora de joc quan Ayo va passar la pilota a Serra, que va definir amb poc angle per sobre la porteria de Ballesté amb un tir massa bombat. L'ocasió va despertar l'atac de l'Olot, que va firmar la rèplica a través de Xumetra. El de l'Estartit va rebre una passada de Delgado que va baixar un refús de la defensa però el tir va sortir massa desviat a la dreta. Pocs minuts més tard, els garrotxins tornaven a avisar, aquest cop amb una potent volea de Barnils que es va estavellar a la creueta de l'Atzeneta. Sense temps per respirar, al 41, a Alan Baró li va caure un rebuig al mig del camp i sense temps per pensar-s'ho el de Darnius va etzibar una gardela que es va colar a la porteria de Lucas que no hi va poder fer res per aturar el xut. La primera part no donaria per més i els de Miquel Àngel Muñoz anirien als vestidors amb la difícil missió de mantenir el resultat.

El cert és que l'Olot va començar la represa donant continuïtat a les bones sensacions que havien deixat els últims minuts dels vermells en el primer acte. L'àrbitre no va donar validesa a un gol de Xumetra per fora de joc, un gol que hauria donat tranquil·litat, però a partir d'aquí, l'Olot es va anar desinflant poc a poc i l'Atzeneta gaudiria dels seus millors minuts del partit. Per part dels olotins, només Pol Prats, quan va sortir de la banqueta es va aproximar a la porteria de Lucas, però no va poder definir amb punteria. El primer en intentar-ho va ser Javi Serra que va empalmar un rebuig d'un córner, però el xut no va trobar porteria per ben poc. Deu minuts més tard, al 66, Álex Chico començava un seguit d'ocasions clares per part dels de David Albelda amb un xut refusat per Carles Mas. El defensa també va evitar una passada de la mort de Jesús Rubio a Christian Albert quan aquest només l'havia d'empènyer per superar a Ballesté; però més clara va ser l'oportunitat de Iosu, que va rebre la pilota sol a l'àrea. El davanter va tardar massa en definir i Alan Baró va poder evitar un gol que hauria estat molt dolorós pels interessos de l'Olot. Poc abans d'acabar el partit, el mateix Iosu tindria l'última oportunitat dels valencians amb una volea perillosa que refusaria novament Carles Mas quan es dirigia amb potència a porteria.

Amb el final del partit, victòria importantíssima de l'Olot per continuar lluitant per la salvació. La setmana que ve, els olotins rebran el València Mestalla al Municipal. El filial taronja, ja està a Tercera RFEF després d'empatar a casa contra l'Espanyol B. Sigui com sigui, els de Muñoz hauran de tornar a deixar-se la pell per continuar tenint opcions de jugar a la Segona RFEF la temporada que ve.