01 de maig de 2021
01.05.2021
L'Empordà

El Girona entra en un embolic amb la quarta derrota seguida

Un Tizona descendit despulla un equip sense esma que s'autocondemna a patir per no baixar

01.05.2021 | 06:30
Reaves defensant Pep Busquets ahir a Burgos.

L'«Orgull gironí» que proclama la samarreta del Bàsquet Girona no va aparèixer per enlloc ahir a Burgos, on el Tizona, un equip ja descendit a LEB Plata, els va fer posar vermells. El dia que calia fer un pas endavant després de tres derrotes seguides, res va sortir bé. I el càstig és haver-se posat en un embolic descomunal. Perquè aquell Girona que va entrar líder en aquesta lligueta per no baixar i que després dels primers partits semblava que lluitaria per acabar primer i que se salvaria folgadament, no té a hores d'ara res assegurat. A dues jornades per acabar la fase de descens, la classificació està tan comprimida que gairebé és impossible desxifrar-la. Però està clar que falta, com a mínim, un triomf més per garantir la permanència. Tot el que no sigui guanyar el Melilla diumenge, equival a anar-se'n a jugar un cara o creu a Càceres, que opta al primer lloc. Massa perillós.

Marco va explicar al final del partit que els havia faltat energia. Una mica sí que van per aquí els trets, perquè la veritat és que després de quinze dies aturats, i havent marcat el partit d'ahir en vermell, sobta veure la parsimònia que va mostrar el bloc gironí en línies generals. Es podrà dir que l'equip és molt jove i que els tremolen les cames en els moments importants. Però no sembla excusa, perquè com també deia l'entrenador als vestidors, «a aquest joc s'hi juga amb tensió».

Que la cosa seria feixuga va quedar clar des del primer quart. El partit tenia ben poc ritme, i els visitants poc sabien a què havien de jugar. Van acabar la primera part, per exemple, sense haver tirat cap tir lliure. El joc exterior tampoc carburava (es va acabar el partit amb un 7/32 triples), i tot i així en el segon quart es va arribar a dominar de cinc (17-22) després d'un triple de Jónsson, ahir dels pocs que es van salvar. Al descans el Girona es mantenia per davant (34-35).

Si fent-ho malament l'equip encara anava per davant, per poc que les coses milloressin a la segona part, la victòria no es podia escapar. Això que devien pensar la majoria d'aficionats, no es va complir. El Tizona, recordem-ho de nou, un equip que no s'hi jugava res, i que tenia baixes com la de Ruiz de Galarreta, va començar a collar els gironins, i el partit igualat que s'havia vist fins aleshores es va començar a decantar perillosament per al bàndol local. Cinc punts seguits de Martínez van impulsar el Tizona al final del tercer parcial (58-52), de manera força perillosa. A les files gironines, Jónsson, l'energia de Faye, i poca cosa més.

No hi havia res perdut. Un 0-6 a l'inici del darrer quart va tornar a igualar el marcador (58-58) i semblava haver despertat els visitants del son. Tampoc va ser possible. Dos triples seguits d'Uriz van tornar a fer marxar de sis el Tizona (64-58) i allò sí que ja va ser el principi del final. Ahir no va quedar ni el consol de pensar que s'havia perdut en un cara o creu, perquè ni això va poder forçar el bloc de Carles Marco. El Tizona va arribar a dominar de 12 (73-61), sense que l'empenta final de Sàbat, amb dos triples seguits (73-67) servís per capgirar el resultat. Una tècnica a Joseph va estrènyer una mica més el marcador (74-69) però no hi havia res a fer per molt que Carles Marco s'hi esforcés des de la banqueta.

A dues jornades per acabar la fase, el Girona viu en un malson. El marge és mínim, i no es pot fallar contra el Melilla. Per sort, la majoria d'average són favorables. I això pot ser determinant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook