A vegades, tot depèn d'un segon. Un minúscul espai de temps que separa l'èxit del fracàs. Rebaixar-lo va més enllà de posar-s'hi i prou. I més, parlant de l'elit. En atletisme d'alta competició, amb sortir una estona a rodar no n'hi ha prou. Hi juguen un munt de factors més. Una preparació acurada que mima tots els detalls. Entre d'altres, l'altitud també hi té unes quantes coses a dir. Treballar a certa alçada aporta uns determinats beneficis. Fa temps que n'és conscient de tot això Esther Guerrero, que ha afegit aquesta mena d'entrenaments a la seva planificació anual. Per afrontar el calendari que ve, amb un mes i mig ben carregat de proves abans d'un petit parèntesi per acabar d'encarar els Jocs Olímpics de Tòquio, la banyolina s'ha passat tres setmanes a més de 2.300 metres d'alçada. Afincada al CAR de Sierra Nevada, a tocar de la ciutat de Granada, ha suat i patit, però també s'ha divertit tot preparant el que està a punt de venir.

S'hi va animar el 2017. Va ser la seva primera experiència un grapat de metres més amunt del que li és habitual. Un any després no va poder repetir l'experiència per una lesió al tendó d'Aquil·les i es va haver de quedar a Banyoles per tractar-se i recuperar-se. Després hi tornava i aquest cop no ha sigut una excepció. Un cop es planifica la temporada, Sierra Nevada no hi pot faltar. «És un període molt fort de volum en què treballem molt la via aeròbica. Per poder tenir certs resultats hem de dur a terme aquesta mena d'entrenaments. Ara és quan començaré a córrer més ràpid». S'explica la pròpia Guerrero, qui recorda que tot forma part d'un esquema «muntat» i ben «planificat». El pa de cada dia pels esportistes d'altíssim nivell. El que a qualsevol ésser terrenal se li escapa una mica.

La banyolina s'explica. «Treballar a certa alçada permet desenvolupar millor la via aeròbica per, quan torni en condicions normals, aplicar elements més forts, per poder així millorar el meu rendiment. Em permet arribar molt millor. Tot està estudiat i juguem una mica amb això. No vaig allà i entreno com sempre». Una part que considera ben «divertida» i que li serveix per poder-se «conèixer» una mica més. El seu propi cos i alhora els seus límits en un determinat context. «No sempre has d'anar al màxim de revolucions i córrer ben ràpid. Quan estic a Sierra Nevada sé a quines pulsacions puc anar, si em puc passar o no. Tot compta. Per exemple, algun altre any he fet més del que havia de fer i després m'ha passat factura. Tot està controladíssim i tinc la sort que l'equip que m'envolta és un apassionat de tot això i s'ho mira moltíssim».

Allà, al CAR, no és gens estrany veure durant aquestes setmanes a atletes de primer nivell com la pròpia Esther Guerrero. També hi han entrenat Saúl Ordóñez (rècord estatal de 800 metres), Marta Pérez (especialista en 1.500), Dani Arce (3.000 obstacles), Ignacio Fontes (migfondista campió d'Europa sub23 dels 800), Jesús Gómez (medallista continental en els 1.500) o Álvaro de Arriba (campió europeu indoor dels 800 fa dos anys). «És molt divertit perquè aquesta part de la temporada l'aprofitem per entrenar-nos. Tenim objectius que, per les circumstàncies de l'any, no estan pas massa lluny. És època de fer molts quilometres en un ambient molt distès perquè les competicions importants encara queden una mica lluny. És agradable compartir tot això amb aquella gent que té el teu mateix estil de vida. Ens ajudem i no puc tenir-ne cap queixa».

Ara, però, Guerrero ja està de nou a casa. Toca preparar uns mesos de maig i juny ben atapeïts. Proves aquí i allà. Feina, en té. «Estic súper contenta amb el que ara tinc al davant. Per a mi tot això és molt motivant. Tant de bo em respectin les lesions, perquè tot i tenir uns plans determinats després em poden passar mil coses. Vull ser-hi a tot arreu». Superada l'etapa dels 800 metres, ara el seu dia a dia se centra en els 1.500. Prova en la qual competirà als Jocs de Tòquio d'aquest estiu. Un any enrere la prova es va suspendre per la pandèmia. «Els veig, sí. No crec ara que hi hagi cap altra opció. Estan aquí a tocar i espero que se celebrin».

De moment, i amb el campionat d'Espanya en pista coberta a la butxaca i un cinquè lloc a l'Europeu de Torun, tornarà a l'acció aquest proper 12 de maig a Nerja. El 19 tocarà viatjar fins a la República Txeca. Hi haurà una prova a Ostrava del World Continental Tour. Sense gairebé temps per descansar, el 23 del mateix mes, prova de la Diamond League a Gateshead, a tocar de Newcastle. Proves i més proves. «Serà molt intens» fins a finals de juny, quan hi haurà l'estatal outdoor a Getafe. Llavors, nou parèntesi de la competició amb els Jocs cada cop més a prop. «Segurament tornaré a fer una estada en alçada d'uns deu dies per recordar tot el que he generat. M'anirà molt bé«. Les portes de Sierra Nevada estaran ben obertes esperant-la.