Manel Compte Bosch (Figueres, 20 de novembre del 1959) va entrar com a coordinador del club per suplir una baixa durant quinze dies. Aquestes dues setmanes s'han convertit en gairebé dues dècades com a entrenador, coordinador i, ara, director tècnic del club figuerenc.
Anant de dalt a baix, el primer equip masculí debuta a Tercera Catalana. Un any estrany per estrenar l'ascens?
Sí. Va ser una entrada complicada, vam perdre un partit que no hauríem d'haver perdut, però ho vam aconseguir. Estem especialment contents perquè la base d'aquest equip són nens que han sortit des de l'escoleta del club, des de preminis, fins al primer equip a Tercera Catalana. Hem aconseguit aquesta projecció de molts anys i ens fa molt contents. És maco per a tot el club.
I el territorial?
També són jugadors d'aquí, però n'hi ha de fora, també. Hi ha molt bona simbiosi entre els dos grups per poder assolir els objectius i les categories que vol el club. Sobretot, és qüestió de consolidar-nos a les categories per poder seguir creixent després.
Els jugadors de la casa no deixen de ser el vostre senyal d'identitat?
Nosaltres som un club-escola. Hem sortit de les Escolàpies i treballem la base, que és la nostra principal preocupació. També tenim moltes incorporacions de molts jugadors d'aquí i estrangers.
Com va la represa de les competicions?
Sí, però és un any atípic. Amb el Tercera Catalana i el territorial estem competim, just ara hem començat, però tot és molt complicat. Tot són restriccions, falta d'instal·lacions, horaris, problemes de la Covid, hem de preservar els grups bombolla, etc. Condiciona molt poder gaudir del tot del bàsquet, però hem de tocar fusta ara que podem estar en actiu.
Respecte al Tercera Catalana, entenem que el fet de no haver-hi ni ascensos ni descensos poden ajudar a consolidar l'equip a la categoria.
Sí, però si en una temporada normal fas vint partits, aquest any en seran set o vuit. Els entrenaments han estat tallats i discontinus. A les nou del vespre hem de deixar les instal·lacions, és un dels temes greus que tenim, la mancança que hi ha d'espai i horaris.
Parla del projecte del tercer pavelló?
Sí, és un tema fort. S'ha tirat enrere quan fa vint anys que un alcalde de Figueres va venir a un sopar de cloenda del club explicant que l'any següent es posaria la primera pedra. Encara estem igual, la gent se sent molt traïda.
Entenc que deu cansar ja el tema.
Volen que la ciutat sigui maca, bonica, la gent faci esport, etc. Agraïm el que tenim, però estem completament desfasats. Portem una desprogramació brutal. Fa onze anys vam presentar a l'Ajuntament de Figueres un projecte per cobrir les pistes exteriors, encara esperem resposta.
Com ha afectat el retorn a la dinàmica i la competició al club en general?
La pandèmia ens ha trencat la dinàmica que portàvem els últims anys. Ara torna a venir molta mainada, però hem perdut un any i mig ben bo pels més petits de coneixements, tècnica, tàctica i valors. Això ho trobaran a faltar d'aquí a dos o tres anys. Tothom està il·lusionat amb tres partits que portem.
De quants jugadors i jugadores estem parlant?
Et diria que estem al voltant dels cent vuitanta. Hi ha hagut baixes, però no per deixar-ho definitivament. Moltes han estat temporals pel tema de la pandèmia i ara estan tornant molts nens i nenes.
I quin canvi en la política dels equips van fer fa dos anys?
Fa dos anys teníem divuit equips. Com que no teníem prou instal·lacions ni horaris disponibles, vam doblar els equips de set o vuit jugadors a tretze o catorze. Va ser una manera d'incloure a tothom en els horaris i que no sempre s'hagi d'entrenar a l'exterior. Ara tenim uns deu equips, però no tots competeixen. Alguns només entrenen i prou.
En perspectiva, cap on li agradaria que anés el club els pròxims anys?
Ara tenim dos coordinadors, un per a l'àrea masculina, en Xavier Falgarona, i femenina, en Josep Maria Parrot. Nosaltres volem poder impulsar una línia femenina des de sots-25 fins a base. Aquest any, potser, podrem incrementar aquesta secció del club. Respecte a la masculina, és anar consolidant els passos que fem, definint l'equip de Tercera Catalana i donar suport des de la base per, algun dia, perquè no, intentar assolir un ascens a Segona Catalana. A més, hi ha hagut un canvi de junta, s'hi ha sumat més gent per poder fer més tasques i treballar en molts projectes que estem definint pel futur.
