20 de abril de 2021
20.04.2021
L'Empordà

Joel González: «Voler estar a dalt no em permetia gaudir del taekwondo»

«Hi ha moltes opcions sobre la taula. Quan pengi el cinturó, m'ho plantejaré tot»

19.04.2021 | 19:45
Joel González en el gimnàs TAE-Sport

El medallista olímpic Joel González Bonilla (Figueres, 30 de setembre del 1989) es perdrà els Jocs Olímpics de Tòquio 2021. Després de sumar l'or a Londres 2012 i el bronze a Rio 2016, l'altempordanès valora les opcions que té sobre la taula per l'endemà de la seva carrera esportiva.

 

Físicament com es troba ara mateix?

Estic millor, la veritat. Amb tot el que ha passat i el confinament, vulguis o no, he deixat enrere problemes físics que arrossegava. Estic entrenant al gimnàs del meu pare, a Vilafant, i estic bé, però lluny del cent per cent de fa uns anys.

Podríem dir que aquest temps li ha servit per fer net, doncs?

La veritat és que sí. Estic entrenant amb il·lusió i ganes, una cosa que feia molt de temps que no podia fer. La pressió i voler estar a dalt de tot feia que no pogués gaudir del tot del taekwondo, i ara ho estic fent. Per a mi és important.

Serà estrany no poder competir en els Jocs Olímpics de Tòquio?

És un any molt complicat on s'ajunten moltes coses. Tinc trenta-un anys, i ja estic pensant en què faré en el futur. Depèn del dia, penses una cosa o una altra. Ara el que vull és gaudir i poder participar en un últim gran campionat, o veure si puc competir un any més.

Com s'encaixa això? És complicat de gestionar personalment?

Sí. Sempre ho és. Quan veus que el teu rendiment no és el que tenies abans, o hi ha gent jove amb més energia, t'adones que s'acosta el final d'una etapa. He de ser més selectiu a l'hora de competir i no puc assumir el ritme d'abans. És dur d'encaixar, però no et queda cap més remei. O ho acceptes, o set menja per dins.

Els Jocs Olímpics eren el seu últim gran repte. Quin el substitueix?

És complicat de dir. Què pot substituir uns Jocs Olímpics? Gairebé res, i menys quan has competit en dos i has aconseguit medalles per al país. Quan has competit en uns Jocs Olímpics, només tens ganes de participar en els següents. Per això mateix ve el meu replantejament per saber què he de fer i el pròxim pas professional que em toca afrontar.

Quines opcions té sobre la taula?

N'hi ha moltes, però s'han de fer realitat. Fora de l'esport, aquest any, si tot va bé, presento el meu doctorat sobre l'arranjament de partits i les apostes esportives. Estic molt il·lusionat i amb moltes ganes, ho estic fent a l'UCAM i m'han ofert tenir continuïtat allà. Seria una via important a tenir en compte. També a la lliga de futbol o la UEFA, tinc bons contactes allà per la feina i em van comentar que volen seguir parlant amb mi. Quan pengi el cinturó, m'ho plantejaré tot.

I la via federativa?

També hi és. M'agradaria fer evolucionar aquest esport des de dins, fer-lo més modern i que la gent hi torni a creure. Més publicitat o màrqueting, per exemple. El futur ja es veurà.

Com valora la situació actual del taekwondo?

Complicada. Dins l'àmbit federatiu, sempre s'ha fet tot de la mateixa manera i estem en un món global, en evolució constant. El taekwondo és una de les disciplines esportives que més medalles suma als Jocs Olímpics. Si la gent que està a dalt no es preocupa de moure-ho, donar-li més visibilitat o que la gent el vulgui practicar, és complicat. Penso que cal una modernització i no s'està fent.

Fa unes setmanes va denunciar un veto per part de la Federació. Què va passar?

Em vaig presentar per a formar part de l'assemblea per a esportistes, com he fet durant vuit anys. Sembla que en l'últim any hem tingut desavinences amb la Federació i això ha fet que, quan vaig presentar els papers, em diguessin que ho vaig fer malament, fora de termini. A mi em va fer replantejar moltes coses. Si a mi, medallista olímpic i esportista que més ha representat Espanya en aquest esport els últims anys, em poden fer això, què no els hi poden fer a altres persones d'aquest esport? La queixa anava per aquí, i no poden fer coses tan poc clares. La gent no sap que pot votar a l'assemblea, per exemple. A mi m'era igual qui sortís, volia que la gent sabés que podia votar i, la candidatura que tingués, que es pogués presentar bé. No pot ser que només hi hagi una candidatura i tot el que s'aixeca fora d'aquesta, tallar caps. La gent ho ha acceptat i penso que s'ha d'anar canviant.

Ha rebut alguna disculpa o resposta més?

Sí. Alguna cosa arran de dir-ho a la premsa i m'han convidat a seure i parlar. No tinc cap problema en fer-ho, però és deixar les coses clares i que la gent i els clubs decideixin de veritat.

Com planteja aquests mesos que venen?

El que estic fent és acabar el meu doctorat, entrenar i divertir-me en el meu club. Vaig néixer en el TAE Sport i entrenar amb el meu pare no té preu, sembla que tornem a començar. I això ara val més que qualsevol cosa. També puc estar a casa, cosa que no he pogut fer en quinze anys, gairebé. És el moment de desconnectar una mica, trobar-me amb aquell nen que gaudia del que feia. Vull gaudir, en majúscules, del taekwondo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook