Com es troba?

Al principi la veritat és que va ser dur d'assimilar la lesió perquè estava a punt d'arribar el millor, els play-off, i aquesta mena de partits són el que totes volem jugar. Em va costar, sí, però amb el pas dels dies ho vas assumint i ara el que vull és operar-me ja per poder començar el compte enrere i que el temps vagi passant a favor meu en la recuperació.

Ja té data per passar pel quiròfan?

En principi serà la setmana que ve, pels volts del dia 21. Dependrà de quan tingui un forat el cirurgià. M'operaré a la Clínica Onyar, aquí a Girona. El club de seguida es va posar a la meva disposició i estic contenta i agraïda. Davant d'una lesió tan greu i tan llarga, veure que podré tractar-me amb el cos mèdic que conec i que ja porto temps amb ells i els tinc confiança, és el millor per a mi. Necessites estar en bones mans i confiar en qui et farà la intervenció, i també estic contenta per seguir la rehabilitació aquí a Girona.

Com es va fer la lesió? Va ser una acció fortuïta a l'últim entrenament abans de viatjar a Tenerife pels quarts de final?

Sí, estava defensant Elonu en una jugada ben normal, en un u contra u, durant l'entrenament, quan fèiem un partit de cinc contra cinc. Vaig notar que el genoll se n'anava cap endavant i cap endarrere i ja em vaig tirar a terra perquè em feia molt mal. Després, quan em vaig aixecar, vaig sentir un crac, i ja sabia que alguna cosa s'havia trencat. Va ser estrany perquè no vaig notar aquella rotació que se sent quan et trenques el creuat anterior. Els metges no s'ho acaben d'explicar, de com m'ho vaig fer, però no hi podem fer més. Jo tenia clar que hi havia alguna cosa trencada des del primer moment. Volia pensar que potser només seria el menisc, que al final és una operació molt petita, però al final va ser tot...

L'endemà va tenir esma per veure el Ciudad de La Laguna-Spar Girona des de casa?

Va ser dur també, però li haig de dir que com que vam guanyar el partit amb un avantatge molt clar, em van estalviar el patiment diguem-li esportiu. Jo estava molt nerviosa, pensava a veure com respondrà l'equip ara que m'acabo de lesionar, perquè sempre quan algú es fa mal és un xoc per a la resta de companyes. Elles ja sabien el que tenia perquè els ho vaig explicar. Que fos un partit fàcil va fer que per a mi també fos més fàcil de veure. El de casa ja em va costar més, perquè al final volia dir tornar a Fontajau, veure que no podies sortir a la pista...

Es va emocionar quan va veure l'escalf de l'afició amb la pancarta de suport, o la samarreta d'ànims que va fer l'equip?

Sí, i tant, però aquí a Girona sempre m'he sentit estimada i amb el suport de la gent. Aquestes coses és clar que són maques. Sempre es diu que el club, les jugadores, i l'afició tenim molta proximitat, i va tornar a quedar clar. Només d'arribar al pavelló els GirUnins ja tenien la pancarta a punt i després la van penjar a la grada. I les companyes també van estar molt bé amb el detall de la samarreta. Que t'arrenquin un petit somriure quan estàs una mica aixafada sempre s'agraeix.

He llegit que va arribar a rebre mig miler de missatges al mòbil que li mostraven suport.

Va ser una bogeria. Només m'hi havia trobat quan guanyes alguna cosa, com ara amb la Copa, que la gent et vol felicitar. Entre Instagram i WhatsApp vaig rebre un piló de missatges, a Twitter tothom em donava ànims... És agradable notar l'escalfor humana en moments com aquests.

Quin és el millor consell que li han donat aquests dies per afrontar la situació?

No sé si és veritat, però tothom em diu que tornaré més forta que abans, perquè mentalment has de fer un treball molt dur, i perquè em passaré tot l'estiu treballant coses a les quals a vegades les esportistes, per falta de temps, no prestem tanta atenció. El que més m'anima és que em diguin que d'aquesta en sortiré encara més forta, que treballi molt i que tingui paciència. El camí serà llarg i dur, en soc conscient, perquè tampoc em vull enganyar, però tinc clar que haig de tenir mentalitat positiva i mirar cap endavant.

Ha perdut la il·lusió?

Hi ha moments de tot. Quan veus partits per televisió i t'adones que no pots jugar, per exemple. O quan sents a parlar coses de la selecció, o dels Jocs de Tòquio. Costa. Per això li deia abans que tenia moltes ganes d'operar-me, perquè després d'això sí que comença el compte enrere. Ara m'estic preparant per l'operació, però fins que no m'operi que no estaré millor perquè llavors ja podré anar veient com avanço. Ara no es veu gaire la millora.

Ha parlat amb el seleccionador Lucas Mondelo?

Sí, em va enviar un missatge i vam parlar. Molta gent de la selecció, tant de la directiva com de l'staff, em van donar ànims. Em deien que aquestes lesions són una merda per a tothom i que mai arriben en bon moment, però que toca afrontar-les. Quan arribin els Jocs no sé com estaré de cap, si voldré veure els partits. Dependrà de com estigui anímicament. Jo vull que ho facin el millor possible i guanyin medalla, tinc moltes amigues allà i desitjo que els vagi molt bé, tot i que també sé que algun dia de bajón tindré. Un cop superi el primer mes, quan em pugui treure les crosses entrant al segon de recuperació, i em vegi millor, segur que ho aniré veient d'una altra manera.

La seva mare, també exjugadora internacional com vostè, és ara també la millor consellera?

I tant. Va ser la primera persona a qui vaig trucar després de lesionar-me, era encara a Fontajau. Li vaig dir que creia que m'havia trencat. Per a ella també ha sigut dur perquè està lluny i sent aquella impotència de no poder estar aquí amb mi. Dilluns vindrà per acompanyar-me durant un parell de setmanes i estar amb mi per l'operació. Em sembla que al principi no em podré moure gaire del llit, o sigui que un cop de mà no m'anirà malament. Em sembla que li fa més mal a ella que a mi, la lesió, perquè quan li passa alguna cosa a la teva filla tu també ho pateixes.

L'Uni li vol fer una oferta de renovació. Vosté té ganes de continuar a Girona?

Sempre hem estat en contacte amb el club, ja des d'abans de lesionar-me, pensant què faríem l'any que ve. Ara m'han donat espai perquè em centri en la recuperació, però segueixo parlant amb en Pere (Puig) i en Xavi (Fernández). Ja li deia abans que tot és molt pròxim, a l'Uni. Jo espero en breu saber si puc renovar aquí per treure-m'ho del cap i centrar-me en el genoll. Estic molt bé a Girona. Tant de bo que pugui continuar.

Com veu les semifinals? Qui s'estima més com a rival?

Ha sigut estrany haver d'entrenar dues setmanes sense competició i amb la incertesa de no saber fins divendres quin serà el rival. Ensino i València són molt diferents. L'equip està ben preparat, estarem a un altíssim nivell. Serà una llàstima si no podem tenir públic a les semifinals per culpa de l'horari, que se sobreposa al toc de queda. Que facin un paper, com quan vas al teatre, i la gent pugui venir... Rival? Si vols ser campió has de guanyar a qualsevol, tant hi fa.

La millor notícia d'aquests dies és el retorn del Ferrol a la Lliga Femenina?

La veritat és que sí, ho vaig estar seguint la setmana passada i estic molt contenta. És un club humil, que lluita molt, i que ha tingut el premi de tornar a l'elit només un any després de baixar.