«És un cas sense precedents en el taekwondo espanyol». Podria semblar amor de pare, perquè qui ho assegura és Joan Jorquera sènior, però en aquest cas els números l'avalen, li donen la raó. Més de 360 combats guanyats i un palmarès inacabable amb 16 campionats d'Espanya de cadet a sènior ja feien pensar que la carrera de Joan Jorquera fill podria ser meteòrica. I divendres, a Sofia (Bulgària), va arribar l'eclosió definitiva en forma de plata a l'Europeu en la categoria de -63 quilos. El seu major èxit fins ara. Un punt de partida per allò que encara falta per arribar que el consolida com la nova (gran) esperança del taekwondo gironí, preparat per continuar el llegat de Joel González.
Joan Jorquera té 20 anys i des del 2019 treballa al CAR de Sant Cugat. Abans ho feia al gimnàs de casa, a Roses, on des que tenia tres anys ho va començar a aprendre tot d'aquest esport, influenciat pels seus pares. Amb 12 anys ja duia un centenar de triomfs (ara en són 363) i seguia preparant-se meticulosament mentre estudiava ESO a l'IES Cap Norfeu. A aquella edat va tenir el primer contacte amb el CAR, anant-hi a entrenar un parell de dies a la setmana i tornant a dormir a casa. No ho ha tingut gens fàcil, a pesar de dur penjada des de ben petit l'etiqueta de taekwondista revelació, si s'admet aquesta expressió. L'any passat, abans de la pandèmia, ja despuntava. Es va arribar a col·locar el 18è del rànquing mundial tot i la seva joventut, i la Federació el va acabar triant aquest 2021 per donar-li l'alternativa al campionat d'Europa, el primer que competia en categoria sènior, després de superar per 38,5 punts el seu més immediat perseguidor en aquest objectiu. A més, abans d'anar a Sofia ja havia demostrat en tornejos internacionals a Bulgària i Turquia que estava preparat.
A l'Europeu de seguida va començar a brillar. En els seus dos primers combats es va desfer dels rivals abans del temps límit per diferència tècnica. «Em moria de ganes d'arribar a la final per enfrontar-me al principal favorit, el turc Hakan Recber», confessava abans de saltar al tapís per afrontar la lluita pel títol. Pel camí hi havia deixat l'albanès Juirdo Cani per un contundent 46 a 22, el danès Omer Dawoud, a qui vencia 26 a 6, i l'italià Simone Crescenzi, superat per 37a 26. A la final el turc Recber se li va resistir. Va caure per 12-18 però cal tenir en compte qui era el rival: el campió del món júnior i medalla de plata en l'anterior europeu. No tindrà el gironí gaire temps per distreure's perquè ahir arribava a Catalunya i es tornava a concentrar al CAR per preparar l'imminent nou repte: l'Open d'Espanya de Benidorm de diumenge que ve, on hi haurà en joc punts molt interessants per aplanar el camí cap al Mundial. Perquè ara que Joan Jorquera ha irromput amb força en el taekwondo sènior, no vol deixar passar cap oportunitat. Després ja hi haurà temps per preparar el somni d'anar als Jocs. Per als d'aquest estiu ja no té opcions perquè les places estan repartides. La seva gran esperança està posada en París 2024.
No tenen res a veure amb la manera de competir, però es podria dir que Jorquera ha arribat per agafar el relleu triomfant que ha deixat Joel González. El figuerenc és l'únic gironí amb dues medallés olímpiques. Va guanyar l'or el 2012 a Londres (en -58 quilos) i el bronze a Río el 2016 (en -68). Ara, al final de la seva carrera esportiva, se li va escapar la classificació per als Jocs de Tòquio després d'haver hagut de superar algunes lesions. Al Japó aquest estiu no hi haurà representants gironins, però l'alternativa creix amb bons arguments per explotar a París.
«Quan el meu pare em va dir que aniria alguns dies a entrenar al CAR de Sant Cugat em vaig emocionar. Allà hi ha els millors, com ara en Joel (González), que és el meu ídol. En cada combat demostra la seva intel·ligència». Ho afirmava el març de 2013 aquell Joan Jorquera que ja acumulava un centenar de victòries. Vuit anys més tard tot allò que apuntava s'ha confirmat. Està preparat per convertir-se en la nova esperança del taekwondo gironí per seguir sent referents mundials.
