«La gent que ve aquí és perquè són malalts del bàsquet. Pots jugar amb un club però potser no n'ets un apassionat. Qui ve aquí és perquè aquest esport l'apassiona, i hi troba gent que és igual, que mira partits i que s'hi pot passar moltes hores». Des de la tardor passada, aquests malalts de bàsquet ja tenen un punt de trobada a Girona. Un centre de tecnificació impulsat per la jugadora del València Queralt Casas, la capitana del GEiEG campió d'Espanya junior el 1990 Meritxell Buil, i els tècnics Xavi Sáez i Guillem Casas. Aquesta innovadora proposta, exportada dels EUA, i que a Catalunya té un referent semblant a Badalona, de la mà de Ricky Rubio, s'anomena Extratime i està ubicat a Fornells. «Comparteixes pista amb gent d'altres clubs que té la mateixa passió i així és molt més fàcil congeniar perquè tothom té la teva mateixa afició», diu Guillem Casas, germà de Queralt i que també s'està obrint camí com a representant.

L'estiu passat es va desencadenar tot, liderat pels quatre malalts del bàsquet que impulsen el projecte. Sáez i Buil porten un júnior del GEiEG. I a l'estiu van participar al campus que Queralt Casas va fer a Palamós, on també hi era Guillem. Fora dels entrenaments, es passaven temps imaginant projectes de futur. Primer es plantejaven acords amb ajuntaments per usar pavellons municipals «però vam acabar veient que era millor tenir el nostre propi local per no dependre de ningú», detalla Xavi Sáez, l'únic que es dedica al 100% al projecte de tecnificació. En pocs mesos han passat dels quatre o cinc jugadors amb que van començar, a mig centenar. I el degoteig no s'ha aturat. «Aquí ve mainada de vuit anys fins a sèniors. Estem oberts a totes les edats i nivells perquè tothom pot millorar, i aquí tant hi fa els anys que tinguis. Disposem d'un espai que ens encanta i el que volem és fidelitzar la gent perquè si vols millorar, però només vens un cop cada dos mesos, serà molt complicat aconseguir-ho», diu Meritxell Buil. Extratime s'ha convertit ja en un espai on molts jugadors «s'entrenen com un a més a més del que fan als seus equips, com si fos una classe de reforc», indica Guillem Casas, que hi afegeix que els propis clubs ja els han agraït l'evolució d'alguns dels nois i noies que han passat per les seves mans. Buil explica que «tenim un sistema d'entrenament consensuat entre tots quatre», i Xavi Sáez subratlla que «l'esperit de tot això és donar un cop de mà al bàsquet gironí en col·laboració amb els clubs. Nosaltres podem treballar des de la tranquil·litat, i això ajuda molt els nens, perquè no som un club, i no competim». Recentment a les instal·lacions hi han ubicat un espai de gimnàs per aquells qui s'estan recuperant de lesions, i també han tancat un acord amb MIFAS per fer accions amb el bàsquet inclusiu. Tot plegat ha fet disparar el boca-orella, una de les seves eines de promoció.

Des de València, Queralt Casas també s'involucra en el projecte: «Tenim unes instal·lacions espectaculars, Girona necessitava alguna cosa així perquè abans a l'estiu era molt complicat trobar pista per fer la posada a punt».