El sènior masculí de l'Adepaf ha estrenat entrenador aquesta nova temporada de la nova normalitat. Ramon Bech Batlle, nascut a Figueres el 3 de desembre del 1967, obre la seva segona etapa al club amb un objectiu clar: aconseguir l'ascens de l'equip, encara que aquesta temporada no estigui previst pel format competitiu.
Quants anys feia que no entrenava?
Uns dos anys i, anteriorment, uns deu anys. Quan estava a l'Escala vaig dir prou i em vaig allunyar del bàsquet. Estava una mica saturat i creia que necessitava un descans, però no esperava que fos tan llarg. Tampoc preveia tornar, ha estat una sorpresa, també.
Com ha estat el retorn a les banquetes?
Il·lusionant. Després de tant de temps, poder tornar a entrenar, i fer-ho en una situació tan especial com aquesta és un repte personal. Tornar-me a posar al dia, estudiar bàsquet, i també per la incertesa que tenim ara mateix. Anem caminant sobre un fil, ja que, quan entrenem, no sabem si aquell entrenament pot ser l'últim en mesos. Ens ha passat i és un gran repte.
Ara gaudeix més del dia a dia com a entrenador?
Sí. Els entrenadors, a vegades, vivim en el futur i, sobretot, quan les coses no van com tu vols, penses en l'any que ve, els canvis, etc. Ara no passa, aprens a viure el que tens, el dia a dia, i t'adaptes a aquesta circumstància de donar-ho tot en aquell moment, gaudir-lo, creure que realment, el que et condicionarà el futur, és com enfoquis el present. Penso que és una de les coses que m'ha fet veure aquesta pandèmia. El demà depèn de moltes coses que nosaltres no podem controlar.
Com ha anat la represa de les competicions?
Bé. Vam guanyar amb diferència el primer partit, jugant molt bé i potenciant el factor col·lectiu. Amb dotze jugadors implicats, amb il·lusió i moltes ganes de tornar a jugar després de tant de temps. No només per a mi, sinó per als jugadors. L'equip ha estat tot un any sense competir en un partit oficial. És moltíssim temps.
Hi hauria equip per aconseguir l'objectiu, que no és altre que l'ascens?
Sí. Hi havia equip per aconseguir l'ascens, però en aquesta lliga que juguem no competeixes per pujar. És una lliga reduïda, amb pocs equips i jugues per jugar. Alguns equips s'han retirat de la competició i no hi ha ascens ni descens. Nosaltres ho enfoquem com si hi hagués aquesta competitivitat. Anem a jugar tots els partits a donar-ho tot i guanyar-ho tot.
Si al final no es pogués competir, millor fer net per començar bé el curs que ve al setembre?
Hem après a viure el dia a dia. Dins el club hi ha una persona que s'encarrega de decidir si podem entrenar o no, o com fem les coses. Des del club, abans que es tanqués l'esport a Figueres, nosaltres ja vam decidir frenar els entrenaments. Què passarà? No ho sabem, però intentarem conviure amb aquesta situació de la millor manera i pensant en la salut de les persones.
Imaginant que això continua, aquesta temporada servirà per preparar-vos per al futur?
Sí. Ens serveix per això i canviar el caràcter del club. Quan fa tant de temps que estàs en unes categories baixes, és complicat. Això no es correspon a la història del club. Hem arribat a estar amunt amb els sèniors i jugadors internacionals. El club està en un impàs, i la nostra il·lusió és anar pujant esglaons.
Com veu el projecte a llarg termini?
En creixement i expansió. Penso que amb tot això de la pandèmia hi ha un interrogant molt gros sobre què és el que podrem fer. Tampoc sabem si al setembre començarem una competició normal o alterada. El futur és incert per a tots, ara no ens podem permetre planificacions a anys vista i ens hem d'adaptar a les circumstàncies que hi ha i adaptar-nos-hi.
Què tal la moral de l'equip? Costa o és una vàlvula d'escapament?
Serveix per superar això mentalment. Ens hem trobat de tot, contagis, confinaments, etc. Hem estat aturats dos mesos. Ha estat una aventura, una pel·lícula, i el que ens queda.
