No hi va haver nervis ni emoció pel resultat, el +34 del partit d'anada a Tenerife ja ho havia deixat tot dat i beneït, però l'Spar Girona, fins i tot en tardes intrascendents com les d'ahir, sap trobar arguments per intentar fer gaudir la seva gent. No se li oblida a l'equipd'Alfred Julbe l'instint competitiu i ahir va tornar-se a desfer del Ciudad de La Laguna per plantar-se a les semifinals de la Lliga Femenina Endesa com les grans. El miler d'espectadors que va anar a Fontajau, amb unes ganes boges d'aplaudir i de passar-s'ho bé amb el seu equip després d'un any pràcticament sense poder-lo veure en directe, va gaudir d'un partit segurament més igualat del previst, tot i que sense sobressalts, i això a vegades també s'agraeix. El resultat? Un triomf justet per set punts, encara que era el de menys. Ja vindran, a partir d'ara, les garrotades per plantar-se a la final i després, donat el cas, mirar de guanyar el títol.

Un cop més aquesta temporada, i no és el primer cop, l'Spar ha hagut de superar cops emocionals. Ho va ser l'anunci de retirada de Sonja Vasic, i ho ha estat la lesió de María Araújo, que més que passar pel quiròfan el que mereixia després d'aquesta temporada era anar als Jocs de Tòquio. Ahir Julbe va tenir una bona oportunitat per començar a preparar el què vindrà sense la gallega. De sortida dos triples d'Eldebrink pràcticament seguits van posar l'Uni per davant (15-6), però un parcial de 0-7 a l'inici del segon quart, concretat amb un triple de Nauwealers, va tornar les canàries al partit (21-20). L'Uni va reaccionar amb un 10-3 (31-26, amb Vasic omnipresent), tot i que ja no se'n tornaria a anar. Al descans les gironines només guanyaven de tres (37-34). I al principi del segon quart fins i tot La Laguna es va arribar a posar un punt amunt després d'una cistella de Fasoula.

S'ha de dir, i insistir, que la gent s'ho seguia passant bé. Feia molts mesos que l'Uni no celebrava un triomf amb el seu públic, des de mitjans d'octubre. Les locals jugaven intermitents, sí, s'errava algun tir alliberat (només van caure quatre triples en tot el partit, també, i el ritme era feixuc, però qualsevol espurna s'aplaudia amb força. Reisingerova, Palau i Elonu obrien una escletxa de sis punts (48-42) i a partir d'aquí hi va haver intercanvi de cistelles. A un minut i mig per acabar el tercer quart l'Spar Girona ja manava de nou (55-46) amb un bàsquet de Labuckiene i un tir lliure de Ferrari. El camí cap a la victòria estava traçat. Perquè una cosa era que el partit fos intranscendent i més igualat que el d'anada, i l'altre, haver perdut, per molt que no hagués canviat res.

Al darrer quart el Ciudad de La Laguna va arribar a posar-se a quatre (65-61) a 4 minuts del final. Aleshores un bàsquet d'Eldebrink i dos d'Elonu van tornat les coses a lloc (71-61). Semblava aleshores que un parcial de 9-0 seria concloent (74-61), però La Laguna encara no havia dit l'última paraula i va acabar retallant la diferència fins als set. Ara les gironines estan pendents de concretar el seu rival a semifinals, després que el València-Ensino d'ahir (+11 per l'equip de Queralt Casas) acabés ajornat per un cas de covid a l'equip gallec i estigui pendent de resoldre's.