30 de març de 2021
30.03.2021
L'Empordà
Georgina Bahí

«Tenia clar que volia acabar una etapa, i ara no tanco portes a res»

La gironina busca destí, sense descartar marxar a l'estranger, després de deixar la Seu

04.04.2021 | 06:30

Expivot del Cadí La Seu. La gironina, de 31 anys, va anunciar dissabte el final de la seva etapa a la Seu, on ha jugat 229 partits en vuit temporades i era un autèntic referent tant dins com fora de la pista.

Assegura que era el moment de tancar «una etapa» i que encara no sap on jugarà la temporada que ve. Vol analitzar ofertes i decidir. Formada a les Dominiques de Salt, al GEiEG i al Segle XXI, va debutar a Lliga Femenina amb l'Uni Girona (2009/10), abans de començar el seu idil·li amb La Seu el 2012.

Què hi deixa, a La Seu?

Hi deixo moltes coses! Tot el creixement que he tingut tant personal com esportiu l'he viscut allà. Hem assolit reptes que no m'hauria imaginat mai. I des que vaig anunciar la meva sortida dissabte, m'ha tornat a quedar clar l'estima que m'han donat el club i la ciutat tots aquests anys. Hem tingut una magnífica relació, i hem crescut plegats.

Quins reptes ha assolit que no s'hauria imaginat mai?

Per exemple, fa tres anys vam ser terceres a la Lliga. Hem jugat semifinals de la Copa de la Reina, vam aconseguir plaça a l'Eurocup a la pista, i hem pogut gaudir del bàsquet europeu dos anys.

S'ho va haver de pensar molt?

Feia dies que li donava voltes, com és obvi. La vida són etapes i penso que aquesta arribava al final per tot el que hem aconseguit. Era el moment de fer-ho, perquè també tinc ganes de conèixer d'altres coses i viure noves experiències.

Com es viu el bàsquet en una ciutat de 12.000 habitants?

Aquests últims anys hem aconseguit que es visqui amb molta passió, i això que allà a la Seu també hi ha afició pel piragüisme, l'hoquei, el futbol, el patinatge... La ciutat s'ha identificat amb nosaltres. El Cadí ha donat renom a la Seu arreu d'Espanya i darrerament també l'ha situat al mapa d'Europa. Hi ha hagut una gran comunió entre l'equip, la ciutat i el club, i això també explica en part el creixement que hem protagonitzat.

Ja sap on jugarà ara?

Només tenia clar que volia acabar una etapa a la Seu amb tot el que hi hem aconseguit. Ara vull esperar a veure què surt i decidir el que més m'agradi, em convingui i m'il·lusioni.

Sortir a l'estranger pot ser una possibilitat? Ja va jugar uns mesos a l'Argentina...

Sí, vaig estar al Berazategui argentí el 2015, i va ser una bona experiència. Ara no tanco portes a res. Encara no he decidit el destí. Algun any he estat a punt de tornar a marxar a l'estranger però finalment no va acabar de sortir. No tinc pressa, les vacances a la Lliga Femenina són llargues.

Com va anar l'experiència a l'Argentina?

Havíem acabat la temporada en el meu segon any al Cadí i estava de vacances quan el meu representant em va dir que havia sortit aquesta opció perquè a l'equip hi havia un entrenador espanyol. Ens van fitxar a mi i a Tánia Pérez, i ens hi vam llençar de caps. Va anar molt bé. Era un club molt familiar i a la lliga vam competir i arribar a la final, tot i que la vam perdre. Van ser dos mesos intensos i ben aprofitats.

Com veu l'Uni? Li agradaria tornar a Fontajau?

L'Uni està fent una bona temporada. Tots els equips tenen alts i baixos, i ara tornen a estar molt bé. Tornar a Girona? No tanco les portes a res, i a Girona, tampoc. El temps dirà. A mi de l'etapa a l'Uni encara em queda la mateixa il·lusió que tenia per seguir treballant i creixent, i per divertir-me jugant. És el que hem fa seguir temporada rere temporada. He madurat, per afrontar les coses de diferent manera, i també he millorat aspectes del joc.

La veurem a la selecció 3x3?

És una modalitat que m'agrada molt. Se li està donant nom i està agafant volada. Això és important. Al febrer vam estar concentrades amb la seleccionadora (la figuerenca Anna Junyer) perquè al maig hi ha preolímpic. Normalment hi ha quatre jugadores habituals, Sandra Ygueravide, Paula Palomares, Vega Gimeno i Aitana Cuevas, però jo estic en l'òrbita de l'equip. Si arribés la possibilitat, i més poguent anar a uns Jocs, benvinguda seria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook