Amb 33 anys i corda per estona, Juan Forlín (Reconquista, 1988) accepta el repte de jugar uns mesos al Llagostera. Deixa enrere uns anys a l'elit amb l'Espanyol com també experiències de tota mena a països com Japó, Mèxic i Qatar.

Ha canviat el Japó per Llagostera. Com és això?

Al desembre vam acabar amb el Jubilo Iwata, perquè allà les temporades van per any natural. Vaig tornar a casa per festes. Vivim a Mataró i la dona, que és catalana, tenia ja ganes d'estar prop de la família. Vaig decidir entrenar pel meu compte, amb un preparador personal, mentre buscava alguna cosa al mercat. Em va sortir la possibilitat de venir a entrenar a Llagostera. No em queda massa lluny de casa i ho vaig acceptar. És molt millor entrenar en grup, que no pas sol. Al cap de poc, l'Oriol (Alsina) em va dir que si em feia patxoca competir amb ells. M'estava trobant a gust i em va fer il·lusió sumar-me al grup. Li vaig dir que sí.

Debuta sent titular i l'equip guanya. Millor, impossible.

Guanyar sempre és bo i tornar a competir, també. Estic content per com han anat les coses fins ara. Tenia dubtes de com en sentiria i mentre vaig estar jugant no vaig tenir temps de pensar en la inactivitat. Vaig acabar cansat, com és normal, però sense notar res estrany. Millor del que m'hauria imaginat.

Acostumat a competir ben amunt, acaba de baixar algun esglaó. Li és igual a aquestes altures?

No, a veure. A mi m'agrada competir. No m'és igual. Però el Llagostera m'ha donat una oportunitat i m'hi he sentit tan a gust que he decidit acceptar la proposta que em van fer. Tothom m'ha tractat molt bé fins ara i no puc fer altra cosa que agrair-ho.

Torna al futbol espanyol per quedar-s'hi?

Sí, la intenció ara mateix és aquesta. Quan arribi el mercat de juny ho analitzaré, per veure com està tot plegat.

Perquè tot i jugar a l'Espanyol i l'Oviedo, també s'ha passat uns quants anys a fora. Japó, Mèxic, Qatar...

Viatjant he après moltes coses. Per exemple, vaig anar a Qatar just després de l'Espanyol quan tenia només 26 anys i allà vaig trobar a faltar certa competitivitat, al mateix temps que vivia en un país en ple creixement, que acollirà ben aviat un Mundial. El Japó per exemple és una altra història. Un lloc increïble. M'emportaria moltes coses d'allà cap aquí. Tenen una forma de vida admirable els japonesos. La seva simplicitat, el sentit comú, valors com el respecte. Així funcionen i per això són una potència.

Tornar a l'Argentina, per tant, queda descartat?

A veure, no ho descarto del tot. Allà hi tinc familiars i amics. Però ara és més difícil. Pel que tinc aquí, la dona i els fills. I per la situació del país.

Un altre futbol, oi?

Sí, totalment. Molt competitiu. És una passió extrema i em vaig criar així des de ben petit. Ho trobo a faltar. La passió ben entesa, això sí. No m'agrada quan es traspassa cap límit.

Res a veure amb Llagostera.

Per descomptat. Hi he trobat un ambient molt més familiar. A la dona, que va veure el partit per la tele, li va agradar molt!

Juga quatre temporades a l'Espanyol i en una d'elles coincideix amb Cristhian Stuani, tota una institució a Girona. Què me'n pot dir d'ell?

Un futbolista súper competitiu i una persona espectacular. Com demostra cada dia, no es cansa mai de fer gols. Per això és internacional i té la carrera que té. Ara fa temps que no parlem, però sempre l'he seguit i quan tenim l'oportunitat ens posem al dia.