Hi ha jugadors que els agrada parlar sobre el camp, lluny de qualsevol altre context. És una de les millors definicions de Pedro del Campo González (Figueres, 4 de desembre del 1991), excapità de la Unió Esportiva Figueres, jugador amb més partits amb els de Vilatenim des de la refundació i, ara, peça clau del mig del camp de l'Olot a Segona B.

Ha estat uns dies fora per lesió, podrà tornar aviat a l'equip o és greu?

És una lesió lleu que em vaig fer contra l'Hospitalet. Una contusió a l'os, però només és dolorós, res articular ni greu. Espero estar bé en uns dies.

Vostè és una baixa sensible per a l'equip. Així ho demostra el seu protagonisme els últims anys.

Estic orgullós d'haver sumat tants minuts i formar part de l'onze gairebé sempre. Intento ajudar com puc l'equip, però, per sort, som molts, tothom entrena bé i el que entri ho donarà tot.

Amb la perspectiva d'aquestes últimes setmanes, han notat el canvi a la banqueta amb l'arribada de Gabri?

Sí, és diferent, una altra manera de fer. Les primeres setmanes eren més d'adaptació, i ara estem implantant la seva idea de joc. Són maneres de treballar diferents i es nota la diferència, però l'equip estava bé abans i, també, ara.

Al final, no deu haver estat fàcil el canvi de xip després de l'empremta de Raül Garrido a Olot.

Sobretot per la responsabilitat que tenim els jugadors en aquest procés. Evidentment, com tothom sap, Garrido no era el màxim responsable de la situació, ho som els jugadors, i sap greu que hi hagi un canvi d'entrenador. I més amb el recorregut que portava. També crec que el canvi no ha desestabilitzat ni afectat negativament l'equip.

Aquesta setmana passada hem celebrat l'aniversari de la pandèmia. Com ha canviat la pel·lícula en un any, oi?

Sí, totalment. Fa molta ràbia perquè va esclatar tot això en el nostre millor moment, ens va tallar les ales. No sabrem mai què podria haver passat. El que és una realitat és que ens està costant molt superar-ho, el culpable de tot plegat ha estat una mala adaptació a la situació de la pandèmia. L'errada és aquesta, ens ha afectat molt.

El format tampoc ha acompanyat accentuant la mala dinàmica de resultats.

Sí. Sembla que ens hi juguem sis o nou punts a cada partit, sense marge d'error ni reacció. Amb aquestes complicacions, entre tots, hauríem d'haver focalitzat els esforços per adaptar-nos i preveure la situació per poder prevenir-ho.

Pensa què hauria passat si no els hi haguessin «tallat les ales» amb la situació de pandèmia?

Ho pensem tots. Estàvem en una dinàmica boníssima, tot sortia bé i teníem aquell punt de sort necessari. Estàvem superant els equips de la part alta en joc i resultats, sentíem que podíem guanyar a tothom i, evidentment, teníem el play-off en el cap i a tocar. Ens entra molta nostàlgia i ràbia, a parts iguals, per com estem aquest any.

Suma la seva quarta temporada a l'Olot. Com es troba en el club en aquests moments?

Molt a gust. És un club professional que, des de la humilitat, intenta oferir als jugadors tot per al seu benestar, amb jugadors de proximitat i valorant-nos més enllà de ser futbolistes. El dia a dia és extraordinari.

Amb perspectiva, va sortir de Vilatenim en el moment adequat, o ho podria haver fet abans?

No sé què hauria passat si hagués marxat abans, però sí que considero que va ser el moment. Acumulava massa rutina, estabilitat, relaxació i estava baixant la meva ambició després de tants anys. Va ser aire fresc, em va donar energia i motivació per progressar com a jugador. No sé què hauria passat abans, però m'estava apagant en aquell moment i va ser una empenta endavant.

Tornant a Olot, no s'ho deuen voler plantejar, però, què passaria si l'equip fracassés aquesta temporada?

Faria molt mal, tots volem el millor per l'Olot i per això estem lluitant. El club és prou madur per poder-se adaptar al pitjor escenari, però, evidentment, ni hi penso, ni m'ho plantejo. Només veig la perspectiva de seguir creixent i això implica mantenir-se. No tinc cap dubte que ens buidarem. Confiem al màxim en aquest equip i aquests jugadors, ningú abaixarà els braços i lluitarem fins a l'últim moment.

Un desig personal que pugui tenir per aquesta temporada?

És clar: aconseguir la permanència a la Segona Divisió B. Hem acceptat que estarem en aquesta lluita i el focus és en aquella segona fase. Penso que hauríem de començar per sobre els vint punts en aquesta segona fase de la competició per no complicar-nos la vida excessivament, però això també ajuda. Tenir l'objectiu clar ens serveix per reconèixer exactament perquè lluitem i cap a on volem anar.