L'alegria d'aixecar un títol. Allò tan difícil i a la vegada desitjat. Segurament un dels millors moments que qualsevol esportista desitja durant el transcurs de la seva carrera. Les jugadores de l'Spar Girona han pogut celebrar la Copa de la Reina, la primera del club, però ja tenen al davant un nou repte, els quarts de final de l'Eurolliga contra el Perfumerías Avenida. Hi arriba l'Uni amb el cop d'efecte anímic del títol de València de fa vuit dies. «No és el què, sinó el com».

A València l'Uni es va haver de desfer del Movistar Estudiantes, de l'Avenida i de les amfitriones. A les madrilenyes, en el partit més irregular, a quarts, les van doblegar amb un parcial de14-6 i, així, tapiar qualsevol oportunitat per fer les maletes abans del previst. Primera prova superada amb nota gràcies a una gran actuació coral. A semifinals les coses canvien. En comptes de vuit equips ja en són quatre. I allà és on, de ben segur, t'has de veure les cares contra els millors rivals i on s'ha de tirar d'èpica per agafar el preuat bitllet a la final. Al davant, l'etern rival, el Perfumerías Avenida. Els precedents no feien presagiar res bo: tres derrotes en els darrers tres enfrontaments contra les de Salamanca. I per si això no fos prou, calia afegir-hi que les castellanes es plantaven llançades a les semifinals de la Copa encarrilant 41 victòries consecutives.

Aquests números atemoritzen qualsevol, menys un Uni Girona poderós. Com sempre el partit va tenir tònica de igualada. Cap dels dos equips era capaç de posseeir una renda ampla per no donar oportunitats a l'altre. Fins al tercer quart. On les esperances de les gironines podien haver desaparegut després d'un demolidor parcial de 20 a 4. El marcador va passar del 40 a 44 a la mitja part al 60 a 48 quan només restava el darrer període per decidir quin equip tindria l'honor de jugar la gran final. Tot un repte remuntar aquest desavantatge. Un repte que l'Uni, amb esforç, sacrifici, èpica i coratge, va ser capaç de revertir. Tot i que podien haver guanyat el partit, el duel va cloure amb l'empat a 72. Això obligava els dos equips a haver de disputar cinc minuts afegits en una pròrroga decisiva. En el temps afegit, el Perfumerías es va estavellar contra la defensa gironina, i l'Uni va ser capaç de perforar la resistència de l'equip entrenat per Roberto Íñiguez i establir un 78-91 gràcies a un colossal parcial de 6 a 19. La victòria, que no era una qualsevol ja que s'aconseguia el passi per jugar la final, servia també per trencar la ratxa de 41 triomfs seguits d'un Perfumerías que havia superat les gironines a la Supercopa i a la Lliga. El darrer escull era el València en la cinquena final consecutiva de les gironines. I com a la prèvia de semifinals, les estadístiques distaven molt del bàndol gironí. L'Uni s'enfrontava a un València, que era l'amfitrió, i que s'havia imposat en els dos partits de Lliga regular contra les de Julbe. Sí, un altre repte amb el qual es topava l'Uni. Però havent guanyat l'etern rival de la manera que es va fer, tot era possible. Sense resignar-se a marxar de terres valencianes sense haver aixecat un títol que no es trobava a les vitrines de Fontajau, l'Uni trepitjava el parquet a la final per trencar el malefici de les quatre finals de Copa anteriors. Les valencianes, amb l'escalf del poc públic que hi havia, van voler manar des de l'inici amb un parcial de 2 a 8, però un altre favorable a les gironines de 14 a 0, gràcies a un triple sobre la botzina d'Eldebrink, ho va contrarestar. Fins al 34 a 35 que les gironines sempre van manar en el marcador. La iniciativa de les de Julbe va servir perquè, a partir d'aquell moment, les valencianes no poguessin posar-se un altre cop per sobre en el marcador. El resultat final va ser de 72 a 62 fent que l'entitat gironina escrivís amb lletres d'or el darrer gran capítol viscut del seu llibre gràcies a aixecar el títol de la Copa de la Reina.

La pandèmia va evitar que dijous la celebració del títol pogués ser multitudinària a la plaça del Vi. No obstant això, l'equip va tenir l'oportunitat de mostrar el guardó en diferents institucions com l'ajuntament, la Subdelegació del Govern, la Generalitat o la Diputació de Girona. Entre totes les guanyadores, dos ho recordaran millor que mai: les gironines Clàudia del Moral i Júlia Soler. «Viure l'èxit de la Copa va ser un orgull i una satisfacció. Crec que és el mèrit reconegut de tot l'esforç que s'ha fet», comentava del Moral, que està vivint el primer any en una plantilla com a professional. Mentre que Soler, que la temporada passada ja va combinar partits i entrenaments amb el GEIEG Uni-Girona i l'Uni Girona, destacava que «la celebració es va fer a l'autobús tornant de València. Van ser cinc hores de festa constant. És una llàstima no poder oferir la Copa a la nostra afició a Fontajau».

Sense temps per més celebracions, l'Spar Girona encara una setmana clau de la present temporada. L'Eurolliga ja truca a la porta de l'equip. I quina millor manera de presentar-s'hi que havent guanyat un títol. Les de Julba han d'aprofitar l'embranzida que suposa aixecar-ne un per treure quelcom gratificant de la competició continental. Fàcil no serà. Però que ningú s'atreveixi a arrebatar-li l'honor de ser un dels vuit millors equips d'Europa. En uns quarts de final, que es disputen a doble partit en mode «bombolla» a Salamanca, es toparà ni més ni menys que contra l'etern rival, el Perfumerías Avenida. El primer partit serà dimecres a les 8 del vespre i es podrà veure pel canal de YouTube de la FIBA, per TV Girona, per Esport 3 i per Teledeporte; i el segon i decisiu duel, serà 48 hores després a les 7 de la tarda i es podrà seguir pels mateixos canals que l'anterior. I com si la cosa no fos poca, l'equip entrenat per Roberto Íñiguez és l'amfitrió d'una de les dues bombolles que alberguen els quarts de final del certamen.

De ben segur que les de Salamanca disputaran ambdós enfrontaments contra les gironines amb ganes de treure's l'espineta que va suposar caure eliminades a la pròrroga de les semifinals de la Copa de la Reina de València. Però com arriben els dos equips a la cita? Sembla que la desfeta contra les gironines a València els ha passat factura després d'aconseguir una escandalosa ratxa de 41 victòries seguides. Les de Salamanca han disputat dos partits d'ençà que van caure eliminades: van vèncer el Movistar Estudiantes per 52 a 71, i van caure en el darrer xoc, dissabte, contra el València a domicili per 85 a 84 en un duel que es va haver de decidir a la pròrroga (salvant, això sí, el bàsquet average). L'Uni, en canvi, a més de vèncer el València a la final, es va desfer de l'Araski a casa sense gaires problemes per un contundent 81 a 57, en el retorn a la Lliga divendres passat.

L'equip, que va viatjar ahir rumb a Salamanca per disputar els quarts de final, es trobaria en una hipotètica semifinal sempre que superés les amfitriones, el vencedor del Sopron-Lió. Les hongareses i les franceses disputaran els respectius partits de quarts de final a Sopron. La ciutat d'Hongria, a més d'albergar l'eliminatòria del seu equip, també ho farà amb la l'encreuament entre el Dynamo de Kursk i l'Ekaterinburg.

El duel entre Girona i Avenida no serà l'únic que es jugarà a Salamanca. La ciutat castellana també vibrarà amb el duel turc entre el Galatasaray i el ?Fenerbahçe. L'Uni ja ha fet ?història ?després de guanyar la Copa de la Reina i de classificar-se per ?primer cop per als quarts de final de ?l'Eurolliga. L'alegria es podria ?eixamplar si les gironines són ?capaces de repetir la gesta contra les de Salamanca i plantar-se a ?semifinals. Com deia Laia ?Palau dijous a la plaça de Vi, la gesta és important «però, al cap i a la fi, només es tracta de guanyar un partit, per més punts». I si ?passa?