09 de març de 2021
09.03.2021
L'Empordà

Pere Puig: «La Copa pot despertar consciències i evitar que haguem de fer un, dos o deu passos enrere»

Entrevista al director esportiu de l'Spar Girona

13.03.2021 | 06:30
Pere Puig: «La Copa pot despertar consciències i evitar que haguem de fer un, dos o deu passos enrere»

Sigui'm sincer, realment pensava que l'Uni podia tenir opcions de guanyar aquesta Copa?

No. Però és que jo soc molt pessimista, i no n'hi veig mai, d'opcions. Em costa. Arribàvem amb dubtes. Ens havia costat tirar endavant alguns partits, perquè hem anat encadenant jugadores importants tocades o lesionades. I sabíem que ens acabaríem trobant a la Copa dos equips en un gran estat de forma i que seria complicat.

Haver guanyat la Copa de la Reina salva la temporada?

Aquest no és el pensament de l'Uni. Nosaltres volem gaudir les coses i fer-les gaudir. Per tant, les temporades de femení, que tenen molts mesos d'aturada, les volem gaudir fins al final. Que no dic guanyar. Si podem, perfecte, però almenys competim fins al final, que és el que hem fet sempre. Si podem guanyar algun títol més, benvingut serà.

Què va canviar dissabte per poder guanyar l'Avenida?

L'arribada de l'Alfred (Julbe) no ha sigut fàcil. Ha vingut a sacsejar-nos. Ens ha creat dubtes. A l'equip, i també a la junta directiva. Ens ha creat dubtes del camí que volia emprendre, de si era un camí factible, i ara veus que tot ha estat un procés que ell tenia al cap. L'Alfred té fama de visionari i ara veus que sí, que tot ha acabat tenint una conseqüència. Dissabte podia haver entrat el darrer tir de Hayes i quedar eliminades contra el Perfumerías Avenida, però veure jugar com ha jugat l'equip, aquesta és la victòria. Feia temps que no vèiem un bàsquet tan coral i estètic.

Quan deia dubtes a la directiva es refereix a si havien encertat amb el canvi a la banqueta?

Sí, ja li dic, aquests mesos han sigut una autèntica sacsejada. Un preguntar-s'ho tot continuu. Acabes veient que aquest és el seu mètode. Al final totes les jugadores han agafat un nivell de confiança que fa que totes siguin capaces de tirar, de participar.

Per tant, dona per bo el canvi, tot i com de traumàtic va ser prescindir d'Èric Surís?

Sí, però no pel títol que hem guanyat. No sortiré a dir ara «ho veieu com la vam encertar?». Tinc un gran respecte per l'Èric i la seva feina, ens va donar grans jornades de bàsquet. Més que donar per bo el canvi, ho veig com un procés natural quan es produeix un canvi d'entrenador, que el que busca és un revulsiu més, i això sí que ho hem tingut.

Simplificant molt, molt: la Copa la guanyen Julbe des de la banqueta, i Palau i Gray dirigint?

No, la Copa la guanya l'equip. Amb l'Alfred i la Laura (Antoja) a la banqueta i totes les jugadores a la pista. Però la guanya tothom, la feina que han fet els serveis mèdics, la Beti, en Redu, la Sílvia, per recuperar jugadores aquests mesos, ha sigut clau. També ha sigut molt important l'arribada de la Laura per complementar l'Alfred, per ajudar-lo a entendre el bàsquet de dones. I per fer-li entendre també com són els vestidors de dones. Ha sigut una feina coral. És clar que tenir Palau i Gray és un luxe, però també ho és disposar d'Eldebrink, Araújo, Reisingerova, Elonu... de la primera a l'última.

Per què van acabar prescindint de David Muñoz, l'ajudant de Julbe?

En David, quan vam destituir l'Èric, va posar el seu càrrec a disposició. Ens va dir que preferia sortir. Nosaltres el vam frenar i li vam dir que «tu et quedes». Aleshores vam veure que anaven passant les jornades i els mesos i hi havia un problema de feeling amb l'Alfred, que no de relació, perquè són dues persones molt educades, era de maneres d'entendre el bàsquet. Li vam proposar la sortida i no va posar cap problema. Va ser un bon professional i ens agradaria poder-hi tornar a comptar en el futur.

Fa quinze dies, amb la derrota a la Lliga a València, com es va quedar?

Doncs miri, esperançat i pensant que anàvem pel bon camí. Veníem de jornades que ens costava molt tirar els partits endavant a casa, que els guanyàvem ben bé a l'últim quart. Anotàvem molts punts, però defensivament teníem molts dubtes. Veies que rivals de la part baixa ens feien 80 punts, i en Xavi Fernández i jo ens posàvem les mans al cap i dèiem «ostres, no ens en sortirem». Aquell dia a València, tot i la baixa de Chelsea Gray, vam veure que l'equip es posava a defensar i començaven a quallar els sistemes alternatius de defensa que l'Alfred ha implantat, la 1-3-1, la zona amb el 4 a dalt, Elonu o Araújo, la pressió a tota la pista per recuperar certes pilotes, i no patíem pel rebot defensiu, que era una de les llacunes que estàvem tenint. Vaig pensar que amb Chelsea Gray podíem guanyar al València.

Per a què ha de servir aquest títol?

Primer de tot per donar una alegria a l'afició en un any molt dur. Però després ha de servir, en uns moments molt difícils per tothom, per fer veure que l'Uni està en una situació molt i molt fotuda. A vegades la gent no ens creu i diu que sempre plorem, però aquesta vegada va molt de veritat: la viablitat del club no perilla, però no sé si haurem de fer un, dos, tres, quatre o deu passos enrere. Si la Copa pot servir perquè algú que pugui ajudar en prengui consciència i ens doni un cop de mà, ja anirà bé. La situació és dramàtica sense públic a Fontajau, sense vendre entrades, sense abonaments, hem perdut més d'un miler d'abonats, i els ingressos pels bars del pavelló. Ha arribat un moment en què ja no gosem trucar a segons quines empreses perquè sabem que també ho passen malament i ens diuen que no ens poden ajudar. Si el títol pot servir per crear consciència d'això, d'aquest problema, ens donarem per satisfets, i si no es pot, ja els farem els deu passos enrere, no passa res.

La gent ha de tenir clar que potser l'any que ve no es podrà aspirar a títols?

Sí. I això costa molt d'assimilar. Hi ha tota una generació de gent que ens ha vist competint a finals, i no n'hi ha tants que recordin que abans anar a la Copa ja era un èxit, i desplaçàvem també molta gent a Torrejón o a Arganda. Tot té uns cicles. I tant de bo no haguem de fer mai cap passa enrere. Però aquí el bé a preservar és que hi hagi Lliga femenina a Fontajau. Hem d'evitar que no es repeteixi un cas Akasvayu o un cas Sant Josep. Per preservar aquest bé no ens tremolarà el pols i el que no podem fer és una altra temporada com aquesta. Algú ens podria dir que si sabíem que hi havia tanta crisi, per què fèiem aquest pressupost, però és que ja el vam reduir un 25-30% respecte al del curs passat. Ningú s'esperava un daltabaix tan gran.

És viable assumir l'Eurolliga la temporada que ve, ara que ja s'hi han classificat?

No li diré que no, perquè no vull que surti un titular que digui que no és viable l'Eurolliga. Nosaltres treballarem per fer-la viable. Però és complicat perquè el mercat s'està movent molt i a dia d'avui nosaltres no podem fer cap moviment. És un problema perquè ens ha caigut una plaça de l'Eurolliga del cel, i en un any normal, això serviria per avançar-nos en la planificació ja que hi ha jugadores que només volen anar en equips d'Eurolliga. Aquest any ens arriba la plaça però no podem fer res. Toca esperar, tenir paciència.

Jo que li volia preguntar si Alfred Julbe o Laia Palau s'havien guanyat la renovació...

Guanyada la tenen, però ara per ara no podem fer propostes. Hem de valorar-ho molt i anar més que mai amb peus de plom.

El farà vosté l'equip? Encara té la voluntat de no allargar gaire més la seva continuïtat com a director esportiu?

Potser no toca perquè ara és moment d'alegria, però tinc claríssim que aquesta és la meva última temporada. Diumenge a la tarda pensava «no siguis burro, amb aquesta alegria gaudeix un any més», però crec que he de ser honest i fer el pas al costat. Seguiré vinculat a l'Uni, d'una altra manera, amb una altra intensitat. Ha entrat gent jove al club, que l'ha mamat des de fa molts anys, i aquesta gent juntament amb en Cayetano i la junta són els que hauran de seguir endavant. Ja no tinc les forces que tenia abans. Estem en un moment de crisi, m'haig de dedicar a la meva empresa i a la meva família. Potser no era el moment de dir-ho, li ho he respost perquè m'ho ha preguntat. Ja sap que a mi m'agrada fer les coses discretament... L'equip de la temporada que ve el faré jo perquè és una feina d'ara, dels propers mesos, i després la idea seria sortir.

Què sent cada vegada que veu Fontajau buit?

Em sap un greu terrible. Des de la primera setmana que es va tancar l'accés al públic, tot i tenir un pla aprovat, hem estat batallant per explicar la realitat de l'esport femení. Tenim una sensació de greuges respecte d'altres sectors. Un moment o un altre hauran d'encarar el tema.

Un altre èxit de la temporada ha estat la permanència del GEiEG Uni a Lliga 2. Hi ha alguna jugadora per fer el salt?

És que el salt és molt bèstia. A mi m'agradaria pensar que algun dia la Laia Moya podrà estar en dinàmica del primer equip i per això hem treballat tots plegats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook