Dos advocats -Joan Laporta (Barcelona, 1962) i Toni Freixa (Barcelona, 1968)- i un empresari Víctor Font (Granollers, 1972) es juguen aquest diumenge la possibilitat de convertir-se en el 41è president de la història del FC Barcelona, enmig d'una pandèmia, una tempesta econòmica i esportiva i amb l'ombra de l'escàndol 'Barçagate' en l'última setmana de la campanya electoral.

Si el Barça és 'Més que un club', aquestes seran més que unes eleccions. L'entitat blaugrana està regida per una junta gestora, presidida per Carles Tusquets des d'octubre de 2020, i que ha dilatat la convocatòria electoral.

Des d'aquella declaració de Tusquets que les eleccions se celebrarien 'as soon as possible' hauran passat més de quatre mesos, després que la primera data prevista (24 de gener) s'hagués de variar perquè així ho van aconsellar les autoritats a causa de la pandèmia.

Hi ha molt en joc. Seran les primeres eleccions en les quals s'ha pogut votar per correu (ho han fet 20.633) i amb cinc seus, a més del Camp Nou, per evitar la mobilitat dels socis enmig de la pandèmia.

Hi ha dubtes en tots els apartats del club. El Barcelona està ofegat econòmicament (730 milions de deute a curt termini i un passiu de 1.173 milions d'euros) i necessita reformular el seu model de club.

Els socis, per tant, han d'encertar en el pas que han de fer, amb tres opcions, que en realitat són dues, perquè el perfil de dos dels candidats (Laporta i Font) és similar i el tercer (Freixa) juga entre el continuisme i el reformisme sense acabar-se de definir.

Laporta és el favorit en les enquestes. Ofereix l'experiència d'haver estat president del club (2003-2010) i alternatives per tirar endavant la situació en la qual es troba el club blaugrana.

Durant la campanya Laporta s'ha contingut. Ni excessos verbals ni exabruptes. Diuen que per una vegada ha fet cas als seus assessors. Ofereix com a aval el seu coneixement del món del futbol, la seva capacitat per revertir situacions límit -com el 2003- i un retorn als orígens d'aquell equip que va arribar a dalt de tot del futbol amb Pep Guardiola a la banqueta.

El projecte més treballat segurament és el de Víctor Font, que fa set anys que espera el moment. Aquest empresari del sector de les telecomunicacions, els continguts i la tecnologia ofereix aire fresc i una altra manera de veure el club.

Fins a l'aparició en escena de Laporta, el reformisme de Font era mirat de reüll pels afeccionats. Oferia Xavi Hernández com a tècnic o com a 'general manager' i Jordi Cruyff també a l'àrea de decisions esportives. Però Font, que mai ha tingut cap relació amb les estructures del club, es va enredar en una campanya que se li he fet molt llarga.

A diferència de Font, Toni Freixa és un vell conegut del barcelonisme. És la segona vegada que s'hi presenta i va estar en la primera directiva de Sandro Rosell en la qual va anar el portaveu d'aquesta.

Freixa, una enciclopèdia del barcelonisme, es defineix com a cruyffista i també com a nuñista; es presenta com a continuista i com a reformista; en una idea d'intentar captar vots de tots els fronts possibles.

L'economia ha estat l'eix central de la campanya, però també el futur de Leo Messi, la continuïtat de Ronald Koeman, tot allò relacionar amb l''Espai Barça', o els nous recursos que es poden generar a partir del 'Barça Corporate', que integra Barça Studios, Barça Innovation Hub (Bihub), Barça Licensing & Merchandising (BLM) i Barça Academies, i que ha de ser la taula de salvació econòmica del nou Barça.

Les eleccions s'han vist entelades per la detenció de l'expresident, Josep Maria Bartomeu, arran del 'Barçagate', un cas que ha esclatat l'última setmana de campanya, a pesar que es va destapar fa un any.

I la campanya també s'ha jugat a les xarxes, amb l'aparició de bots i de comptes amb intencions electorals; en els mitjans, amb la sobreexposició dels candidats en una campanya massa llarga, i en el 'streaming', amb la participació per primera vegada de 'youtubers' entrevistant els aspirants, o l'aparició en escena del 'Twitch', el nou fenomen mediàtic.

La participació serà el gran cavall de batalla entre les restriccions i el vot per correu. En les últimes, la victòria de Bartomeu (25.823 vots), amb el lema 'Triplet i trident', va ser incontestable.

Fa sis anys, Laporta en va aconseguir 15.615 i Freixa, 1.715, però aquestes dades serveixen de poc en una situació tan estranya com l'actual.