La fita, jugar la fase d'ascens i, de passada, salvar la categoria ja ara, era difícil, passava per guanyar els últims tres partits, alguns de tant difícils com el d'ahir, però el que ningú es podia imaginar era que fos el propi Bàsquet Girona qui es disparés el tret al peu. La final d'Almansa no va ser tal per incompareixença dels gironins. 20-5 amb un triple de Djuran a 3:46 pel final del primer quart i 31-11 quan es van acabar els deu primers minuts. No hi va haver partit. Els locals mossegaven, anaven a totes, i el desig de la victòria els feia cometre un parell d'antiesportives a la primera part tot i tenir el partit controlat. Els de Carles Marco eren una autèntica caricatura. Sense esma. Sense actitut. Amb els jugadors absolutament descentrats, com ho demostra que Rozitis no toqui ni l'anella en un tir lliure, o que Pep Busquets acabi expulsat al tercer quart després d'una tècnica, i quan ja tenia una antiesportiva.

No cal donar-hi més voltes ni fer gaires més càlculs: el Girona continuarà la temporada del debut a la LEB Or disputant la fase per garantir la permanència. No és cap drama, perquè en principi l'equip hi entrarà amb un bon balanç arrossegant els resultats amb els rivals del seu grup que també s'hagin de garantir la permanència. Si es guanya a Lleida, interessa i molt que qui caigui a la fase de descens sigui l'equip del Segria i no l'Almansa, els números podrien ser 6/2, cosa que deixaria d'entrada els gironins líders. I al final d'aquesta lligueta de descens (es condemnen els quatre últims), el primer classificat és repescat per jugar els play-off d'ascens. El problema és que totes les bones sensacions ofertes contra el Canoe, amb un inici de tercer quart extraordinari en actitut i defensa, ahir van desaparèixer com per art de màgia, quan més falta feia. Quan l'equip jugava una final.

El 45 a -3 de valoració que marcava l'estadística al final del primer quart és un bon exemple per retratar el partit que va fer ahir l'equip gironí. Pilotes perdudes, cap intensitat en defensa, absolut desencert... i tot això contra un equip que, per desgràcia, es va multiplicar. Rozitis va tornar a quedar retratat, tant pels pivots titulars com per l'últim suplent de l'Almansa; Logan, com acostuma a fer fora de casa, no va aparèixer, però és que tampoc ho van fer peces que últimament havien fet un pas endavant com Schaftenaar o Faye. Busquets, que era el millor, va acabar expulsat i absolutament fora del partit.

Al descans l'Almansa ja dominava per 23 (48-25), amb Djuran (15) i Harris (13) com a màxims anotadors, i Bivia apareguent quan se'l requeria. La diferència es va anar incrementant a la segona part, un autèntic martiri, un suplici, per a l'equip de Carles Marco. Djuran la disparava per sobre dels 30 (64-33) amb dos tirs lliures. El Girona continuava grogui. Ja duia en aquestes alçades de partit 12 pilotes perdudes i era incapaç ni tant sols de maquillar una mica el resultat. Els locals, en el primer partit amb públic dels ultims mesos (la normativa a Castella-la Manxa va permetre entrar al pavelló uns 200 espectadors), no haurien previst ni en somnis una tarda tan plàcida.

Un bàsquet de Sàbat a tres minuts del final permetia, almenys, superar la barrera dels 50 punts (78-51), un trist consol en una recta final de partit on l'Almansa va escollir no fer sang d'un rival inexistent. La final no va ser tal. El Girona es va autocondemnar a jugar la fase per evitar el descens, i tot i que amb el got mig ple no hi hauria d'haver motius d'alarma, partits com el d'ahir no s'haurien de tornar a repetir.