Setmana estranya i moguda a Llagostera, després que sortís a la llum la notícia de la voluntat del club de traslladar-se a l'Estartit de cara a la temporada vinent. Només uns dies després, ahir tocava parlar a la gespa i l'equip va respondre de la millor manera possible. Victòria amb remuntada inclosa, en una segona meitat enlluernadora. Cortés, en deu minuts, va tranformar un servei directe i un penal, per capgirar el matiner gol de Pablo i donar els tres punts als seus.

Els últims dies al club blaugrana han sigut moguts. Motius n'hi ha hagut. La notícia del més que possible trasllat de l'entitat presidida per Isabel Tarragó a l'Estartit la temporada vinent no ha deixat ningú indiferent. El canvi que portaria el club al Baix Empordà es traduïria en unes millores econòmiques i esportives que el poble de Llagostera no pot aportar. La plantilla, centrada en allò merament esportiu, no estava al cas de les negociacions i van rebre la nova aquesta mateixa setmana. El dubte era saber com es respondria al camp. Amb una gran motivació o, per contra, amb cert neguit. D'entrada es va escollir questa segona opció contra un Cornellà amb dues cares conegudes. La de Jordi López com a segon entrenador i la d'Eloy Gila, aquest sí a la gespa. En només deu minuts, els verds van trepitjar l'àrea de Marcos fins a tres vegades. I com diu la dita, a la tercera va la vençuda. En aquella ocasió era Pablo qui feia mal situant el 0-1 al marcador. Amb un món per davant el que calia era reaccionar. I això va costar molt.

És cert que el domini era pels locals, però era del tot estèril. Poc perill creaven. De mica en mica, l'equip es va treure la son de les orelles i per sensacions i arribades s'ensumava l'empat. Dieste no va aprofitar un meravellós canvi d'orientació de Julen i tres minuts després, Sascha va estavellar la pilota al pal mitjançant una rematada de cap. El davanter va ser el protagonista al darrer minut després de rebre una puntada de peu dins l'àrea però Baiges Dona no va observar res punible.

La represa havia de servir perquè el Llagostera s'acabés de despertar. Alsina feia entrar, a la mitja part, Guiu i Bigas per Aleix i Pau, respectivament. La decisió va donar el fruit anhelat. El gol de l'empat va arribar ben aviat, als set minut concretament quan Cortés va clavar per l'escaire una falta que va recordar el gol de Jordi López contra el Nàstic en el memorable partit de tornada de l'ascens a Segona Divisió d'ara fa uns anys. Alsina ho sabia i li ho va recordar al que és ara segon entrenador d'un Cornellà que va veure com l'heroi de Las Rozas en la final de la Copa Federació, des dels onze metres, feia el segon i capgirava el marcador.

Una part de la feina estava feta. L'altra, la d'aguantar el resultat o ampliar-lo, s'havia de resoldre en mitja hora. En aquests trenta minuts on el duel es va obrir, cap dels dos va tenir el premi de veure porta. Això fa que el Llagostera s'endugui els tres punts en el primer partit des de la sortida a la llum del seu trasllat.