Tot obert. Present i futur. El Llagostera és un sac d'interrogants. No se sap encara a quina categoria competirà el seu primer equip la temporada vinent, ni tan sols quina serà la nomenclatura del club. Mentre bull l'olla d'un proper trasllat a l'Estartit, a la gespa hi ha d'altres coses en joc. A les portes d'una metamorfosi de les categories, la posició final d'aquest curs esdevé més important que mai. Una línia ben fina separa l'èxit del fracàs. Ho sap el vestidor, que vol vendre ben cara la seva pell en els cinc partits que té per davant. El Llagostera és sisè amb 20 punts i si ara s'acabés la primera fase, en disputaria una de segona per intentar pujar a la Primera RFEF, una categoria que s'estrenarà en uns mesos i que vindrà a substituir l'actual Segona B, però amb una estructura més professionalitzada. Té però només a tres punts el tercer lloc, el que el duria a jugar la promoció d'ascens a la Segona A. No li val a badar, però, perquè al mateix temps, un punt per sota hi ha el Cornellà, vuitè classificat. El primer dels quatre equips que lluitarien per salvar-se en una hipotètica Segona RFEF. El que equivaldria, ja d'entrada, a perdre com a mínim una categoria.
Amb una única derrota de les últimes set jornades (2-0 a Andorra), el Llagostera encara ha d'enfrontar-se al Cornellà (ara mateix un punt per sota), Barça B, Nàstic (l'actual líder), Olot i Prat. «Ens queden cinc finals. Sembla un tòpic, però és la nostra realitat. Hem d'anar a per la primera i intentar guanyar aquest cap de setmana. Som ambiciosos i volem el màxim objectiu possible perquè somiar és gratis», valora el porter Marcos Pérez. «La classificació està súper apretada. Estem a temps de tot i res al mateix temps. Tenim confiança perquè el compromís de la plantilla és màxim», continua. Explica també que aquest està sent un any «molt estrany» marcat per les «incerteses» i per una «pressió bestial». «Estem ansiosos de jugar cada cap de setmana perquè no hi ha marge d'error, la Lliga és més curta de l'habitual. A més, aquest és un dels grups més forts i amb diferència, qualsevol equip et pot guanyar. Mira l'Olot, el cuer, que va ser capaç de fer-li tres gols a tot un Andorra. Està molt obert».
El trasllat a l'Estartit
A tot plegat se li suma una nova incògnita. Què serà del club a partir de la temporada vinent? La plana major negocia el seu trasllat a l'Estartit, amb canvi de nom inclòs. Una operació que camina a marge del que pugui fer l'equip, tot i que els jugadors ja l'han fet petar al vestidor. Marcos, una de les veus autoritzades, hi diu la seva: «La notícia ens va xocar a tots una mica perquè no ens l'esperàvem, però fa uns anys que estic vivint el dia a dia del Llagostera i sí que notem que per part de l'Ajuntament estem una mica deixats. Vam arribar a l'estiu i no teníem aigua calenta; van trigar dos mesos a resoldre això. Com la gespa artificial, ja no només per nosaltres sinó per la base. És un perill. Són detalls que no et fan sentir prou còmode a la teva pròpia llar com t'hi hauries de sentir. Si en un altre poble rebran millors condicions i el trasllat és satisfactori per l'entitat, és per pensar-s'ho. Nosaltres ho respectem. El que ens sabrà molt de greu és per la nostra afició».
