A Schio, en la segona bombolla de l'Eurolliga, va anar pels pèls però es va aconseguir l'objectiu d'arribar a quarts; ahir a València, en la segona gran cita de la temporada, amb almenys el segon lloc a la Lliga en joc, la cosa també va anar molt ajustada, després d'una primera part per a la il·lusió de guanyar podent capgirar fins i tot l'average, i va sortir creu. L'Uni d'ahir es va col·lapsar al tercer quart, en anotar només 4 punts (Palau i Vasic), i tot i que va ser a temps d'evitar que el València se n'anés, amb unes molt bones prestacions defensives, i un lleuger domini del rebot, el partit li va acabar fent bola. Ara, a les portes de la Copa, la situació és complicada, per què amagar-ho. La Lliga s'ha complicat molt, perquè el València ha irromput definitivament per trencar l'hegemonia Avenida/Girona dels últims anys. A la classificació que acompanya aquesta crònica l'Uni Girona va líder. Pura ficció, perquè quan els seus ara perseguidors recuperin els dos partits que tenen pendents, i que les gironines ja han jugat, les deixaran terceres, i sembla molt complicat ja poder acabar la fase regular més amunt d'aquesta posició.

Laia Palau va tenir un tir per forçar la pròrroga amb el 57-55 que l'anella va escopir. Ella mateixa havia fet des del tir lliure el 56-55, uns instants abans. Allà, a tres dècimes del final, es va acabar el partit i va convertir en anècdota el tir lliure final de Gulich. Després d'una bona primera part (30-35) en què les d'Alfred Julbe van arribar a tenir un màxim avantatge de vuit punts (19-27 i 27-35 al segon quart), el bloqueig en atac va ser monumental en el tercer parcial i el València s'hi va agafar per fomentar el triomf. Potser també s'hauria de consignar aquí la davallada física de l'equip (sense Chelsea Gray, lesionada, i ahir amb Julia Soler amb una aportació testimonial de segons), tot i que en defensa va mantenir un nivell molt notable. Amb 37-37, un 2+1 de Laura Gil va ser l'inici del suplici. El València, amb l'aportació de Queralt Casas, Romero i Carrera, va firmar un 16-4 de parcial per enfilar el darrer quart per davant (46-39) i arribar a tenir nou punts de renda en l'inici d'aquest últim quart. Ja aleshores quedava clar que l'objectiu de màxims, guanyar i capgirar els 10 punts d'average en contra, seria molt complicat d'assolir. Però almenys hi havia partit perquè finalment les gironines van tornar a trobar la fórmula per tornar a connectar amb les pivots, que havien patit un profund curt-circuit en el quart anterior. El tir exterior, ahir, no existia, per a cap dels dos equips. El València va fer tres triples. L'Uni, 4/17.

Va ser així com l'Spar va sobreviure. I no només això, sinó que va tenir opcions reals de com a mínim guanyar fins al darrer segon. Un bàsquet de Labuckiene i un triple de Ferrari situaven el 48-44 amb poc menys de vuit minuts per davant. Si les de Julbe mantenien el pols defensiu i afinaven una mica l'atac, encara hi podia haver esperança. El València tampoc estava còmode. Havia tingut l'Uni gairebé contra les cordes, però no l'havia pogut sentenciar. A 3.30 Elonu posava les gironines a dos (52-50), però la gironina Casas i Gulich anotaven el 56-50. Reisingerova, a un minut i mig del final, tornava a posar l'Spar a dos (56-54) des del tir lliure. Araujo va agafar en el següent atac un rebot providencial, Allen va fer falta a Palau, i la base de l'Uni només va convertir un tir (56-55). El que va venir després va ser un cara o creu. A 30 segons del final, Oubiña també convertia només un tir lliure (57-55) i Palau errava la pilota de l'empat després d'una última jugada d'atac on no va sortir el que havia planificat Alfred Julbe i la pilota va anar cremant de mà en mà.

No serà, aquesta, la millor setmana de la història de l'Spar Girona, per descomptat. L'endemà de saber que la bombolla de quarts de l'Eurolliga la FIBA la concedeix a Salamanca, a València es va fer un perillós pas enrere a la Lliga Femenina Endesa. I tot això a les portes de la Copa de la Reina, que per a les de Julbe arrenca dijous que ve contra el Mositar Estudiantes, a la Fonteta, el mateix escenari d'ahir. No hi ha res perdut, és clar. Però cada cop tot està més car perquè les amenaces, aquest any, han augmentat.