Mentre aquí el projecte Obrim Girona podria convertir-se en un abans i un després en el món de l'esport a Espanya, amb l'acollida de públic a les grades de Montilivi -seria el primer estadi de la LFP que ho permetés- o Fontajau, hi ha països que ja fa temps que funcionen d'una manera molt similar a la vida que portàvem abans. Es tracta de la Xina. El lloc on fa un any va començar el coronavirus, una pandèmia que faria estralls arreu. Tot i que no va ser fàcil, hi va poder tornar el passat mes d'octubre l'exentrenador del Bescanó Miquel Hereu per seguir la seva aventura a Kunming com a director del projecte local d'una de les acadèmies del FC Barcelona.
Hereu és un dels «afortunats» que han pogut reprendre la «desitjada normalitat». Dinàmica d'entrenaments, partits, reunions€ Sens dubte, «un privilegi i una excepció en l'àmbit mundial». Arran de la pandèmia, el tècnic gironí va haver d'esperar més del compte per tornar a la Xina després de trobar-se a Catalunya per vacances quan va «explotar la covid-19 a Wuhan». «L'entrada de ciutadans estrangers està molt restringida. Només les persones que tenen visats especials en vigor poden entrar», explica. En aquest sentit, el Barça va encar?regar-se d'enllestir-ho tot: «El club va gestionar un visat especial des de l'ambaixada xinesa a Madrid. Calia una PCR negativa 72 h abans del vol i després una altra a l'aeroport d'arribada (Xangai), on et traslladen a un hotel per passar 14 dies de quarantena», detalla.
Tot i el tràfec o el mal tràngol que podia suposar el viatge, a la Xina l'esperava una gran sorpresa: «La vida normal». «Els primers dies a Kunming se'm feien estranys. Costava una mica de creure que els primers passejos, entrenaments, reunions, sopars, etc., podien ser sense mascareta ni restriccions», assegura. El seu testimoni es troba a anys llum del nostre dia a dia: «Estem igual que l'hivern de l'any passat. Podem fer entrenaments i activitat al camp, anar a un restaurant, cinema, teatre, gimnàs, beure una cervesa€ Durant aquests mesos es veu gent amb mascareta pel carrer, però és que els xinesos l'han portat sempre. De seguida que tenen un refredat o la grip se la posen per no encomanar a la resta».
Pot semblar una utopia, però és ben real. Això sí, que a la Xina hi hagi més llibertat no els eximeix dels protocols per evitar nous contagis. «Continuen obligant a rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic al principi i final de l'entrenament. Surt algun cas puntual en alguna ciutat xinesa (en total hi ha uns 10 casos en tot el país) i no es pot abaixar la guàrdia al 100%, però sembla que tenen el virus molt controlat», diu. En aquest sentit, «sorprèn veure la diferència entre la situació global i la situació al país». «Crec que és una suma de diversos factors: tipus de societat, valors culturals, controls d'entrada molt restringits i estrictes, mesures de xoc i de gran abast quan surt algun cas positiu com aïllar barris durant 14 dies o milions de tests a ciutats senceres, i l'inici de la vacunació», afegeix.
La competició
El que fa l'efecte que arribarà a partir del mes que ve a Girona amb l'obertura progressiva dels estadis, a la Xina fa mesos que és una realitat. Sempre van un pas endavant. «Es va acabar la Superlliga xinesa en dues seus úniques i amb aforaments limitats», comenta. Ara bé, «la Superlliga femenina i la Tercera Divisió xinesa es van acabar en una seu bombolla, precisament a Kunming, però sense públic». Sigui com sigui, fa enveja llegir tot el que pot fer Hereu a la Xina. L'entrenador té contracte amb els blaugrana fins al 30 de juny de 2021 i gaudeix de l'experiència «en l'àmbit personal i professional»: «Soc un privilegiat. Tant per treballar en el món del futbol per un club com el FC Barcelona com per fer-ho en una ciutat fascinant de la Xina. Ja veurem quins reptes ens esperen en el futur».
