Què hi ha en joc demà?

Bona pregunta. Sabem que serà un partit dur per als dos equips. Som dues plantilles bastant semblants. Al final t'ho has de prendre com un partit normal, de lliga regular, encara que contra un rival com l'Uni tinguis més motivació perquè saps que has d'estar al 100% i no et pots relaxar.

Hi ha en joc, com a mínim, el segon lloc... no és una final?

Encara quedarà molta lliga després del partit. No penso que poguem dir que qui guanyi quedarà segon, tant nosaltres com l'Uni encara ens hem de veure de nou amb l'Avenida, jugarem a casa, i en l'anada nosaltres vam perdre a la pròrroga tot i no estar del tot bé. M'estimo més no posar-nos aquesta pressió que hem de guanyar sí o sí per quedar segones.

Com ha canviat l'Spar Girona amb l'arribada d'Alfred Julbe?

Ja porten mes d'una volta sencera amb el nou entrenador. Quan fas el canvi a la banqueta, és diferent que quan arriba o se'n va una jugadora. El tècnic és qui mou totes les peces. Ara l'equip està més adaptat a ell. Julbe és molt bon entrenador, en sap molt de bàsquet. Més que dir-li com ha canviat l'Uni, li puc dir que cada cop l'equip està més adaptat al nou tècnic.

Diumenge l'Uni va escombrar el Promete, però abans rivals com Gran Canària o Cadí les havien fet patir. Veu dubtes?

L'Spar Girona és un dels tres millors equips de la lliga, això és segur. I ara, quan ja portem molts mesos competint, es comença a notar el pes de la temporada a les cames. Som humanes, estem cansades, no sempre es pot jugar al 100%. A nosaltres també ens ha passat que en alguns partits ens hem hagut de posar les piles de valent per guanyar. Ara a la lliga ja no hi sol haver partits que acabis guanyant de 30, i tots tenim alts i baixos. Sabem que tenen jugadores de molta qualitat que poden remuntar molts punts en un sol quart amb la seva qualitat individual. Hem de sortir des del minut zero al màxim.

València ja és un clar aspirant a trencar l'hegemonia?

Podríem dir que sí. Quan vaig venir em deien que volien competir amb Girona i Salamanca. Tenen un projecte molt ambiciós i s'està començant a veure. El València, com els altres dos equips, també pot guanyar la lliga. Estem en disposició de jugar de tu a tu a l'Uni i a l'Avenida.

Es veuen a la final de Copa, veient que els dos grans rivals van per l'altre costat?

No, realment no. Si mira els partits amb IDK de lliga, ens va costar molt guanyar. I si passem, després ens tocaria el Gernika o el Tenerife. Ni molt menys estem a la final. Ni de conya.

Imaginava quan van guanyar a Fontajau a la primera volta que aquell seria un triomf tant valuós?

No, era molt aviat, tot just la lliga acabava de començar. Vam afrontar el duel sabent que al davant teníem un equip molt fort i que ens costaria guanyar-lo. Aquella victòria sí que ens va servir per veure que som allà, al nivell de Girona i Salamanca.

La baixa de Gray ho decanta més al seu favor?

Gray és una jugadora especial. Em sap greu que no pugui jugar per lesió, tot i que penso que no és molt greu i que per la Copa hauria d'estar. Ara bé, pel tipus de jugadora que és, a nosaltres ens va bé que no hi sigui, igual que al Girona el perjudica.

Quina nota li posa a la temporada del València?

En general molt bé. Podem estar contentes del que estem fent, a la lliga i a Europa, on el repte és arribar el més lluny possible a l'Eurocup.

S'han acostumat a jugar sense públic?

A mi personalment em va costar molt. Soc una jugadora que encara que sigui a favor o em contra em motiva tenir soroll. Al principi era molt rar jugar sense ningú al pavelló, era difícil tenir la motivació necessària. M'hi he hagut d'adaptar. Sabem el que passa al món i tant de bo tot fos això, jugar sense públic.

Com els ha afectat la covid-19 al València? Ha passat el virus?

Aquesta és la temporada de la incertesa, de no saber si podrem jugar el cap de setmana, de si viatjarem... vaja, com la majoria de gent. Això del coronavirus s'està fent llarg. A l'equip hi va haver un brot i jo vaig donar sempre negatiu, tot i que també em vaig haver de confinar 10 dies i cada tres ens anaven fent PCRs. Ens va tallar el rotllo l'aturada, i malgrat que ens enviaven exercicis per fer a casa no era el mateix ni molt menys.

Què va representar per a vostè ser la millor jugadora espanyola del curs passat?

El premi va arribar en un moment complicat, durant el confinament. No sabia ni que es donava, em va venir molt de sobte. La temporada passada me la vaig agafar d'adaptació després de molts anys fora d'Espanya. Va ser una alegria, un premi al treball i a l'esforç de tants anys.

Espanya, EUA, Turquia, França... descarta tornar a agafar la maleta?

Ara mateix estic molt bé. També estava bé a França, però sabia que tornaria a casa a la llarga. Jo sabia que quan tornés seria complicat que tornés a marxar i per això ho volia allargar, però va arribar l'oferta del València. Si marxés només seria per tornar al Landes, la meva segona família.

Quants cops li han preguntat quan la veurem jugant a l'Uni?

Cada temporada m'ho pregunten. Jo pensava que tornaria a Espanya per jugar a Girona, que és casa meva. Tinc clar que vull acabar vivint a Girona quan això s'acabi, llavors dependrà de l'edat i de si hi puc acabar jugant. Jo ho tenia claríssim, que quan tornés de l'estranger jugaria a Girona fins a retirar-me i ja he vist que no es poden fer plans.

Es veu a Tòquio a l'estiu?

Primer, que es facin els Jocs. No ho sé, si m'hi veig, tampoc depèn tant de mi. Porto molts anys tenint bones temporades i ja no he demostrar res a ningú. Si arriba l'oportunitat hi aniré a gaudir-la. Uns Jocs, com se sol dir, són el somni de qualsevol esportista.