Nelson Hinojosa: «Tenim la gran sort que el 85 per cent dels jugadors són de Roses»

Primera temporada com a coordinador de l'AE Roses. Quin any, oi?

Doncs, sí, molt complicat. Em diuen que estic fent un màster ràpid de coordinació. Imaginava que seria complicat, va implícit en la feina. També tinc la sort que en Ramon Pérez encara és al club, entrenant al primer equip, i m'ajuda amb qualsevol dubte que pugui tenir. Però hem d'anar dia a dia amb tots els aspectes del club i sempre estem pendents de les normatives i els protocols. La junta va decidir que aniríem seguint les normes fil per randa. Ens hi hem adaptat el millor possible, però han estat molts maldecaps i canvis constants.

Una de les principals limitacions és el confinament municipal, però no sembla que sigui un problema «greu» per al club.

Tenim la gran sort que el 85% dels jugadors són de Roses i no ens ha afectat massa aquesta situació respecte a altres clubs, per exemple. Només un parell d'equips són de jugadors de fora, de vint equips que tenim, divuit han pogut entrenar amb normalitat, més enllà dels confinaments i els contactes amb positius. A part d'això, els equips han pogut entrenar.

Sense competició, com estan gestionant el dia a dia per mantenir el ritme dels jugadors i entrenadors?

És molt complicat. És cert que els més petits porten la il·lusió més implícita, però al futbol onze, sense un objectiu clar o un partit al cap de setmana, costa una mica més. Ho intentem amb els entrenadors, que també els costa mantenir aquesta motivació, hem parlat que és el moment d'apostar per la formació sense l'exigència de competir, amb tasques obertes, però que vagin interioritzant hàbits i, a més, s'ho passin bé jugant a futbol.

Com es va trobar el club quan entra a la coordinació?

M'he trobat un club amb una salut excel·lent, perquè vam pactar la meva entrada un any abans i he pogut treballar en paral·lel. En Ramon em va deixar una transferència feta, llibertat per poder retocar el que cregués. Continua al club, sempre està disposat a ajudar i, a més, té una experiència dilatadíssima en el futbol de base. Jo encara porto la ela de novell i sempre és grat tenir aquesta ajuda.

Es parla d'una represa o inici de competicions per aquests mesos. Què en pensa?

No tinc cap responsabilitat en aquest sentit. Intento confiar en la gent que ha de prendre aquesta decisió, ells sabran com estem i què pot passar. Des del club estem amb moltes ganes, però no a qualsevol preu. Ha de ser un escenari per evitar els riscos el màxim possible. Nosaltres estem preparats per tornar. Tenim la sort de no haver-nos aturat gaire, no hem deixat d'entrenar i estem en un estat de forma bo.

Té alguna meta concreta des de la coordinació?

Sincerament, ho vaig dir ben clar. M'agradaria que el futbol de Roses tingués un bon estat de salut i que al final hi hagués un sol club de base. Si aconseguim arribar a acords amb el Base i el City, seria increïble. Tenim un gran potencial tots junts i el tenim desaprofitat perquè la unió fa la força. Si ho aconseguíssim, Roses podria ser una referència a la comarca en tots els aspectes.

S'ha parlat en algun moment?

Hi ha hagut reunions, però és un tema complicat de gestionar. A part, hi ha la pandèmia pel mig i encara és més delicat tot plegat. Però m'agradaria, nosaltres estem oberts, no es descarta en un futur, però cal anar a poc a poc amb aquests temes.

I més enllà d'aquest gran repte?

Estic centrat a desenvolupar l'AE Roses i tot el seu potencial que podem tenir en l'aspecte esportiu. Els jugadors que sempre hem tingut que continuïn, la part lúdica també, però volem fer créixer el vessant competitiu de manera equilibrada. Volem que els jugadors que tenim de casa no marxin a altres clubs perquè no puguem donar resposta a les seves necessitats. Ens agradaria també que els jugadors de Roses que són a fora, però segueixen vivint aquí, tornin a casa. Volem posar l'ambient i les facilitats per poder tornar aquí.