No podia demanar més el Girona B en la seva estrena a Montilivi. La primera vegada sempre és especial i el filial va voler que sortís tot perfecte. I així va ser. Golejada incontestable al Sants, bones sensacions i lideratge. La llàstima va ser, a banda de la lesió d'Amoedo, que l'estadi era buit i l'afició blanc-i-vermella es va perdre poder veure de ben a prop el recital dels joves talents. Sobretot en una primera part, on van voler anar per feina i en mitja hora van deixar el partit dat i beneït gràcies als gols de Pau Víctor, Priego i Arnau Martínez. Menció especial per a un Gonpi que va marcar diferències en una banda esquerra que va ser un punyal amb Ferri López de còmplice.

Es va vestir de gala el filial. L'ocasió s'ho mereixia. Acostumats a jugar a Riudarenes, els gironins tenien ahir l'oportunitat de fer-ho en un estadi del futbol professional. Un escenari de luxe per a un vespre que havia de ser rodó. Àxel Vizuete tenia tots els detalls controlats. No volia que els seus homes es veiessin superats per l'escenari o per una excitació especial. No va ser així. El filial va sortir connectadíssim i abans del primer gol, Gonpi i Pachón ja van tenir l'oportunitat d'encetar el marcador. Com si d'un martell es tractés, el Girona B va continuar cercant el gol amb insistència fins que el va trobar. Va ser arran d'una magnífica acció per la banda esquerra entre Ferri López i Gonpi que va finalitzar Pau Víctor amb una rematada al primer pal.

S'havia fet el més difícil però no n'hi havia prou. Calia anar per feina i matar el partit tan aviat com fos. El juvenill Arnau, habitual en els entrenaments i que ha ha debutat amb el primer equip, va ser l'encarregat de fer que el partit fes baixada en finalitzar des de la dreta una altra jugada que havia començat per l'esquerra.

Desbordat per tots costats, el Sants es veia impotent davant un Girona B que jugava a plaer. S'agradava. En ple festival ofensiu dels de Vizuete, Priego va signar el tercer gol en una gran acció de qualitat. Era tot just el minut 31 i el partit estava més que sentenciat.

Vizuete ho sabia i al quart d'hora de la represa va començar a fer rotacions per donar descans als seus homes. El Sants no remuntaria. Bé, de fet ni ho intentaria. Més feina va tenir el porter visitant Oriol que va evitar que la victòria fos encara més àmplia. El triomf deixa el filial líder de Tercera Divisió, això sí, amb dos partits més que el Cerdanyola del Vallès.