Per tercera vegada en les últimes quatre temporades el Barça va tornar a arrabassar una Copa del Rei al Reial Madrid. Els blaugranes van ser molt superiors durant tot el partit a un rival que no va poder acabar amb la maledicció de l'amfitrió, que dura ja 19 anys amb la desfeta dels madrilenys en el WiZink Center per 73 a 88. L'escorta nord-americà Cory Higgins, amb 20 punts, va ser l'MVP del torneig i l'home que va guiar el FC Barcelona cap al títol final.

Els de Sarunas Jasikevicius, oblidats de l'ensurt del debut i sense símptomes de cansament, han anat de menys a més en un torneig que van acabar vencent i que és el vint-i-sisè a la seva vitrina. Aquests números fan que els barcelonins amenacin el domini de l'etern rival, que es queda amb 28. El triomf d'ahir significa el primer títol que aixeca el Barça d'ençà que Sarunas Jasikevicius és l'entrenador del club barceloní.

Tot i la victòria aclaparadora dels catalans, no van ser els blaugranes els que van començar el partit de la millor manera, sinó que van ser els amfitrions. Semblava que l'equip de Pablo Laso era el que millor es trobava sobre el parquet, sobretot gràcies a la mà d'Alberto Abalde, però aquesta sensació va durar molt poc ja que els blaugranes van reaccionar immediatament amb un Nikola Mirotic que començava a produir en atac i que va donar els primers avantatges als seus.

Gràcies a això va arribar la desconnexió blanca, que el va tenir fora de joc durant gairebé cinc minuts, en els quals es va passar del 7-4 al 7-18 després d'un parcial de 14-0 a favor dels homes entrenats per Jasikevicius. El Madrid veia com una vegada i una altra els tirs no els entraven i, a més, perdien clarament la batalla en el rebot i es veien asfixiats per la defensa d'un conjunt català amo i senyor d'un primer període que va finalitzar amb el marcador d'11 a 22. Amb només tres cistelles de dos punts (33%) i un sol triple dels set intentats en aquests deu minuts (14%), els actuals campions es veien obligats a les primeres de canvi a reaccionar, com els va ocórrer en semifinals enfront del Lenovo Tenerife.

La reacció la van fer però la van realitzar tímidament, amb un 5-0 de sortida a la represa. Fins aquí va quedar el seu intent de reaccionar perquè, a més de jugar amb un parell de marxes menys, al seu oponent se l'observava molt més fi, amb un Cory Higgins seguint en la bona línia que estava atravessant en els partits previs a la Final. Els de Jasikevicius seguien a Seu, complint amb el seu pla de partit, davant la mala tarda dels artillers rivals. Pablo Laso movia la banqueta a la recerca de solucions però de res va servir, perquè després els catalans van encistellar 32 punts en el segon quart i van fer que s'arribés al descans amb un clar 31-52 a favor dels visitants.

Un 2 + 1 de Higgins a la primera jugada de la segona part va agreujar la situació per als interessos madridistes, que no trobaven el camí de l'anella i seguien acumulant errors, en la línia dels dos primers quarts.

No obstant això, en la parcel·la defensiva van començar a carburar com estan acostumats i a recuperar pilotes. A això cal afegir-hi que el mallorquí Sergio Llull va començar a produir joc i a assistir a un Walter Tavares fins aleshores desaparegut però que acabaria essent el màxim anotador dels seus. Al Barça li van agafar els dubtes en veure que l'avantatge en el marcador es quedava en 16 punts, però Àlex Abrines, des del perímetre, va retornar la tranquil·litat al súper equip. Llavors dos triples seguits de Llull i Causeur van fer que el Madrid s'apropés fins als 13 punts (50-63, min 28). Encara el partit no estava resolt, però amb una gran actitud ofensiva el Barça va sentenciar el partit dominant un altre cop l'electrònic amb 19 punts d'avantatge. (50-69, min 30).

L'intercanvi de cops dels últims deu minuts va resultar estèril per a un Reial Madrid que, tot i minimitzar danys des del triple i posar-se 11 a baix, no va acabar de reaccionar i va acabar cedint la Copa davant un Barça molt més compacte, que ja amenaça seriosament el domini blanc en el palmarès del torneig.