Bàsquet per esmorzar, per dinar, per berenar i per sopar. Bàsquet a la feina, i bàsquet quan fa esport. A casa (comparteix pis amb la capitana del GEiEG Uni, Vane González, «la meva millor amiga»), amb la família (el seu germà Guillem és el capità del Baxi Manresa, i els seus cosins, Èric i Edu Jiménez hi han jugat en clubs LEB, Èric ara al Bisbal), i amb els amics. Bàsquet a totes hores, en la vida de la llagosterenca Carla Jou, team manager (delegada) de l'Spar Girona, treballadora del club també en temes d'administració i jugadora (aler-pivot) del GEiEG Uni de la Lliga Femenina 2. Empatx de bàsquet, però alegria per poder-ho assaborir. És la seva «passió», al voltant de la qual desenvolupa el seu dia a dia, encara que de tant en tant també trobi a faltar «un dia de desconnexió o unes vacances per fer una escapada, encara que ara tampoc es pot anar enlloc...».

No n'hi ha dubte. El bàsquet és «la meva vida». Formada a la base de l'Uni, la van anar a buscar al Llagostera en edat preinfantil per començar amb el Santa Eugènia. No se'n va moure fins que, abans de marxar d'Erasmus a Brussel·les (va estudiar Economia), ja jugava amb el GEiEG a Copa Catalunya. També va estar un any i mig a Escòcia per perfeccionar l'anglès, fent d'au-pair, i el bàsquet la va seguir acompanyant. Primer, fent d'entrenadora i jugant amb nois, a falta d'equip femení. Més tard competint a la primera divisió femenina escocesa amb un club de Glasgow. «A vegades és com una relació amor-odi, perquè és clar que m'apassiona, però també si vaig a casa dels meus pares i trobo el meu pare mirant bàsquet a totes hores, els dic si podem posar una altra cosa», confessa. Jou, amb 17 anys, va arribar a debutar a la Lliga Femenina de la mà d'Anna Caula (2010/11) en un partit contra Perfumerías Aveninda. En aquells moments era júnior de primer any, en un equip que dirigia Alfred Julbe, ara entrenador de l'Spar Girona, on ella té un destacat paper organitzatiu com a team manager, muntant els viatges, tenint cura de les jugadores i fent-se càrrec de les necessitats dels rivals, entre d'altres.

Abans d'arribar aquí, però, Carla Jou ha anat creixent a les oficines del club, fent-hi carrera. Al club buscaven algú per assumir temes d'administració i va presentar el currículum, un cop havia tornat a casa des d'Escòcia. Era el març de 2018. Va començar a mitja jornada tocant temes de màrqueting, però abans d'acabar l'any ja estava portant assumptes d'administració i comptabilitat aprofitant el grau d'Economia. La temporada anterior (2019/20) assumia a més un nou repte: el team manager del primer equip, això poc abans d'haver de passar pel quiròfan i corregir la greu lesió que s'havia fet el maig de 2019 (la temuda tríada, trencament del lligament intern, menisc i encreuat del genoll dret), que la va tenir aturada un any i mig, fins que va poder reaparèixer amb el GEiEG Uni l'octubre de 2020.

«Ho recordo com si fos ara. Em vaig trencar el 4 de maig, un dissabte, i l'endemà l'Uni guanyava la segona Lliga a Fontajau contra el Perfumerías Avenida. Vaig anar al partit amb crosses, i havia estat treballant tot el dia amb el genoll fet pols», detalla Jou. Va ser en un partit contra el Viladecans, i la gravetat del problema, evidentment, la va deixar fora de la fase d'ascens que el GEiEG Uni es va acabar emportant, per ascendir a Lliga Femenina 2. A l'estiu acabaria tenint el diagnòstic que no volia escoltar (haver de passar pel quiròfan), i d'entrada es va posar al cap que no s'operaria, encara que això volgués dir haver de deixar el bàsquet. Però el temps aclareix les idees i va acabar veient que «amb 25 anys no podia anar pel món amb un genoll trencat». Així que un cop va estar preparada, la van intervenir. El confinament a partir de març de 2020 «em va anar molt bé» perquè, amb tot tancat, es connectava a sessions online amb un fisioterapeuta i va ser quan més va progressar. Aquest curs ha pogut tornar a gaudir jugant (tot i que ara torna a estar lesionada, per una estrebada, i no amaga que tot plegat se li ha fet «més díficil del que m'esperava»), i fins i tot algun cop Julbe li ha demanat que es vestís de curt en entrenaments del primer equip, per fer un cop de mà.

I allà que es posa ella, al costat d'aquelles jugadores de les quals té cura gairebé les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, sempre amb el telèfon obert, fent «una feina que no es veu». «Tot el que necessitin les jugadores o l'staff, ho gestiono, siguin pisos, cotxes, temes de visats, organització de viatges...», subratlla Carla Jou. Com ella diu, «són 10 jugadores i deu vides, i no tens un horari. Si alguna té un problema amb la rentadora a la nit em trucarà a mi, perquè em tenen confiança i també per l'idioma, les que només parlen anglès». Aquesta feina la segueix combinant amb la de despatx i els comptes i el GEiEG Uni. És bàsquet a totes hores. És la vida de Carla Jou.

UNA VIDA VINCULADA A L'ESPORT. Carla Jou viu les 24 hores del dia pel bàsquet. 1 La jugadora del GEiEG Uni i delegada de l'Spar ahir a la pista central de Fontajau. F

2 Jou a les oficines del club fent tasques administratives. F

3 Donant ànims a les jugadores del GEiEG Uni des de la banqueta dissabte passat contra el Sant Adrià. F