La proposta més internacional de La Mostra 2021 del Centre Excursionista Empordanès ve de la mà de Barbara Zangerl, nascuda a Bludenz (Àustria), el 25 de maig del 1988. L'aventurera de l'any 2019 segons National Geografic protagonitzarà una sessió virtual en obert al festival figuerenc.

Com va rebre la invitació per participar en La Mostra?

És la primera vegada per a mi, mai he estat abans. Va ser una sorpresa, però vaig comentar que no podia desplaçar-me des d'Àustria per la situació actual. Al final vam decidir que la meva intervenció fos en línia i estic encantada.

A més, es troba en una situació complexa laboralment.

Sí. Treballo en el sector sanitari i estic a l'hospital. La situació no és excessivament dolenta, però no podem viatjar en aquests moments. He de treballar una mica més del normal i no és el moment de moure'm d'aquí en aquests moments.

Aquesta entrevista és en línia. Ja ens hi hem acostumat a fer-ho tot així?

Per mi és una cosa completament nova. En la conferència serà fer una conferència davant d'una pantalla sense veure el públic, però és l'únic que podem fer en aquests moments. Espero que ben aviat tot pugui tornar a la normalitat.

Imagino que no arribarà el dia que es pugui escalar o pujar muntanyes en línia.

No, impossible (riure). Nosaltres vivim en un lloc amb les muntanyes molt a prop i sempre podem anar-hi. Ens ha fet portar tota aquesta situació del confinament millor, sobretot, per la llibertat que tenim allà dalt. No seria el mateix a través d'una pantalla.

Em sembla que és l'única aventurera de l'any nomenada per National Geografic que participa en La Mostra. Com recorda aquest premi?

Per mi va ser una gran sorpresa l'any 2019, no m'imaginava mai que el guanyaria. Ni tan sols en parlàvem. Va ser un gran honor, no tothom aconsegueix aquest reconeixement, i menys els europeus. Va ser una cosa completament inesperada.

Una de les aventures que més es recorden amb el seu nom és a Yosimite. No només és un fons de pantalla d'ordinador.

Per mi és un lloc molt especial. Anar a Yosimite i escalar les rutes per primera vegada és de les coses més pures que puc fer. Hi ha un granit perfecte, com la primera vegada que vaig anar-hi l'any 2010. Em vaig enamorar d'aquesta roca, hi he escalat en rutes, fins a cinc lliures diferents.

És el seu lloc preferit?

Crec que l'escalada està relacionada amb viatjar a llocs diferents. No tinc una localització preferida, però El Capitan és un dels millors llocs on puc estar. Això sí.

I com és la seva relació amb la muntanya?

Vaig créixer a prop de les muntanyes, en un petit poble. Sempre he passat molt de temps a la muntanya i des dels catorze anys vaig començar a escalar. Ara intento passar el meu temps lliure allà. La meva relació és de llibertat, aventura, explorar i, també, la muntanya és un lloc on em puc trobar a mi mateixa, explorar-me i superar reptes. No puc viure sense la muntanya.

Suposo que deu ser més especial acompanyada d'en Jacopo Larcher, que també participarà en la xerrada.

Sí. És el meu company perfecte en l'escalada i la vida. Som un equip, ho gaudim molt, vivim aventures i ens ajudem per fer-ho el millor possible.

Què és el primer que farà quan aquesta situació passi?

Vull viatjar. M'encanta fer-ho i fa un any que estic a casa amb tot això que està passant de la pandèmia. Hem fet el que havíem de fer quedant-nos a casa, amb limitacions i menys llibertat pel bé de la gent, i hem de seguir, però no vull aturar-me del tot. Quan es pugui, vull veure llocs nous, descobrir món, escalar i trobar noves muntanyes, Tinc molts somnis per fer realitat i llocs per visitar.