Mirar la classificació de la LEB Or ja no és un malson per al Bàsquet Girona, que durant bona part de la temporada, ha navegat per la cua, afectat per problemes de lesions, del virus i de la manca de resultats. Però a base de persistir, Carles Marco i els seus jugadors han acabat trobant la tecla. En el moment ideal, segurament, quan més necessari era treure el cap i advertir els rivals. La victòria a la pista del Castelló, el líder, no va ser flor d'un dia. A continuació es va despatxar l'Osca a Fontajau amb contundència, i el mateix es va fer ahir contra el Lleida, un altre rival directe, en un dels endarrerits que acumula l'equip. Una bona defensa, amb Faye poderós a la zona com no se l'havia vist en tot l'any (18 punts i 9 rebots), i la millora de les prestacions exteriors sobretot amb un inspirat Schaftenaar, van ser les claus d'un triomf extremadament valuós, pel quant i pel com.

El Girona va ser clarament superior al Lleida, en això no hi pot haver cap discussió. Els crits de Gustavo Aranzana, el veterà entrenador del rival, després d'un temps mort quan Schaftenaar havia finiquitat definitivament el partit (79-60) amb un tir de tres, ja deixaven clar que no estava gens satisfet amb els seus, extremadament desencertats en el tir lliure i el triple. Els locals tampoc havien fet un inici per tirar coets, però sí que se'ls veia molt més centrats. Després d'uns dos primers quarts força igualats, el Girona va fer la primera estrebada amb un parcial d'11-1 en els últims dos minuts abans del descans. Del 30-30 es va passar al 41-31 després de dos triples de Jónsson (l'últim, sobre la botzina), un de Sàbat, i una cistella de Sevillano.

La mentalitat de l'equip ha canviat. És el que també fan les victòries. Ahir tot i que en l'inici del tercer parcial el Lleida es va arribar a posar un parell de cops a només 4 (43-39 i 45-41), les cames no van tremolar. Al contrari, la màquina es va anar engreixant i quan va prèmer l'accelerador, va enviar el rival a la lona. De seguida es van tornar a recuperar els 10 punts d'avantatge (52-42, Schaftenaar de tres), i a 3:36 la distància es disparava a +15 (57-42) amb un bàsquet de Busquets. Faye, mentretant, seguia excel·lint tant en el rebot com ofensivament. Els pivots del Lleida eren incapaços d'aturar-lo.

La cosa no va tenir gaire més història. El Girona, amb el partit a la butxaca, es va agradar durant molts minuts i el triple de Schaftenaar que situava el 79-60 va ser definitiu. Potser inconscientment es va permetre al Lleida alguns bàsquets fàcils, però el +16 final no dona lloc a dubtes: l'equip de Carles Marco ha revifat i la llàstima és que ara el proper partit potser no serà fins el 2 de febrer a Alacant (Canoe està ajornat per coronavirus i Almansa porta el mateix camí). Què hi farem. Almenys el tècnic i Jordi Plà tindran dies per buscar un substitut per a Dani Garcia, que torna al Manresa i ahir es va acomiadar de Fontajau.