Els indiscutibles vincles entre el GEiEG i Girona, el valor del Grup a l'hora de dur a la ciutat més de 25 disciplines esportives, algunes de les quals va ajudar a introduir, i el seu pes social són algunes de les bases del llibre El GEiEG i Girona. Girona i el GEiEG que ahir es va presentar a la Casa de Cultura. La gran obra del Centenari del Grup ja és una realitat. Un volum de 300 planes que, al costat del relat dirigit per Joaquim Nadal i un equip format per Lluís-Esteve Casellas, Josep Clara, Josep Maria Fonalleras i Rosa Maria Gil, recopila a través de les fotografies l'evolució que ha viscut l'entitat i la ciutat des que aquella tardor de 1919 un grup de joves inquiets van fundar-la.

La crònica dels 100 anys d'història era una assignatura pendent que la junta que president Francesc Cayuela feia anys que perseguia resoldre. «Vam pensar que el Centenari era una bona ocasió i vam fer l'encàrrec a Joaquim Nadal, la persona que teníem clar que n'havia de ser el director», va recordar ahir. En un acte amb l'aforament restringit per les mesures contra la covid-19, Cayuela, va dir que l'obra «és la primera història global» de l'entitat, durant un acte on també hi van ser presents, entre d'altres, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el diputat d'Esports, Jordi Masquef.

Nadal va recalcar els vincles del club amb la ciutat de Girona durant aquests 100 anys malgrat el temor d'expresidents com Salvador Martí, que lamentaven que el fet de no dur en la denominació el nom de la ciutat els podia fer perdre arrelament. «Hem fet un llibre d'història, explicant la dimensió social del Grup», va assegurar l'exalcalde. Insistint en el valor d'aquesta «anàlisi de la interrelació del club i la ciutat», Joaquim Nadal també va dir que un dels punts d'inflexió per a l'entitat va ser quan el 1967 l'Ajuntament va obrir el concurs per la piscina de la Devesa i va acabar-la adjudicant «a una empresa privada». S'evitava la idea del GEiEG de fer un gran complex esportiu al parc, però s'obria un altre oportunitat «El club va entendre que no podien dependre de les instal·lacions municipals i que calia disposar-ne de propies, amb ambició», va subratllar.