Àlex Corredera està vivint la seva segona temporada amb elBadajoz on en poc temps, i gràcies a les seves notables actuacions, ha aconseguit fer-se amb elbraçalet de capità. L'any passat el Barça B i els penals li van impossibilitar l'ascens a la LligaSmartbank. Enguany i amb el projecte consolidat, somia portar el club extremeny a Segona A.
L'any passat van estar a punt de pujar. Era l'objectiu?
No perquè era el primer any del projecte que s'ha creat a Badajoz. No obstant això, ho vam tenir molt a prop i quan ho tens a tocar ho vols aconseguir. Això sí, si s'hagués assolit hagués sigut una fita increïble.
Aquest any, doncs, és pujar tant sí com no?
I tant. I més com anem a la classificació. Estem realitzant una gran temporada i els números horeflecteixen: anem líders. Els resultats d'aquest curs venen del passat quan es va crear un molt bon grup de treball i a més la base de jugadors s'ha quedat. Cal afegir-hi que han arribat jugadors joves que estan aportant molt. La clau del nostre èxit sense dubtes és que s'ha sapigut crear un molt bon ambient de treball amb la barreja de futbolistes joves i més veterans. A més la metodologia del cos tècnic és boníssima i nosaltres l'estem entenent a la perfecció.
Se'l veu content a Badajoz.
Moltíssim. Des que vaig arribar la temporada passada provinent del València Mestalla que em van acollir de la millor manera tant al club com a la ciutat. Al principi em va costar una mica acoblar-me a l'equip ja que va arribar molta gent nova; però amb els pas dels dies vaig trobar la posició al mig del camp on podia explotar el meu joc, i així ho vaig fer. Vaig guanyar molt de protagonisme.
Un protagonisme que aquest estiu no ha passat desapercebut. Em consta que va tenir ofertesd'equips de Segona A.
Se'n va parlar molt i jo tenia contracte amb el Badajoz. Amb el club i el meu agent vam comentar que si arribava una oferta que beneficiés les tres parts el club no em posaria cap impediment a deixar-me sortir. Veien que d'aquesta manera la meva progressió seguiria. Això no va poder complir-se perque no va arribar una bona proposta de cap club que tingués les condicions favorables per pofer fer el salt. No em va preocupar gens ni mica el quedar-m'hi, no volia forçar la situació.
Una d'aquestes opcions era el Girona?
Ho era, sí, i va sonar durant molts dies. Al final no es va concretar res perquè en tenir contracte el club havia de pagar un traspàs. I sent sincer, fitxar jugadors de Segona B amb diners pel mig costa molt. El Badajoz no ho va veure necessari, però bé, mai se sap en un futur. Al final està clar que havent nascut a terres gironines el Girona sempre és una opció. A tot jugador li agrada jugar al club de la seva terra però els desitjos dels jugadors, malauradament, no només depenen de nosaltres.
Abans de trobar el seu lloc a Badajoz va passar per diversos filials com el Fabril, Almeria i Mestalla i també va jugar al Múrcia. Com va ser aquella etapa?
Venia d'11 anys al Barça i la veritat és que el canvi costa de pair. He de dir que sortir del juvenil blaugrana per recalar en un filial és força més afable que no pas anar a un primer equip directament ja que tenen unes dinàmiques semblants a la base. En els tres filials crec que no vaig ser el suficientment regular per guanyar-me un lloc als respectius primers equips. El xoc de realitat va ser la temporada abans de fitxar pel Badajoz quan vaig romandre la primera part de la temporada al Múrcia.
Què va passar per no acabar la temporada allà?
Els típics problemes en aquesta categoria. Vam patir impagaments, portàvem molts mesos sense cobrar la mensualitat. Això va fer que molts companys decidissin posar fi a la seva etapa allà. Jo també ho vaig fer. Malgrat els ets i uts que vaig viure allà, vaig aprendre a ser millor jugador i a veure que podia créixer encara més. I és quan va venir la proposta del Mestalla que en un primer moment podia semblar que donava un pas enrere en la meva carrera esportiva; però ja ho diuen allò de fer un pas enrere per fer-ne dos endavant. I mira, ara ho puc afirmar amb el fitxatge amb el Badajoz.
És el Barça tan maco com diuen i és tan dur fora d'ell?
És erroni. Ens ensenyen a estar preparats per rebre males notícies. Amb 18 anys em volia menjar el món, tenia molts minuts amb el Juvenil A i, honestament, creia que seguiria amb el filial. No continuar va ser un cop molt dur però em va servir per observar que el futbol no clou allà i que hi ha mil camins per seguir. Ara miro el futbol com un aprenentatge on cada any sumo experiència tant en l'àmbit futbolístic com personal.
