Després de tota una vida a la Unió Esportiva Sarrià, Pau Guitart (Sarrià de Ter, 11 de desembre de 1996) va decidir fer el salt a la màxima categoria de l'handbol estatal. Quan el Fertiberia Balonmano Port Sagunt li va obrir les portes, ell no s'ho va pensar dues vegades i va decidir emprendre una nova aventura, lluny de casa, lluny de Sarrià. Quan va partir a l'estiu, era la primera vegada que el porter sarrianenc marxava del seu poble, de casa els seus pares, per emprendre una gran aventura a la lliga ASOBAL. Una aventura que ha començat amb bon peu, perquè «el primer mes ja m'havia adaptat a la nova competició i ho demostra en el primer partit, que surto de titular». De fet, el porter sarrianenc ha disputat 15 partits amb la samarreta del club valencià i ha aturat un total de 58 llançaments dels rivals.

Guitart també reconeix que «durant el primer mes el salt es nota» perquè «estava acostumat a entrenar quatre dies per setmana, i aquí eren dues sessions mínim cada dia durant la pretemporada». Tot i així, «m'esperava un vestidor fred, pel fet que els jugadors són molt bons i alguns, fins i tot, són internacionals», però va tenir l'agradable sorpresa de trobar-se amb un «ambient familiar».

Tot i aquest ambient familiar, Guitart també afirma que s'ha trobat amb esportistes de molta qualitat. «No sé com descriure el salt de qualitat dels jugadors» de Plata a ASOBAL perquè «tècnicament i tàctica els jugadors són molt bons, igual que veus més recursos en el joc o llançaments molt més potents». També explica que «a Plata pots guanyar el Barça B si hi poses ganes, i a ASOBAL amb les ganes no en fas prou, per exemple, per guanyar el Bidasoa». I és que «hi ha dues lligues», on «Bidasoa d'Irun, Ademar de Lleó i Logronyo tenen nivell europeu i són una passada», i els altres «ens disputem les altres places amb partits més igualats i molt disputats». «Al Barça ja no el compto», sentencia.

El seu equip actual, el Port Sagunt, es troba ara mateix el quinzè classificat de la lliga ASOBAL, amb 8 punts. Aquesta temporada s'ha ampliat la lliga de 16 a 18 equips a causa de la pandèmia, i baixen un total de quatre conjunts -del 15è al 18è-, mentre que el cinquè per la cua fa una promoció amb el tercer del grup de l'ascens de Divisió de Plata. «L'objectiu és la permanència», afirma Guitart, la qual ara mateix tenen a un sol punt -el Nava és 13è amb 9 punts- i dos partits menys que el rival.

Però trobar-se amb jugadors molt més potents al davant no ha estat l'únic repte per a Pau Guitart. En ser la primera vegada que vivia sol «vaig haver de trucar a la meva mare i a la meva parella alguns cops per preguntar algunes coses sobre la vida». Una de les anècdotes que el porter explica és que «vaig posar roba a l'assecadora per l'endemà poder entrenar i, quan la vaig treure, la roba s'havia encongit. Vaig trucar a la mare i es va fer un tip de riure. Des de llavors ja sé que segons quin tipus de roba no la puc posar a l'assecadora», explica.

Comparteix minuts sota pals amb dos porters que també han arribat al club valencià aquesta temporada, el brasiler Roney Franzini i el jove Dani Martínez. De fet, el Port Sagunt té moltes cares noves i això fa que hagi sigut «complicat adaptar-se amb tants jugadors nous, però ho hem aconseguit». Un altre dels nouvinguts a l'equip és l'argentí Lucas Aizen, amb qui Guitart comparteix pis i amb qui van haver de fer dos confinaments a causa de la pandèmia. El primer, per uns positius en la plantilla i el segon perquè el mateix Aizen va arribar malalt del seu viatge a Argentina. El porter gironí explica que «el club ja ens va donar material a principi de temporada per si passava una situació com aquesta i el preparador físic ens envia el treball i tu fas el que pots, encara que sigui amb garrafes d'aigua». «Tenim una terrassa i unes gomes», però afirma que «no és el mateix entrenar una hora i mitja a casa que quatre sobre la pista». «Jo en ser porter potser ho noto menys, però els companys noten aquest canvi en la musculatura».

Tot i que la competició s'ha aturat per les vacances de Nadal i no es reprendrà fins al 8 de febrer a causa del Mundial, Guitart explica que «no he tingut gaires vacances», ja que tot i ser a Sarrià «m'he hagut d'espavilar per entrenar i tornar aquesta setmana amb l'equip en les màximes condiciones». Desitja pel 2021 «que passi la covid», i esportivament que l'equip «continuï en aquesta línia creixent per tenir un joc millor i guanyar els màxims punts possibles». Individualment, demana «no tenir cap lesió perquè tinc minuts de qualitat i això ho frustraria».