05 de gener de 2021
05.01.2021
L'Empordà
FUTBOL

David Comamala: «Sempre he intentat creure en la gent jove i en els filials»

Des de fa un any, el figuerenc és el Secretari tècnic de l'Oviedo de Segona A

04.01.2021 | 19:25
Comamala treballa a Oviedo.

Amb passat a la Unió Esportiva Figueres, l'Olot, el Nàstic de Tarragona o en l'estructura de l'agència de representació Promoesport, el figuerenc David Comamala (Madrid, 1978) suma més de vint anys de professió. Un camí que l'ha portat fins a Oviedo per aportar la seva feina i perspectiva al projecte asturià.

Des de fa un any, és el màxim responsable de la secretaria tècnica d'un dels equips destacats de la Segona Divisió A. Després de passar uns dies de Nadal a Figueres, ha de tornar a Astúries per seguir amb el dia a dia del club i d'un mercat d'hivern més tranquil que el d'altres anys.

Entenc que no parlem en un moment tranquil de la temporada per a vostè.
No. Depèn de les temporades, també, o de l'equip. Quan vam arribar l'any passat, el mercat de gener va ser caòtic per les necessitats que teníem. Vam fer set o vuit operacions. Aquest any vam poder planificar millor, l'equip no està lluny del que volem o creiem que hauria de ser l'Oviedo.

I més en un any tan estrany. S'ha notat la pandèmia en el futbol professional.
S'ha notat molt. Es parla d'una reducció mínima d'entre el 25 o el 30% en els pressupostos, i representa poques operacions en el mercat de gener. El control de la lliga és dur i hi ha molts equips que estan sobrepassats del límit que es podien permetre. Tothom està una mica lligat de mans i mànigues.

És el moment dels filials? Una aposta que abans era per valentia, ara és per necessitat.
Sempre he intentat creure en la gent jove i els filials, però fins que no hi ha moments de necessitat no solen aparèixer grans fornades. Ara és un moment que molts clubs han d'estirar d'aquests jugadors per força i és un bon moment perquè els joves aprofitin per treure el cap al futbol professional. També a la Segona B, on hi ha grans pedreres, poden fer el salt i donen altres coses a l'equip, com sentiment, pertinença al club, etc.

Es troba còmode en el rol de secretari tècnic?
Com a totes les professions, t'hi vas posant, entres i et vas adaptant al que et demanen. He estat a quatre clubs diferents, cada un amb les seves particularitats. On tinc més experiència és a la secretaria tècnica, conèixer i analitzar el mercat, tenir aquesta visió més global, i és on he estat més posat. Cada club és una realitat diferent. No podem comparar l'estructura de l'Olot amb la de l'Oviedo, però tampoc amb la del Tarragona, que està a cavall de les dues.

Creu que és la feina més a l'ombra en el futbol?
No. Hi ha moltes parts del futbol professional on hi ha gent que no apareix mai. Els preparadors físics, per exemple, ho són. Si et demano qui és el del Sevilla, probablement, no ho saps. I així amb tants altres càrrecs. El protagonisme ha de ser dels jugadors.

Parlant de perfils, quin és vostè?
No he estat futbolista professional, però sí que és cert que tinc experiència en clubs. Vaig treballar uns anys en una agència de representació que també em dona un altre prisma o una altra experiència en aquest món del futbol. Em defineixo com un pencaire.

A vegades, la vostra feina és una mica intangible. Quan es fa bé i quan no?
Quan falten resultats, el primer a rebre sol ser l'entrenador i, després, el director esportiu. És un món que mou molts diners, però no deixa de ser un joc. Si la pilota no vol entrar, no entra. Els resultats solen anar lligats als pressupostos dels clubs. Malauradament, hi ha altres situacions que marquen segons quines decisions. A Oviedo, lluitem amb cinc o sis clubs per aconseguir aquesta quarta o cinquena posició a Segona A, i no tots aconseguirem aquest objectiu. Això no vol dir que la feina no estigui ben feta, simplement hi ha moltes variables que no es poden controlar.

Llavors, el futbol també és ingrat amb els secretaris tècnics o directors esportius?
Va implícit. Totes les professions tenen les seves coses positives i negatives. És una part més del futbol.

Estic segur que més d'una vegada s'ha trobat amb notícies de fitxatges impossibles. Riu quan passa?
No, és habitual. Entenc perfectament la feina que feu –la premsa– i, després, hi ha uns interessos econòmics i socials; és una part més del negoci del futbol. És un món que mou una quantitat de diners important i hi ha interessos particulars de jugadors, agents, presidents, entrenadors, etc. Quan això existeix, no pots controlar-ho tot. Sempre he intentat tenir una relació correcte, entenc que feu la vostra feina. La paraula màgica és respecte.

S'ha trobat amb alguna informació publicada que hagi complicat situacions?
Sí, hi ha situacions en què surten coses publicades que compliquen fitxatges o operacions. No una, sinó diverses vegades.

Com es troba a Oviedo?
Bé. Tinc a la família lluny i és complicat, però professionalment molt bé. És un gran club, una ciutat que viu pel futbol i la gent és de l'Oviedo. És un club molt agradable per treballar. L'únic hàndicap és la distància amb la meva família i residència, l'Empordà.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook