Quaranta anys després de l'única i primera vegada, l'Olot tornarà a jugar demà contra un rival de Primera. L'Osasuna visitarà el Municipal en partit de la segona eliminatòria de Copa en un matx considerat per tothom a la Garrotxa com un regal de Reis. Serà la primera vegada que molts dels integrants de la plantilla olotina s'enfrontin a un rival de la màxima categoria amb tota la il·lusió que això suposa. Per a Alan Baró, no serà pas el primer cop que jugui contra un equip de Primera. De fet, ha jugat tres cops, també a la Copa, contra el Reial Madrid i un altre amb el Vila-real, entre d'altres, quan defensava les samarretes de l'Alacant i el Ponferradina. Ara bé, el duel contra l'Osasuna serà «igual d'especial que la primera vegada» per al defensa de Darnius. El seu «intens» passat a Pamplona és un motiu de pes perquè així sigui. L'etapa d'Alan Baró a l'Osasuna va ser curta -només una temporada al filial, la 2009-10- però atapeïda de grans records i moments inoblidables. El més destacat, amb tota seguretat, el debut a Primera a Chapín contra el Xerez. Van ser només uns minuts, gairebé segons, ja en l'afegit del partit i per assegurar la victòria (1-2), però aquell instant no se li esborrarà mai de la retina.

«L'únic que pensava era sortir al camp i fer-ho el màxim de bé perquè tenia una gran responsabilitat per assegurar la victòria. S'havia d'acabar el partit com fos. Un cop va xiular el final l'àrbitre, ja al vestidor, vaig sentir que sí, que havia debutat a Primera. Vaig rebre un piló de trucades i missatges de felicitació i vaig adonar-me que realment havia fet un pas endavant a la meva carrera», explica. Alan confessa que estar en dinàmica del primer equip el va fer sentir «especial» i considera el debut «un premi a l'esforç de les temporades anteriors». Per al darniuenc entrenar amb Monreal, Pandiani, Azpilicueta o Juanfran era «tot un luxe».

Alan tenia llavors 24 anys i havia passat ja pel Peralada, Figueres i Alacant, amb qui va debutar a Segona A. L'estiu del 2009, l'Osasuna li va oferir la possibilitat de jugar al filial a Segona B i entrenar amb el primer equip a les ordres de José Antonio Camacho. «Només arribar vaig anar a Roma a fer la pretemporada amb els grans. No m'ho esperava. També entrenava molt sovint amb ells i cada dijous participava al partidet previ als partits», detalla. L'alt-empordanès va tenir una relació cordial amb Camacho. «És una persona amb caràcter i molt motivadora. Sempre em va tractar molt bé i mai em va fer sentir menys que ningú». Alan va coincidir al filial amb homes com Roberto Torres o Andrés Fernánez i al primer equip amb gent del nivell d'Azpilicueta, Monreal o Pandiani, entre d'altres. «Només tinc bones paraules per a tothom. El primer equip i el filial teníem una relació molt estreta. Compartíem vestidor, fisios i ens coneixíem d'estar pel club tot el dia. Tots els jugadors del primer equip eren un 10 i molt propers».

La de demà serà una cita, doncs, molt especial tant pel club com per a Alan. «L'únic punt negatiu serà que no hi pugui ser la nostra afició».