No es juga cada dia contra un rival de Primera divisió, i sinó, que li ho preguntin a l'Olot, que només ho ha aconseguit fer en partit oficial un cop en la seva gairebé centenària existència. I d'allò està a punt de fer-ne 41 anys. A la Garrotxa es preparen ara per tornar a rebre al Municipal un representant de la màxima categoria del futbol espanyol, amb el disgust d'haver de disputar el duel amb les grades buides per les mesures sanitàries. Serà dimecres que ve, per tancar la tarda de Reis, quan l'Osasuna, que avui visita la Reial Societat, posi a prova l'equip de Raúl Garrido en la segona eliminatòria de la Copa del Rei.

Gairebé 41 anys enrere, un 9 de gener de 1980, el Municipal també havia vist un equip de Primera. En aquella ocasió va ser el Burgos, també en una eliminatòria de Copa, però que a diferència de l'actual, es disputava a doble partit. Per a l'Olot, que militava a Tercera, aquella va ser una gran nit. Un gol de Miquel Forcadell al darrer minut va donar-los la victòria (2-1), merescuda, davant d'un rival que poc va demostrar la seva condició de favorit i representant del futbol professional. Aquell Burgos Club de Futbol acabaria baixant a Segona aquella mateixa temporada 1979/80, i tres anys més tard, es disoldria. Es va refundar l'any 1994.

Per a l'Olot, que va tancar el curs 14è a Tercera, aquella eliminatòria de tercera ronda de la Copa va ser històrica. El Municipal es va omplir en el partit d'anada (les cròniques de l'època assenyalaven que s'havia recaptat un milió de pessetes), i a més, es va poder veure una victòria en el partit de casa. Al Plantío de Burgos ja van ser figues d'un altre paner. Els castellans van imposar-se clarament en la tornada (4-0) i van acabar amb les il·lusions dels garrotxins, que estaven dirigits per Isidre Sala i Pepe Espada.

La lògica es va acabar imposant, sí, però a l'Olot ningú li va poder prendre la seva particular màgica nit de Copa del 9 de gener de 1980. Els garrotxins van formar amb Atencia, Abete, Molas, Melero, Pla, Martí Gratacós, Miquel Forcadell, Duran, Veleta, Font i Masferrer. Els dos gols dels garrotxins van arribar en el primer i en el darrer minut de la segona part. Primer va ser Veleta qui va batre el porter visitant Maté, que posteriorment es convertiria en un històric del Celta. El Burgos va empatar al minut 56, i l'eufòria es va apoderar de l'estadi quan en el 89, Forcadell establia el 2-1 definitiu, rematant de cap una centrada de Duran.

Una setmana més tard l'Olot es plantava a Burgos. El tècnic local, Fernández Seguí, assegurava en la prèvia que no es refiava gens dels garrotxins i potser per evitar ensurts, va canviar l'onze introduint set canvis respecte a l'equip que havia perdut en l'anada. Un dels que va repetir va ser el davanter Magdaleno, que posteriorment passaria per equips com el Sevilla, el Mallorca i el refundat Burgos. A quatre graus sota zero al Plantío, i amb la gespa amb neu glaçada en diferents zones del camp, no hi va haver res a fer. El Burgos va marxar al descans dominant per 1-0 (López) i a la represa va sentenciar amb un altre gol d'aquest jugador i un doble de Simic.

Dimecres l'Olot tornarà a tenir un Primera al davant, en una eliminatòria ara a partit únic, i com deia ahir Joan Agustí, el president, «hem de jugar amb humilitat perquè al davant tindrem un rival que té 80 vegades més potencial que nosaltres, tot i que s'ha de competir i l'equip mai no s'arronsa contra ningú». Eliminat el Poblense dimecres, i a l'espera de reprendre la lliga de Segona B, l'equip de Raúl Garrido buscarà la campanada. «No renunciarem a res», assegura l'empresari. Per als aficionats, l'única opció de veure el partit és a través de DAZN. L'Olot ha recordat als socis que la plataforma permet abonar-s'hi gratuïtament el primer mes.

El que hauria de ser dimecres una festa, a Olot es viurà amb amargor per la impossibilitat de posar públic a l'estadi en aplicació de la normativa sanitària a Catalunya. El president Joan Agustí ho considera «absolutament injust», tant pel fet de privar-los de fer una bona taquilla com, sobretot, per no poder compartir amb els seus socis d'un partit històric contra un rival de Primera. Agustí encara se'n feia creus ahir: «Que els nostres aficionats puguin anar al Corte Inglés però no al camp no ho entén ningú. Qui regula s'equivoca, i molt, i hauria de rectificar o dimitir», deia.

No és ni molt menys el primer cop que un club català posa el crit al cel per la negativa del Procicat a deixar entrar espectadors a les competicions esportives permeses. En futbol, els equips de Segona B i Tercera ja han enviat al govern una carta reclamant que es reprenguin les competicions de base i territorials, a banda que es permeti l'accés dels aficionats als estadis, amb l'aforament reduït, tal i com es fa en d'altres comunitats autónomes. L'Spar Girona també va topar amb el Procicat, que el mes passat va fer jugar a porta tancada la bombolla de l'Eurolliga a Fontajau. Agustí recordava ahir que «vam tornar a de Mallorca, del partit amb el Poblense, en un avió amb 120 persones, però nosaltres no en podem posar 500 en un estadi que fa 15.000 metres quadrats».