El pas de l'etapa de juvenil a fer el salt cap al futbol sènior pot convertir-se en una experiència vertiginosa per segons qui. Afortunadament, alguns clubs disposen d'equips filials amb l'objectiu d'ajudar els més joves a tenir una progressió adequada. A Llagostera, la pràctica de fitxar jugadors que finalitzen el futbol base i col·locar-los al B està a l'ordre del dia temporada sí, temporada també. Qui ho sap de primera mà és el maresmenc Jordi Maymí (Arenys de Mar, 1997) qui es va unir a l'entitat blaugrana després de deixar el Juvenil de Divisió d'Honor del Cornellà el 2016 per formar part del seu filial. Malgrat tenir fitxa del Primera Catalana Maymí, amb les seves bones actuacions, va anar picant la porta del primer equip, amb el qual, fins i tot, va poder tenir minuts en dues ocasions i debutar d'aquesta manera a la Segona Divisió B. Va ser en la victòria per 2-0 contra l'Atlètic Llevant. A la següent temporada, l'extrem va tenir l'honor de convertir-se en futbolista de ple dret de la primera plantilla després d'estampar la seva signatura en un contracte que el lligava al Llagostera durant tres anys i mig. «Va ser brutal. Per primer cop en la meva vida, i amb tan sols 21 anys, vaig poder començar a mig viure del futbol ja que rebia un sou. Amb mig viure em refereixo que a part del futbol tenia una altra feina. Treballava en un bar i a més estudiava un grau de Periodisme. A tot això se li afegia la possibilitat de poder jugar en una categoria tan atractiva com la Segona B. Es complia un somni», recorda el maresmenc, que comparteix lloc de naixement amb l'entrenador Oriol Alsina.

Tot i fregar amb els dit la glòria futbolística o començar a fer-ho, Maymí va patir en la seva pell allò que tot futbolista, o esportista, no vol veure ni en pintura: una lesió. El dia fatídic va ser el 13 de març de 2018. Una data que, de ben segur, li despertava bons records fins aleshores. «Em vaig trencar els lligaments del genoll per primer cop el mateix dia del meu aniversari. Ja et pots imaginar quin regal pels 21 anys. Va ser un cop dur perquè venia del filial, i després de tres o quatre mesos formant part del primer equip em vaig lesionar. Puc dir que no vaig poder gaudir plenament aquest meravellós club», explica. A partir d'aquí, el camí de Maymí en aquest esport ha estat atapeït de sotracs que hagut d'anar esquivant com ha pogut. «Des de llavors he encadenat diverses lesions al genoll. En total dec portar aproximadament dos anys i mig, gairebé tres, sense poder trepitjar un terreny de joc», comenta el jove que va ser intervingut pel cèlebre doctor Ramon Cugat. Tot i recaure diverses vegades de la seva anomalia, Maymí no vol acusar-lo de la seva problemàtica. «És cert que fins i tot els millors es poden equivocar, però no crec que el doctor Cugat ho hagi fet. És un tema molt delicat perquè quan et trenques els lligaments, te'ls han de treure i després posar-ne uns altres. El que m'ha passat mi és que el meu propi cos ha rebutjat allò que no és seu», argumenta.

El lligam contractual amb els blaugranes va posar punt i a part aquest mateix curs. A part, perquè Maymí segueix com un seguidor més les fites que està assolint el club presidit per Isabel Tarragó. «Me n'alegro molt per com li estan anant les coses. És un gran club format per gent molt maca», diu. Malgrat ser un fidel aficionat a dia d'avui, a Maymí li va costar estar al dia del seu antic club perquè quan veia un partit de futbol la nostàlgia el cegava. «Just després de lesionar-me no podia anar a veure els meus companys. Em feia molt de mal pensar que jo podria ser qui jugava. Això li vaig comentar a l'Oriol i em va dir que no passava res. De mica en mica amb el pas dels dies vaig poder anar més al Municipal a veure'ls jugar. Llàstima aquest any de la maleïda pandèmia perquè sinó hagués anat gairebé cada cap de setmana a gaudir dels partits». L'actitud positiva del maresmenc és notòria malgrat tots els ets i uts que ha viscut amb la seva prematura edat. «Soc una persona que amb la gent que no conec intento no transmetre els meus sentiments. He de ser positiu i no m'agrada que vegin que estic trist o que em passa quelcom. Això no succeïa amb els meus pares i germà que pràcticament renegava de tot i havien de suportar-me».

Ara, dos anys i mig després de l'entrebanc que va suposar patir la primera lesió, Maymí no tanca la porta al món futbolístic. Això sí, si decideix seguir lligat a aquesta disciplina ho haurà d'encarar d'una manera distant a la que estava acostumat. «El futbol sempre m'ha ajudat a desconnectar de tot allò que em passava. Ara tinc pendent asseure'm amb el doctor Cugat per veure si puc tornar a posar-me unes botes de futbol o no. M'encantaria tornar a poder jugar-hi, encara que sigui a Quarta Catalana amb els meus amics. Si no puc fer-ho possible, no passa res. La vida d'un futbolista són 10 o15 anys i la meva ha estat de dos o tres. Què hi farem?», exposa. Actualment està inmers en el futbol gràcies a les tasques d'entrenador. A més, «sempre he tingut un pla B que és el d'estudiar. Ara mateix estic fent el grau de Periodisme a distància per la UOC. És un món que m'encanta i honestament em veig de periodista en uns anys. També he de dir que ara ho tinc molt més clar que no pas abans, ja que em feia molt de respecte el fet d'haver-me de posar-me davant d'un micròfon o d'una càmera», conclou.

Amb el 10 de gener entre cella i cella els homes entrenats per Oriol Alsina van tornar ahir als entrenaments. Tot i que encara falta prop d'una setmana i mitja per tornar a trepitjar un terreny de joc en competició oficial, l'equip blaugrana va treballar de nou per començar a fer net de les festes nadalenques amb la intenció d'arribar a la data en qüestió en les millors condicions. I és que passat quatre dies després de l'arribada del Reis, els blaugranes visitaran el camp Municipal Sagnier per enfrontar-se al Prat i tractar de trancar la primera volta de la Lliga amb una victòria que seria de molt bon rebre. Els tres punts significarien poder sumar-ne 14 i, probablement, sortir de la zona de descens on es troben actualment tots dos clubs, ja que el Prat arribarà a la cita situat en l'última posició amb tan sols sis punts al sarró i havent encadeat dues derrotes en les últimes jornades contra l'Hospitalet i Lleida Esportiu.