Ja ha assimilat que és campió del món de Moto3?
Ja he tingut temps per assimilar-ho, sí. Han passat diverses setmanes i continuo sentint-me molt feliç. Estic entrenant i preparant-me per l'any que ve i pensant en els nous reptes que m'esperen.
Ha pogut descansar?
No del tot. Realment des que es va acabar la cursa a Portimao no he pogut parar, amb entrevistes, reportatges i la celebració amb tot l'equip. El dia següent de proclamar-me campió ja vaig provar la Moto2, i després va ser tornar a casa i no aturar-me per preparar les motos d'entrenament per a l'hivern. Vull aprofitar Nadal per prendre'm un descans per tornar amb les piles carregades el mes de gener.
Va començar dominant en solitari, però va haver de patir fins l'últim dia i pràcticament fins a l'últim revolt del circuit de Portimao per assegurar-se el campionat. Com ho va viure?
Ha estat un campionat una mica atípic per la situació que tenim. Vam començar a Qatar molt forts, però després vam estar aturats tres mesos pel confinament i, després quan vam tornar a Jerez, el meu objectiu era recuperar el mateix nivell amb el qual havia començat, i així va ser. Érem líders del Mundial, amb avantatge, i vaig haver d'aprendre a gestionar la pressió que comportava ser líder. Vaig anar aprenent, però després van passar coses. A Montmeló -27 de setembre- em van tirar i vaig perdre el lideratge, però el vaig recuperar a la cursa següent. Després, a València -8 de novembre-, em van ensenyar la bandera negra i vaig tenir un toc amb un altre pilot que em va trencar la moto. Han anat passant coses que han fet més difícil tancar el títol, però nosaltres no hem deixat de creure-hi ni de lluitar al cent per cent i això em va fer ser el pilot més consistent i fort i aconseguir el títol al final de la temporada.
Un punt d'inflexió en la seva carrera va ser Tailàndia el 2019...
És un punt d'inflexió important en la meva carrera esportiva i el recordo molt bé, amb molt d'orgull, amb aquella primera victòria d'aquella temporada. Vaig aconseguir treure l'Albert Arenas real i vaig poder ser jo mateix al damunt d'una moto i fer que sortís el millor de mi. Això em va fer seguir creixent i aprenent. He continuat així des de llavors fins ara i ho penso mantenir durant tota la meva carrera.
Si no hagués guanyat aquell dia a Tailàndia, creu que seria on és ara?
Tot dependria. Si no hagués guanyat i hagués sigut segon o tercer probablement també hagués fet aquest salt que vaig fer com a pilot, sobretot mentalment. Però si no hi hagués hagut aquest punt d'inflexió no sé què hauria passat. Finalment em vaig trobar amb mi mateix, amb aquell Albert Arenas més competitiu, que treu tot el talent que porta. Crec que no depèn tant del resultat a Tailàndia sinó d'haver-me pogut trobar amb mi mateix.
A qui dedica el títol?
El dedico a tota la gent que ha estat al meu costat sobretot en els moments més durs. Però també a aquell Albert Arenas de 8 o 9 anys que somiava ser campió de món i arribar a MotoGP.
Quina relació té ara amb Girona? Hi viu actualment?
Visc a Andorra des de fa un any i mig perquè vaig decidir independitzar-me de casa dels meus pares. En aquell moment tenia a la taula diverses opcions, com Girona, Andorra, Barcelona i, fins i tot, Platja d'Aro, que és on he estiuejat tota la vida. Al final vaig decidir anar a viure a Andorra envoltat de pilots, de ciclistes i en un ambient molt esportiu, on no tens temps d'avorrir-te ni de desconcentrar-te. Les distraccions que podia tenir a Barcelona o a Girona allà no hi són. Ser a Andorra em recorda la pel·lícula de Rocky IV, quan Rocky Balboa va a la neu a entrenar per preparar-se per al combat contra Ivan Drago. Allà estàs sol completament, t'has de buscar la vida. Has d'entrenar amb fred, has d'anar a la muntanya, i això també m'ha fet créixer com a persona, a madurar i a ser més fort.
Què recorda de la ciutat?
La meva primera experiència amb una moto va ser a l'hivern del 2000 amb una que havien arreglat a la botiga Sais Power, al carrer Pedret. L'encarregat de la botiga era molt amic del meu pare i vam anar a provar-la. Després va ser quan vaig demanar una moto als Reis i tot va començar allà. Durant tota la meva infantesa, fins als 17 anys, vaig viure a Girona i tinc bons records de la ciutat i de la Costa Brava. Sempre que puc passo a veure la meva àvia i els meus tiets, i la veritat és que en tinc molt bon record.
Per què es va fer pilot?
No sé dir algun motiu concret. Això es porta a dins, suposo. Quan vaig provar la moto amb tres anys (gairebé quatre) em va agradar. També anava amb bicicleta des de ben petit i tot el que era la velocitat i l'adrenalina m'agradava. Llavors vaig compaginar els estudis i les motos. Els meus amics jugaven a futbol i jo ho vaig provar, però el que passa és que no m'agradava tant com anar amb moto. Llavors vaig continuar seguint el que el meu cor em demanava i fins aquí he arribat. I encara queda.
Maverick, Isaac Viñales, Arenas... Que té la demarcació de Girona perquè hagin sortit tants pilots en els últims anys?
Relacionada amb les motos no sabria dir una cosa concreta. Potser el clima on vivim afavoreix bastant la pràctica del nostre esport. A més, a prop de Girona hi ha instal·lacions bones per entrenar amb moto i això fa que ens preparem bé pel que hem de fer.
La temporada vinent farà el salt a Moto2. Com es presenta aquest canvi i quins són els seus objectius?
El 2021 és un any que tinc moltes ganes que comenci perquè em ve molt de gust de fer el salt a la categoria mitjana. Un pas més a prop de MotoGP que és l'objectiu, a llarg termini, ho tinc pendent. Ja vaig provar la moto a Portimao, el dia després de ser campió, i vaig tenir molt bones sensacions. No em vull posar un objectiu de posició en el Mundial, però sí d'adaptar-me el més ràpid possible a la categoria i poder ser un dels pilots destacats.
