Per què ha decidit fer un canvi tan brusc a la seva trajectòria professional?

El Barça està en un moment crític. Estem en un canvi d'època, al món i al Barça, i em passa una cosa bastant insòlita: un amic meu té un projecte per presidir el Barça. Si només fos un amic meu podria dir «endavant» i ja està, però el que m'ensenya, i la credibilitat que en Víctor Font em mereix, i el seu barcelonisme de pedra picada, m'han fet decidir. Si repassa la meva carrera professional veurà que està plena d'això que en diu «canvis bruscos» i d'assumpció de riscos. És veritat que el periodisme i la comunicació són un denominador comú, però hi ha un altre fet inalterable: jo sempre he sigut del Barça.

He llegit que té un dels primers autògrafs que va signar Cruyff a Catalunya.

Cruyff va arribar a Barcelona l'agost del 1973 i una tarda d'agost ell i la seva dona van anar a comprar làmpades per al seu pis del carrer Caballero a can Biosca & Botey, botiga de molt prestigi que estava a la rambla Catalunya gairebé tocant la Diagonal. El comptable era el meu oncle, el germà del meu pare. I quan va veure en Cruyff entrar per la porta li va demanar un autògraf per a mi.

Què hi ha a guanyar al Barça perquè en temps de pandèmia i amb un club en crisi hi hagi 9 precandidats a president?

Això ho hauríem de preguntar a cada un d'ells. Una cosa està clara: el club és viu. Els barcelonistes podem estar tristos, fins i tot molt emprenyats per tot el que ha anat passant, però estem vius. En ple mes d'agost, en plena pandèmia, sense partits a l'estadi, 20.000 persones van donar la seva firma per la moció de censura perquè consideren que així no es podia seguir. Hi ha un desig molt gran que el Barça torni a ser un club que no ens faci patir perquè les coses es fan malament. No hi ha candidat a la reelecció i això també ha fet que molta gent hagi dit «aquesta és la meva». També penso que s'ha instal·lat en el barcelonisme que estem en un canvi d'etapa.

Quina seria aquesta etapa?

Una etapa que va començar el 2003, quan van arribar alhora Laporta, Rosell i Bartomeu. Anaven al mateix tren i van anar baixant en estacions diferents. Ara pel que sembla s'han tornat a fer amics. Pel mig van passar coses que van fracturar la vida social del club. Tots van tenir grans moments, tots han guanyat les seves lligues i les seves Champions, però també hi ha moments molt baixos per a tots. Darrerament portàvem una inèrcia de decadència que s'havia anat convertint en una agonia que ja no es podia seguir governant.

Si això acaba sent un Font-Laporta, quines diferències hi ha entre els dos candidats? Aquesta seria la primera batalla que lliurarà l'independentisme abans de les eleccions al Parlament?

Quants serem, això ho diran els socis. Però sí que s'endevina que hi ha dos candidats que tenen molt a dir. Laporta, per raons òbvies. Ell és l'únic precandidat conegut pel 100% de la massa social, ha sigut president del Barça i és estimat per molts seguidors. Va donar al club els millors anys de la seva vida i va fer coses molt ben fetes. Però això és el passat. Jo quan em deprimeixo també em poso el vídeo del 2-6, però allò va ser el 2009. Aquella manera de governar, presidencialista, ja no serveix. El que no té sentit és que si s'acaba una etapa la solució sigui mirar enrere. Si això ha de ser un Font-Laporta, això serà un il·lusió de futur contra nostàlgia.

No m'ha respost a si serà el primer duel entre l'independentisme.

El Barça és propietat de 150.000 socis amb pensaments polítics molt diversos. Ara bé, hi ha un factor que des de la nostra candidatura tenim claríssim: Joan Gamper funda el Barça i immeditament l'associa als valors del catalanisme, que era el moviment més renovador de l'època. El Barça està al costat del poble de Catalunya perquè pugui escollir el seu futur. Javier Tebas va dir que Font i Laporta «no hagan independentismo», i jo li dic que els socis del Barça decidiran qui ha de ser el seu president i vostè no n'ha de dir res de tot això. Aquells que tot el dia estan dient que «no se mezcle política con deporte» estan barrejant contínuament política i esport.

Què proposen per fer foc nou al Barça?

Foc nou, bon govern en el terreny econòmic. El president i els directius manen i marquen les línies, però els encarregats d'apliar això són els professionals del club. Els millors possibles. En el terreny esportiu, mai hi ha hagut ficat a la junta algú que vingués del món de l'esport. Com és possible això? El Barça ha donat molta gent capaç. Tenim un organigrama esportiu des del primer equip fins a La Masia on les responsabilitats estan ben repartides. No pot tornar a passar com amb Pep Guardiola. És culé, del Barça, però es va buidar i va marxar. I resulta que haurà entrenat més fora del Barça que al Barça. Es tracta d'intentar que Xavi més que un Pep sigui un Ferguson. També volem normalitzar el paper de la dona i ho faríem desdoblant totes les seccions.