La jugadora del GEiEG UniGirona, Laia Moya Blanch, nascuda a Roses el 18 de maig del 2001, compagina la seva dedicació al bàsquet estatal i els seus estudis de magisteri.

Com està en aquest punt del curs?

És una temporada estranya perquè tenim tres grups de Lliga Femenina 2 i juguem amb molts equips de Barcelona. L'any passat hi havia més desplaçaments i era diferent. Estem intentant aconseguir alguna victòria més, treballem per créixer juntes i sumar bons resultats.

Com ha afectat la pandèmia al seu dia a dia?

Hem seguit entrenant com sempre i cada setmana passem tests per saber si podem jugar. Intentes minimitzar contactes fora del bàsquet per evitar contagiar-te, però no podem deixar de fer una vida normal, tampoc.

És la seva novena temporada al club. Deu ser gairebé com a casa, no?

Sí, sempre m'han tractat molt bé, m'han tingut en compte i només puc donar les gràcies per haver-m'ho ensenyat tot. Tant les dues temporades a Roses, com els nou anys a l'Uni, sempre he après coses noves, he millorat com a jugadora i també m'han obert els ulls per veure que puc arribar a ser jugadora professional.

Entenc que no s'ho va pensar a l'hora de renovar aquest estiu.

La veritat és que no. Hi havia ofertes d'altres llocs, però vaig preferir quedar-me, ja que, tenint un equip a Lliga Femenina 1, no tenia sentit marxar. Tinc l'oportunitat d'entrenar i jugar amb el primer equip, prefereixo aquesta opció i aprofitar-la.

Més tenint en compte que comparteix vestuari amb una altra rosinca, l'Anna Jòdar.

Sí, ja havíem coincidit, però molt bé, allà tens algú de la teva terra. Sempre recordem coses del Bàsquet Roses o l'Empordà. Som les dues d'on toca la Tramuntana.

Ha notat la millora en el seu segon any de sènior?

Pujar l'any passat directament a Lliga 2 era un repte personal i de l'equip. El primer any hi havia més nervis per la novetat. Soc una persona tranquil·la, els nervis dolents no els tenia, sinó que ho afrontava amb ganes de jugar i fer-ho bé. Aquest any em sento molt més còmoda i crec que físicament he millorat i es nota el canvi.

Està en dinàmica del primer equip?

Anem combinant amb les altres jugadores.

Nota aquest intent per visibilitzar més l'esport femení?

Crec que, a poc a poc, la societat i els mitjans es van adonant que no cal que s'emporti tota la visibilitat l'esport masculí. Van introduint els esports femenins en general a la televisió, per exemple, però queda molta feina per fer.

El hàndicap deu ser doble pel bàsquet femení en un país on agrada tant el futbol.

Sí, evidentment. Però trobo que les noies del futbol les estan donant a conèixer més i la gent s'està interessant més pel futbol femení.

Fa uns dies suma vint-i-sis punts, vuit rebots i tres assistències. Una valoració de trenta-cinc. Va sortir un partit rodó?

Sí. També vull dir que, personalment, necessitava fer un bon partit i ho vaig fer gràcies a l'equip. Feia molt que no sumava tants punts, tot i que soc bastant regular. Estic molt contenta personalment, però no m'agrada gaire cridar l'atenció. Sempre intento passar desapercebuda, són molts punts, però no passa res.

En clau d'equip, quin és l'objectiu d'aquesta temporada?

Poder mantenir la categoria, créixer com a equip, entendre'ns entre totes i millorar individualment. També gaudir del joc, divertir-nos en aquesta categoria.

Arribarà el moment al llarg de l'any de debutar amb el primer equip?

M'agradaria. Poder entrenar i estar convocada, compartir banqueta o escalfament, ja t'aporta com a jugadora. T'ajuda a créixer i entendre. Si arriba l'oportunitat, encantada.

Com recorda aquells minuts amb el primer equip el 17 d'octubre del 2018?

Recordo molts nervis i dubtes al cap. Al final, les jugadores t'acullen molt bé, t'animen i et diuen que no passa res si comets algun error perquè serveix per aprendre. T'intenten ajudar el màxim possible per poder jugar tran­quil·la. Intenten treure't la pressió.

Manté relació amb el Roses?

Fa poc vaig anar-hi, també al campus d'estiu o a fer algun entrenament. Jo encantada, sempre els he dit que em tenen disponible per a qualsevol cosa.

Quina és la meta per al futur?

M'agradaria poder arribar a jugar a Lliga Femenina 1 o a la categoria màxima d'algun país. També seguir estudiant, crec que és important, perquè mai se sap.

Aquest Nadal podrà reposar una mica?

Tenim entrenaments. Juguem el 22 de desembre i el 6 de gener, així que tocarà treballar. Les dates assenyalades potser sí, però és el que toca, si vols estar en aquesta lliga, t'has d'adaptar i és un preu que has de pagar per competir i gaudir. Jo, encantada.