Ningú va dir que adaptar-se a Primera Nacional seria fàcil. L'absorció de la plaça del Sant Pere Pescador a la tercera màxima categoria del futbol femení a Espanya per part del Girona va ser molt ben rebuda entre la comitiva blanc-i-vermella. No n´hi havia per menys. I és que suposava un salt majúscul per a l'entitat -el sènior A competia a Primera Divisió catalana- amb un conseqüent creixement dels equips de base femenins. Ara bé, aquesta alegria va anar minvant a partir de l'inici de la temporada perquè l'equip d'Eduard Sanmartín va caure al pou en encadenar fins a sis derrotes consecutives. Després d'un mes i mig de penúries esportives, el conjunt blanc-i-vermell per fi va veure la llum el passat diumenge 6 de desembre amb la primera victòria al camp del Terrassa. Un pas endavant en l'estrena a Nacional que va confirmar-se ahir amb un empat contra el Riudoms, tot i que les sensacions al final del partit fossin d'haver «perdut dos punts».

«Qualsevol petita errada que cometem se'ns converteix en una jugada de gol o un gol. Això sempre ens fa anar a remolc i tot i així les jugadores remunten amb actitud. No hem tingut el premi a tota la feina feta, que és de deu, però el més important és aixecar-nos perquè no tinc cap dubte que el trobarem», assegura Sanmartín. Les paraules del tècnic van tornar a fer-se evidents ahir amb un gol matiner del Riudoms després d'una errada en la sortida de la portera Ainoa Díaz. En la majoria de partits disputats s'encaixa als primers 20 minuts, la qual cosa fa anar de bòlit al Girona. «Quan ens marquen apareixen tots els fantasmes. No s'ha d'assenyalar a ningú perquè tothom té dret a equivocar-se, però sí que és un aspecte que ens penalitza molt», diu. És en aquest moment quan es demostra la importància de tenir una futbolista crucial com Núria Llop. El fitxatge estrella del femení carrega a les espatlles tot el pes de l'equip per aixecar els ànims i revertir la situació: «Tenir-la és un plus. És una jugadora que genera moltíssimes coses i anima constantment les seves companyes. Ens dona confiança. Avui -ahir per al lector- ha tingut la valentia de xutar el penal i a la falta ha estat excel·lent».

Llop va protagonitzar una remuntada a la primera part que va quedar frustrada amb l'empat del Riudoms a la segona. «Porti o no porti el braçalet, crec que és el que em toca. Vull ajudar al màxim les meves companyes i que l'equip estigui el millor possible. Faré el que faci falta», explica la migcampista de Benissanet. Segons la capitana, «l'equip s'ha hagut d'adaptar a moltes fases del joc i som poques les que havíem pogut jugar a Nacional. La majoria de noies han pujat de Preferent o Primera Catalana. L'equip treballa per intentar pujar el nivell d'intensitat». A més, valora positivament l'empat perquè «seguim puntuant i les sensacions del grup cada cop són millors».

Un altre aspecte destacable per entendre l'adaptació del Girona a Nacional és el paper de les juvenils. Cada cop tenen més protagonisme. Mar Imbergamo i Aina Sararols, per exemple, s'han guanyat un lloc en l'onze titular. «És un orgull que el nostre esforç es vegi recompensat amb minuts al primer equip. Que l'entrenador confiï amb nosaltres és un gran què i la resta de jugadores sempre ens estan ajudant», apunta Sararols. La jove davantera va estrenar-se com a golejadora en la victòria a Terrassa: «Estic molt contenta d'ajudar l'equip. Faré tot el possible. Les sensacions són molt bones. Ara es tracta d'anar lluitant». En aquest sentit, Sanmartín explica que «encara ens falta confiança i guanyar a casa ens hagués donat l'empenta que falta per ser més competitives, però tot i això cal felicitar les jugadores perquè el treball que fan és molt bo. Els resultats arribaran tard o d'hora, però al final el futbol serà agraït amb nosaltres».