Si Benzema somriu, el Madrid també ho fa. El francès guanya pilotes aèrees, defineix quan ho ha de fer i assisteix els seus companys. A diferència d'un Suàrez apàtic ahir, l'exjugador de l'Olympique de Lió va mostrar un gran ventall de virtuts. El primer gol en un partit on Madrid semblava més l'Atlètic que mai i els matalassers eren irreconeixibles, va ser obra de Casemiro després de rematar amb la testa una centrada milimètrica de Kroos. Oblak, inmaculat tot l'any, va veure com la fortuna el traïa. Un xut de Carvajal va tocar el pal i l'esquena de l'eslovac per posar el 2-0.

Els homes de Simeone van perdre per primer cop a la Lliga, però encara dormen líders. Una gerra d'aigua freda, ja que van sortir amb més revolucions. Dues centrades, una per cada banda, van intentar posar en perill un Courtois que no va haver d'esforçar-se per evitar cap gol. La truita es va girar de seguida. Amb un Benzema en estat de gràcia el Madrid va dominar pressionant i ofegant la sortida de pilota visitant. Casemiro va avançar els blancs al quart d'hora. Per l'Atlètic, Suàrez que, precisament, ràpid no és, no veia la forma de superar la dupla Ramos-Varane. Fèlix, a qui se li encomana treure les castanyes del foc sempre, va mostrar petites espurnes de qualitat estèrils.

Sense xuts a porta, Simeone va fer entrar tres jugadors a la represa per intentar trobar l'empat. Dos d'ells, Lemar i Correa, als cinc minuts veien l'amonestació. El francès, negat a porta, va tenir la més clara per empatar. Qui va trobar el gol va ser el Madrid. Carvajal i la fortuna, Oblak i la mala sort, van tancar el marcador d'un partit on es va veure un Atlètic més proper al que ha patit a la Champions League, que no pas al líder demolidor que havia sigut en aquesta lliga. I ja ha perdut la imbatibilitat.