Si Benzema somriu, el Madrid també ho fa. El francès guanya pilotes aèrees, defineix quan ho ha de fer i assisteix els seus companys. A diferència d´un Suàrez apàtic ahir, l´exjugador de l´Olympique de Lió va mostrar un gran ventall de virtuts. El primer gol en un partit on Madrid semblava més l´Atlètic que mai i els matalassers eren irreconeixibles, va ser obra de Casemiro després de rematar amb la testa una centrada milimètrica de Kroos. Oblak, inmaculat tot l´any, va veure com la fortuna el traïa. Un xut de Carvajal va tocar el pal i l´esquena de l´eslovac per posar el 2-0.

Els homes de Simeone van perdre per primer cop a la Lliga, però encara dormen líders. Una gerra d´aigua freda, ja que van sortir amb més revolucions. Dues centrades, una per cada banda, van intentar posar en perill un Courtois que no va haver d´esforçar-se per evitar cap gol. La truita es va girar de seguida. Amb un Benzema en estat de gràcia el Madrid va dominar pressionant i ofegant la sortida de pilota visitant. Casemiro va avançar els blancs al quart d´hora. Per l´Atlètic, Suàrez que, precisament, ràpid no és, no veia la forma de superar la dupla Ramos-Varane. Fèlix, a qui se li encomana treure les castanyes del foc sempre, va mostrar petites espurnes de qualitat estèrils.

Sense xuts a porta, Simeone va fer entrar tres jugadors a la represa per intentar trobar l´empat. Dos d´ells, Lemar i Correa, als cinc minuts veien l´amonestació. El francès, negat a porta, va tenir la més clara per empatar. Qui va trobar el gol va ser el Madrid. Carvajal i la fortuna, Oblak i la mala sort, van tancar el marcador d´un partit on es va veure un Atlètic més proper al que ha patit a la Champions League, que no pas al líder demolidor que havia sigut en aquesta lliga. I ja ha perdut la imbatibilitat.