Tenir la classificació de la Primera Iberdrola al davant i no veure el Barça o l´Atlètic de Madrid en primera posició, de ben segur, que sorpèn. I molt. Fins ara, i contra pronòstic, qui mana és l´UDG Tenerife Granadilla. Sí, és cert, les canàries han disputat tres enfrontaments més que les blaugranes, però la realitat també diu que només van perdre contra el Madrid CFF a la primera jornada i que duen nou jornades invictes. Entre aquest grup de futbolistes que està fent història hi ha una gironina: Maria Estella.
Nascuda fa 26 anys a Sant Feliu de Guíxols, la central viu en un núvol. «Sincerament no crèiem que les coses ens anirien tan bé, estem fent una temporada superlativa. Tenim un gran projecte capitanejat pel nostre entrenador Francis Díaz. El bon rendiment prové de les darreries de l´any passat quan el míster va arribar. Ens ha inculcat una filosofia de joc que hem fet nostra», comenta la defensa, que es va reincorporar als terrenys de joc fa escassament un mes degut a una lesió muscular al quadríceps. «Ara mateix soc feliç. Reconec la Maria que volia veure. M´he recuperat de la millor manera gràcies a la feina del nostre preparador físic, que és molt bo». Un cop en plena forma física per encarar els propers compromisos de Lliga i perllongar l´estat de gràcia, Estella recorda que «competir contra el Barça és molt complicat, a més, compten amb tres enfrontaments menys que nosaltres. Ens hem de centrar en el dia a dia i sobretot en el poder jugar la Copa de la Reina. El nostre objectiu és la permanència».
Maria Estella és fixe en les alineacions del Granadilla, però a part de ser important sobre el verd la gironina ho és també fora del camp. «Quan vaig pel carrer molts nens i nenes em paren per demanar-me autògrafs i per fer-me fotografies amb ells. Gairebé tothom ens coneix, vivim en una ciutat petita», descriu la central sobre Granadilla de Abona, que té uns 50.000 habitants i és el quart municipi més poblat de la província de Tenerife. A Canàries el futbol femení és molt més seguit que a la península. «Els estadis sempre s´omplen. A més, les ràdios, televisions i mitjans de comunicació en general es fan molt més ressò de l´esport femení. És un luxe llevar-te un dilluns i veure com el nostre equip apareix en la portada del diari per davant del bàsquet o el futbol masculí», apunta, orgullosa.
Es podria dir que Estella va néixer pràcticament amb una pilota sota el braç. Dels 26 anys que té de vida, 22 els ha passat sobre els terrenys de joc, per tant, la seva vida ha estat lligada al món del futbol des de sempre. Amb 4 anys ja va començar a fer els primers xuts a una pilota quan es va apuntar a jugar amb el Cristinenc. «Allà vaig destacar força. Jugava amb nens», recorda. Tot seguit va marxar a Sant Feliu, on també compartia equip amb nens. Van ser uns bons anys. Competia en una categoria forta on jugava de tu a tu contra el Barça i l´Espanyol.
A partir dels 12 anys l´equip ja no podia ser mixt i va haver-se d´incorporar a un equip femení. «La meva mare es va posar en contacte amb l´Estartit perquè pogués fitxar-hi. Allà vaig romandre dos anys a Nacional, el que seria la Segona Divisió», recorda. Amb 16 anys va ser hora de fer el salt al primer equip per jugar a la màxima categoria. Va compartir així equip amb la mítica Marigol o Gio Carreras, en l´etapa de l´Estartit a la Superlliga. Paral·lelament, la central va començar a estudiar INEF a Barcelona. Conseqüentment va haver de dir adeu a l´Estartit per fitxar pel Sant Gabriel, i més tard, per l´Espanyol.
Però el millor encara havia d´arribar. Sense pensar-s´ho dos cops, Estella va voler arriscar i va donar resposta afirmativa a la petició del Granadilla per unir-s´hi el 2015 quan tan sols tenia 20 anys. «Quan em van trucar em van comentar el projecte. Era molt engrescador. A més, l´equip comptava amb jugadores d´un nivell considerable. Des del primer moment m´he sentit molt còmode. És la millor decisió que he près a la meva vida», conclou la jugadora, que elogia el projecte del Girona FC a Primera Nacional. De moment, però, el seu proper repte és demà. Els espera el Santa Teresa.
