Es va fer esperar, però finalment va arribar el gran dia de l´handbol gironí. Una data que de ben segur tenien marcada al calendari tant aficionats del Bordils com del Sarrià. Això sí, ho va fer sense públic. Una afició que es va congregar fora del pavelló Blanc-i-verd per, almenys, estar una mica més a prop dels seus jugadors. I un derbi gironí que no va decebre ningú, intens i emocionant fins al final, i que va acabar amb victòria dels sarrianencs (24-26). D´aquesta manera, els de Salva Puig fan un salt a la classificació. S´enfilen fins a la cinquena posició -aquella que permet jugar l´ascens a ASOBAL i dona la tranquil·litat de saber que es jugarà un any més a Divisió de Plata. En canvi, els de Pau Campos s´enfonsen una mica més i encara no coneixen el gust del triomf aquesta temporada.

Uns locals que, sabent de la importància del partit i de la injecció de moral que suposaria la victòria, no es van rendir mai. Fins i tot, quan perdien per sis gols (5-11) i havien fet una primera meitat, en paraules del seu tècnic, «desastrosa». Els de Pau Campos van saber remar contra corrent per igualar el partit (20-20) quan encara faltaven 10 minuts per jugar. Però en el tram final, els de Salva Puig van saber gestionar millor els nervis i, finalment, van emportar-se el triomf del Blanc-i-verd. Traient-se, així, l´espina que tenien clavada des de fa gairebé un any, quan el Bordils s´havia imposat al pavelló de la UES (27-29).

Un partit que va tenir diversos protagonistes. En primer lloc, el porter local David Mach, qui va aturar dos llançaments des dels set metres -i altres xuts rivals al llarg del duel-, i això va permetre al seu equip agafar un mínim avantatge en els compassos inicials (5-4). Antonio Moreno, sota els pals de l´altra porteria, tampoc volia ser menys i es va fer immens durant molts minuts de la primera meitat, traient pilotes de tots cantons. Un parcial de 0-7, amb diverses fuetades des de fora de la zona de Pere Arnau, va permetre als sarrianencs agafar un avantatge de sis dianes (5-11). El Bordils, que havia estat tretze minuts sense veure porteria, va poder retallar distàncies abans d´arribar al descans (8-12), però semblava que la dinàmica era força bona per als sarrianencs.

Això va canviar en la segona meitat. Tomàs Bañeras i Arnau Palahí van estar més inspirats en els seus llançaments i Moreno ja no aturava com abans. Això va fer que els de Pau Campos es posessin a només un gol quan s´havien jugat 10 minuts de la represa (15-16). Els de Salva Puig tenien mals minuts de cara a porteria i els locals ho van saber aprofitar per igualar el marcador a 10 minuts per acabar.

Amb el 20-20 començava un partit nou. Els nervis que hi havia hagut en els compassos inicials tornaven sobre la pista. I va ser aquí on va aparèixer l´altre porter visitant, Aleix Toro, que amb un parell d´aturades de mèrit va fer que el seu equip pogués tenir un avantatge de dos gols (23-25). Josep Reixach posava emoció des dels set metres a mig minut del final (24-25), però Pòrtulas sentenciava pel Sarrià (24-26).